He trobat aquest article en el blog de la Sàlvia Bibliopoemes i el vull compartir perquè m’ha semblat molt interessant i enriquidor el poema sobre Shhh! Silenci…, es llegeix a la Biblioteca / Shhh!
Ara si que va de debò… han començat les classes i de nou les biblioteques escolars han obert les seves portes. Aquests són espais màgics on els sons es converteixen en paraula i aquesta en imaginació, ciència, divertiment, comunicació, joc, rialles, amor, aventures, viatges… i un llarg etcètera. Però de vegades la biblioteca necessita silenci. El silenci té el seu propi espai a la biblioteca.
Fa ja un temps varem llegir un poema de Carolina Ibac i Verdaguer creat, justament, per a la inauguració de la biblioteca d’un institut –IES Damià Huguet– i varem pensar en compartir-ho amb tots vosaltres per a inaugurar, també, un nou curs ple de llibres i lectures a la biblioteca.
Shhhh! Silenci, és llig a la biblioteca… passeu, entreu, descobriu i, després, compartiu. Shhhh!!! Silenci
Silenci
(Carolina Ibac i Verdaguer)
Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.
Silenci…
És temps de llegir una estoneta.
Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.
Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.
Silenci…
Sóc jo i un llibre.
Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.
Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.
Silenci…
Estimulem la nostra ment.
Silenci…
La nostra imaginació s’estén.
Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.
Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.
Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.
Silenci…
Acceptem paraules generoses.
Silenci…
Els nostres cors s’estoven.
Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.
Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.
Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.
El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren.
La il·lustració és de Shiori Matsumoto.