BIBLIOTECA – BIBLIO-THÊKE CAN PALMER

Us conido a veure una mica d’art fet amb paper.

VEIEU AQUEST VÍDEO I GAUDIREU D’AQUEST CONTE TRADICIONAL.

Ja podeu escoltar els adjectius corresponents a les definicions del passaparaula.

A la pàgina de tecnotic hi he trobat una presentació sobre PDI que ens pot resultar interessant. Fa una presentació sobre què són les PDI, quines modalitats hi ha, quin tipus de software (programari) es pot utilitzar i quins perifèrics s’hi poden afegir.
Però la part més interessant arriba al final, quan fa una presentació sobre algunes aplicacions pràctiques que s’han fet sobre PDI. Si podeu, no us perdeu això:

• diapositiva nº134: video sobre ArtProject, un projecte realitzat sobre museus d’arreu del món aprofitant la tecnologia StreetView de GoogleEarth.
• diapositiva nº139: video sobre un projecte de Realitat Augmentada realitzada sobre PDI.
• diapositiva nº142: video sobre un projecte relacionat amb fenòmens de Física (és impressionant!).

Potser avui és un dia trist per les persones que el coneixien i l’estimàven.

El 27 d’octubre de  1981 va crear la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, l’objectiu de fomentar i desenvolupar tot tipus d’activitats culturals, en especial les relacionades amb els llibres i la lectura.

Des d’aquest lloc volem donar les gràcies a la Fundación Sánchez Ruipérez per la seva tasca envers la cultura i la literatura!

Aquesta és una història real de l’Àfrica.

Wangari Maathai va néixer el 1940 a Ihithe, un poblat de la verda i fèrtil terra de Kenya. Brillant a l’escola, la Wangari va obtenir una beca Kennedy per estudiar als Estats Units d’Amèrica la llicenciatura i el màster en ciències biològiques. Va tornar a Kenya per estudiar a la universitat de Nairobi i va esdevenir la primera dona de l’Àfrica Oriental amb un doctorat. En l’actualitat és membre del Parlament de Kenya.

La Wangari va començar el Moviment del Cinturó Verd de Kenya el 1977, el Dia Mundial del Medi Ambient, plantant nou plàntules d’arbre al seu pati. Va reclutar dones per ajudar-la a plantar més arbres autòctons. Cap al 2004, havien plantat trenta milions d’arbres.

La Wangari Maathai va ser guardonada amb el Premi Nobel el 2004 per la seva contribució a la pau mundial a través del Moviment del Cinturó Verd. Segons la tradició africana, un arbre és un símbol de pau.

I ara unes paraules que va dir Wangari el dia del seu discurs d’acceptació del Premi Nobel:

” Hem d’ajudar la Terra a curar-se de les seves ferides i,

durant el procés, curar també les nostres,

per tal de rebre amb els braços oberts tota la creació

amb tota la diversitat,

bellesa i meravelles.” 

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla,

i és que quan se li canten

les absoltes

arriba, qui sap d’on,

en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

Es canta, es balla, es riu

i es fa tabola;

la gent per carnaval

no està mai sola.

El segon mes de l’any,

és curt de talla,

però diverteix molt

a la quitxalla.

                           Miquel Martí i Pol

Podeu gaudir de la lectura d’aquests poemes per la Pau.

Hermoso cuento, de una gran belleza de imagenes, que despierta el sentimiento de la ternura el relato de esta anciana abuela.

Que afortunadas son las personas que pueden recordar esos momentos mágicos en los que un adulto nos explicaba un cuento.

Hagamos que nuestros alumnos, hijos e hijas puedan tener estos bellos recuerdos.

Expliquemos cuentos, leyendas, fábulas, historias… para que se mantenga en el recuerdo estos momentos tan tiernos.

El conte Paf, el drac màgic l’han escrit Peter Yarrow i Lenny Lipton. L’origen d’aquest conte és la cançó que porta el mateix títol.

Al llarg dels anys els autors després de cada concert han anat recollint els comentaris de la gent que anava als concerts i el que ha significat  la cançò, com els emocionava quan eran infants, com els feia plorar i com l’han seguit cantant als seus fills i néts.

L’origen d’aquesta cançó va començar sent un poema que Lenni havia escrit a la màquina d’escriure de Peter. Quan el va llegir, va afegir uns quants versos més i ho va convertir en una cançó.

Segons en Peter Yarrow “En Paf sempre m’ha semblat una criatura infantil i sàvia, un rei i, alhora, algú capaç de deixar-ho tot per seguir els nobles valors que l’inspiren. En Paf va lliurar el seu cor i la seva ànima a uin amic molt especial, un nen. I malgrat el seu dolor en veure que el nen es feia gran i l’havia de deixar, en Paf havia donat al seu amic la força i el coratge que necessitava per creure en ell mateix i tornar al món real. Un dia, però, tal com es pot veure al final d’aquest llibre, una nova amistat arriba per jugar amb en Paf. Així doncs, l’amistat entre el nen i en Paf continua a través d’infants com vosaltres.

I ara us deixo la recomació lectora en paraules de Lenny Lipton “Penso amb en Paf com un regal, tant per mi com per vosaltres. Així doncs, m’agradaria, estimat lector, donar-te les  gràcies per fer que en Paf sigui el que és avui.”