WANGARI I ELS ARBRES DE LA PAU

Aquesta és una història real de l’Àfrica.

Wangari Maathai va néixer el 1940 a Ihithe, un poblat de la verda i fèrtil terra de Kenya. Brillant a l’escola, la Wangari va obtenir una beca Kennedy per estudiar als Estats Units d’Amèrica la llicenciatura i el màster en ciències biològiques. Va tornar a Kenya per estudiar a la universitat de Nairobi i va esdevenir la primera dona de l’Àfrica Oriental amb un doctorat. En l’actualitat és membre del Parlament de Kenya.

La Wangari va començar el Moviment del Cinturó Verd de Kenya el 1977, el Dia Mundial del Medi Ambient, plantant nou plàntules d’arbre al seu pati. Va reclutar dones per ajudar-la a plantar més arbres autòctons. Cap al 2004, havien plantat trenta milions d’arbres.

La Wangari Maathai va ser guardonada amb el Premi Nobel el 2004 per la seva contribució a la pau mundial a través del Moviment del Cinturó Verd. Segons la tradició africana, un arbre és un símbol de pau.

I ara unes paraules que va dir Wangari el dia del seu discurs d’acceptació del Premi Nobel:

” Hem d’ajudar la Terra a curar-se de les seves ferides i,

durant el procés, curar també les nostres,

per tal de rebre amb els braços oberts tota la creació

amb tota la diversitat,

bellesa i meravelles.” 

 



FEBRER

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla,

i és que quan se li canten

les absoltes

arriba, qui sap d’on,

en Carnestoltes.

 

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

 

Es canta, es balla, es riu

i es fa tabola;

la gent per carnaval

no està mai sola.

 

El segon mes de l’any,

és curt de talla,

però diverteix molt

a la quitxalla.

                           Miquel Martí i Pol