Confecció d’un herbari

Un herbari és una col·lecció de mostres de plantes conservades seques i identificades i acompanyades d’informació bàsica, com el seu nom vulgar en diferents llengües, el seu nom científic, el lloc i la data de recol·lecció, etc.

Aquesta activitat consisteix en confeccionar un herbari. Aquí trobareu tota la informació necessària per recol·lectar les plantes, assecar les mostres, classificar i descriure les diferents espècies de plantes, fer les etiquetes i muntar l’herbari:

Elecció de les plantes

– Heu d’escollir espècies de plantes preferentment autòctones (de clima mediterrani), que no siguin suculentes (és a dir, que no tinguin massa aigua als seus teixits com és el cas dels cactus).

– Si escolliu espècies comunes us serà molt més fàcil classificar-les (determinar la seva espècie) i trobar informació sobre elles per fer les descripcions (podeu trobar informació a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental).

– Eviteu plantes massa petites (i delicades) i també les de fulles massa grans (us ha de cabre una part de la planta (no només una fulla) a l’espai d’un full DIN A4).

– Seleccioneu una porció de planta en la que hi hagi fulles i tija i que sigui representativa de les característiques típiques de la planta (és a dir, la porció de planta escollida ha de permetre observar totes o bona part de les característiques de la planta). La mida de la porció escollida, però, ha de cabre a l’espai d’un full.

Recol·lecció de les mostres de plantes

– Amb tisores o una podadora, talleu la porció escollida de la planta. Si es tracta d’una planta sencera (per exemple, una herba), elimineu la terra d’entre les arrels amb aigua i assequeu les arrels amb una mica de paper de cuina.

– A l’herbari haureu d’incloure almenys 10 espècies diferents. Si agafeu més espècies del compte, després sempre podreu escollir les 10 espècies que us hagi estat més fàcil classificar. També és bona idea que agafeu dues mostres de cada per si se us fa malbé una mostra en el procés d’assecat i muntatge.

Assecat de les mostres de plantes

– Col·loqueu entre papers de diari la mostra de planta aplanada i amb una disposició de les fulles el més natural possible i poseu un pes important a sobre (per exemple, tot de llibres els uns sobre els altres).

– Al cap de 24 hores com a molt tard, canvieu els papers de diari per uns altres secs, doncs part de l’aigua de les plantes haurà passat al paper absorbent. Cal repetir aquest canvi de diaris tantes vegades com sigui necessari (al principi sovint i les últimes vegades cada 4-5 dies), fins que les plantes quedin totalment seques. Si s’han assecat correctament, mantindran les tonalitats verdes de les fulles.

Fixació de les mostres seques a la cartolina

– Per fer les làmines us caldran 10 cartolines de mida DIN A-4 (una per a cada espècie diferent).

– Agafeu una cartolina i disposeu-hi a sobre una o més porcions de planta seca d’una determinada espècie. Si teniu una única porció, centreu-la al full deixant un espai a l’extrem inferior dret per afegir l’etiqueta. Si disposeu de diversos fragments de la mateixa espècie de planta, podeu posar una mostra amb les fulles amb l’anvers cap amunt i alguna altra amb les fulles amb l’anvers cap avall, i així poder observar els dos costats de les fulles. També podeu fer una composició més completa si disposeu de tija i fulles i flors, etc. En qualsevol cas, intenteu deixar l’extrem inferior dret lliure per afegir l’etiqueta.

– Amb petits trossets de cinta adhesiva, fixeu la tija de les mostres seques de planta a la cartolina. Heu de posar suficient cinta adhesiva perquè la planta no caigui, però que quedi el més dissimulada possible i no cobreixi les fulles.

Confecció de l’etiqueta

– A l’extrem inferior dret de cada làmina heu d’encolar una etiqueta amb la informació següent:

1. Nom científic (recordeu que és un nom binomial i s’ha d’escriure en minúscula (amb la inicial del primer mot en majúscula) i en cursiva.
2. Nom comú (en català i, si pot ser, en altres idiomes). A continuació del nom comú, entre parèntesi i en majúscules, posareu les inicials de l’idioma: (CAT), (ESP), (FRA), (ANG), etc.
3. Classificació. Heu d’indicar a quines categories taxonòmiques pertany l’espècie: Regne, Divisió, Classe, Ordre, Família i Gènere.
4. Data de recol·lecció (la data en la que vàreu recollir la mostra).
5. Lloc de recol·lecció (la població on vàreu recollir la mostra).
6. Recol·lectors (el nom i cognom de tots els alumnes membres del grup).

– L’etiqueta s’ha de fer a l’ordinador, imprimir, retallar i encolar a la làmina. Per tal que us sigui més senzill, disposeu d’aquesta plantilla d’etiquetes. La primera etiqueta està emplenada perquè us serveixi d’exemple (podeu esborrar el seu contingut per tal de no desaprofitar paper).

– Més endavant, quan hagueu d’enquadernar l’herbari, haureu d’intercal·lar entre làmina i làmina un full blanc normal o, millor, un paper de ceba de la mateixa mida. Així, protegireu les mostres de plantes (us caldran 10 fulls per a 10 làmines).

Realització de les descripcions

– Busqueu informació de la planta per internet o amb l’ajuda de guies visuals de plantes per tal d’obtenir la següent informació:

– Nom científic.
– Nom comú.
– Classificació de la planta (categories taxonòmiques a les quals pertany).
– Característiques morfològiques de la planta.
– Característiques del seu hàbitat.

– El més difícil és saber el nom de la planta, és per això que si prèviament ja el coneixeu, tot això que tindreu guanyat (no escolliu plantes exòtiques).

– Si teniu problemes per conèixer el nom de la planta, pregunteu als avis del poble. Els avis són savis!

– En qualsevol cas, el professor us ajudarà a identificar les plantes que no aconseguiu identificar pels altres mitjans. També us he preparat un article que, depenen d’on us trobeu, us pot ser de gran ajuda: Matollars mediterranis de les rodalies de Cubelles (el Garraf).

– Una vegada disposeu del nom, la resta és molt fàcil. Haureu de buscar descripcions de la planta i del seu hàbitat (de les característiques generals d’on acostuma a viure la planta).

– En fer les descripcions, heu d’evitar per tots els mitjans fer un “retalla i enganxa” de la informació. Per a evitar-ho, el més senzill és recopilar informació de diverses fonts d’informació (entre 4 i 6) i fer-ne un resum.

– Heu de descriure les característiques dels òrgans de la planta (arrels, tiges, fulles, flors, fruits,…) que permeten diferenciar la planta d’altres espècies. Per fer les descripcions, utilitzeu també la terminologia que apareix als continguts 11.1. Característiques generals de les plantes amb flor).

– Per a cada làmina ha d’haver un únic full de descripció escrit amb l’ordinador (si cal, haureu de reduir o resumir la informació perquè us càpiga tot en un full). Així, si el treball té 10 làmines, haureu d’incorporar al treball 10 fulls de descripcions.

– Totes les descripcions aniran seguides unes darrera de les altres i en el mateix ordre d’espècies que en les làmines.

Enquadernació

– Perquè l’herbari no es faci malbé, és necessari que enquaderneu el treball amb espiral i amb unes cobertes plàstiques.

– Vigileu que a l’hora d’enquadernar el treball no us facin malbé les mostres (que no dobleguin els fulls).

– Primer hi ha d’haver la portada, després un índex de les espècies vegetals, tot seguit les descripcions de les plantes i, finalment, les làmines amb les mostres seques.

– La portada s’ha de fer a l’ordinador, amb el títol “HERBARI” i, just a sota, els autors del treball.

– L’ordre de les espècies a l’índex, a les descripcions i a les làmines ha de ser el mateix (no cal, però, que poseu els números de pàgina).

– Recordeu que entre làmina i làmina ha d’haver un full blanc o, millor, un full de ceba.

← Article previ

Article següent →

1 Comentari

  1. Noa caballero

    L’has fet tu?
    Ha quedat molt bonic ❤

Deixa un comentari