Una de les idees més esteses a la població en general sobre el vulcanisme, sobre la lava i els magmes és que si fem un forat prou profund, sortirà el magma com quan punxem el nostre cos i surt sang. Es té la idea que sota l’escorça terrestre hi ha magma, que la Terra està formada per magma al seu interior…

Bona part de la culpa que la societat tingui aquesta idea, que és errònia, la tenen els mateixos llibres de text i, concretament, les figures que il·lustren l’estructura interna de la Terra:

Com veieu a la figura, l’interior es pinta de colors grocs i vermells… Es tracta de magma, de roca fosa, de foc?! I com que després veiem fotografies d’erupcions volcàniques amb lava de colors grocs i vermells que és expulsada violentament de l’interior de la Terra cap a l’atmosfera, acaba essent difícil no fer-ne una associació mental!

Doncs no, la lava o el magma no és la sang de la Terra. Dit d’una altra manera, si fem un pou impossible de fins a 3.000 kilòmetres de profunditat, només trobarem roca sòlida (més enllà d’aquesta profunditat, el nucli extern sí té un comportament líquid, però el nucli intern torna a ser sòlid).

En realitat, la fusió de la roca a l’interior de la Terra és un fenòmen excepcional, associat a processos geològics molt concrets, principalment relacionats amb la tectònica de plaques i, per tant, limitats a marges tectònics actius.

El magma és més aviat el pus que s’acumula a l’arrel d’un pèl infectat formant un gra inflamat. No tenim la pell formada per grans i, per tant, no tenim pus sota la pell, només en alguna desgraciada ocasió en algun punt del nostre cos.

Molt sovint es difon a la societat informació i imatges sensacionalistes sobre erupcions volcàniques, sobre rius de lava que s’empassen cotxes i cases senceres, sobre núvols ardents que destrueixen ciutats com Pompeia… però la gent coneix poc sobre el com, l’on i el per què es fon la roca formant magma. Sovint no sap realment què és un magma, ni quina és la seva evolució, o quan es refreda i a on, i què succeeix quan es refreda.

Heu fet mai de divulgadors científics? Ara és el moment. Amb aquesta activitat us proposo que realitzeu un filmet documental que serveixi per divulgar els coneixements següents (podeu trobar tota la informació a 5.4. Anatèxia i vulcanisme):

– Què és l’anatèxia?

– En quines condicions particulars es produeix l’anatèxia?

– On s’assoleixen aquestes condicions particulars i per què?

– Què és un magma?

– Per què el magma es posa en moviment a l’interior de la litosfera?

– Quina diferència hi ha entre magma i lava?

– Quins tipus de lava poden haver?

– Què succeeix quan el magma es refreda?

– Quina diferència hi ha entre consolidació i cristal·lització?

– Quins ambients de consolidació es poden distingir i quines implicacions té cadascun?

I com heu de fer el filmet? A continuació us ofereixo una sèrie de consells:

1) Formeu equips de fins a 6 alumnes per fer el filmet. Podreu distribuir-vos les tasques, però tots heu de ser corresponsables del treball.

2) Recopileu, primer, tota la informació científica necessària de la manera el més esquemàtica possible per poder tenir una idea de conjunt dels continguts científics que ha d’incorporar el vostre vídeo.

3) Decidiu consensuadament la orientació que voleu donar al vídeo. El podeu plantejar com un petit documental de divulgació científica, com un reportatge periodístic inclòs en una notícia d’actualitat al telenotícies, com una tertúlia o debat televisius, com un reportatge per a nens del Club Super3, com un programa concurs a l’estil de “Tot o res”, com el capítol d’una telenovel·la… Podeu escollir lliurement el format valorant els pros i contres de cada opció.

4) Penseu de quina manera podeu explicar tots i cadascun dels continguts científics recopilats a partir del plantejament del vídeo escollit. Sigueu creatius. No hi ha res més avorrit que fer un filmet on aparegui algú estàtic davant de la càmera parlant de magmes. És que ja ni els profes fan això als instituts! Inventeu-vos una història, un fil argumental, que esdevingui l’excusa per poder anar desgranant els continguts científics del vostre filmet.

5) Dibuixeu esquemàticament la història que voleu crear per mitjà de vinyetes com les d’un còmic. Això us ajudarà a visualitzar gràficament quin efecte tenen les vostres idees abans de posar-les en pràctica.

6) Dividiu el vostre guió en escenes (potser una per a cada vinyeta?) i feu un llistat de tot el que necessiteu (localitzacions on fer les gravacions, vestuari, utillatge, els personatges…). Penseu que en un moment o en un altre del vídeo heu d’apareixer tots els integrants de l’equip, així que repartiu-vos les feines de manera equitativa a cada escena.

7) Decidiu el mitjà de gravació (mòbil, càmera de vídeo…) i feu proves, especialment proves de so per assegurar-vos que s’entenen els diàlegs, i recordeu que sempre heu de gravar en format horitzontal. Penseu que posteriorment haureu d’editar els vídeos. Decidiu les aplicacions que voleu utilitzar per fer-ho.

8) No consumiu massa temps en planificar, gravar i editar. És clar que les coses s’han de fer bé, però heu de buscar que la història sigui fresca, original i divertida per sobre de tot, que inclogui tots els coneixements científics previstos, però que els comuniqueu de manera eficaç.