1-Escriu una redacció contant el que passa al capítol. Ajuda’t del següent esquema:

1.Al principi, la Tania, el__ivan_______ i la __Berta________ ells no van quedar només la berta i la tania i quan van anar al insitiut van veure l’ivan desprès no volian arribar tard al insitiut per això van anar d’un altre camí més curt.

2.Després, el Merlí aconsella als seus alumnes que demanen ajuda dels pares o dels amics o dels professors perquè si es queden callats sense parlar i dir el que els fan tristos no van a sentir_se bé.

3.Seguidament, quan acaba la classe, l’Òliver i el Merlí parlen sobre les religions i si hi ha déu o no i que el Merlí no creu en l’existència de déu i el òliver s’ha enfadat perque creu que hi ha un déu i només un déu en canvi el Merlí pensa que hi ha molts religions i no cal creure que hi ha déu.

4.Més tard, el Merlí té una conversa amb un taxista i parlen sobre les religions,el Merlí pensa que no hi ha déu,i li va dir que aixó era una manipulació que se haviá creat fa molts anys.

5.A continuació, la Berta parla amb la seva mare i li diu que ells té por del futur i por de no poder treballar de dibuixant o no trobar una feina que li agrada.Li agradaria fer les il.lustracions de contes o escriure còmics.Desprès Elsa va contar un situació que passava amb ella quan estava embarassada de Berta…un dia,a l’andana del metro,Elsa va veure un home llençant-se la via,instintivament es va posar les mans a la panxa,va tornar a casa plorant i es va passar el dia sola .A continuació va dir a la seva filla que el qua ha viscut avui no ho oblidarà mai i vol que la Berta serveix això per tenir moltes ganes de viure i de no pensar de suïcidi mai.

6.Quasi al final del capítol, l’Òliver i el Merlí tenen una conversa sobre ,una altra vegada parlaven sobre les religions i el déu i el Merli explicava per l’Oliver per què no creia que hi ha un déu!
El Merli va dir que mai va veure el déu o mai es sentia que hi ha un déu.

7.Al final, l’Ivan i la seva mare parlen sobre el suïcidi i la Míriam li va preguntar al Ivan quan va estar tancat a casa,si en alguna vegada va pensar en suïcidi i li ha respost que li va passar aquesta idea pel cap però no ho volia fer ni intentar ho.També li ha preguntat si està bé i el Ivan ha dit (he de acceptar que les coses no sempre surten com que jo voldria).

2-Les paraules que estan de color blau, s’anomenen__connectors textuals___________________.

3- que apareixen al capítol.
1.he de acceptar que les coses no sempre surten com que jo voldria)
2.la meva germana es porta molt bé amb la meva mare.el objecte:la meva germana
el subjecte:es porta molt bé amb la meva mare.
3.jo vaig néixer en una família molt diferent.el objecte:jo
Verbs      Articles Noms   preposicions pronom possessius adverbs Connectors textuals
He (haver)    les   coses            de        jo           meva            molt       que
acceptar      la     germana      amb                                          bé
surten(sotir) una     mare          en
voldria(voler)
vaig(anar)
néixer
es porta(portar-se)
a) Albert Camus creia en l’existència de Déu.

–Sintagma Nominal (subjecte) –>Albert Camus

Nucli (substantiu) –>Albert Camus

–Sintagma Verbal (predicat) –>creia en l’existència de Déu.

Nucli (verb) –>creia(creure)

b) M’he deixat la cartera dins d’un taxi, que haig de fer?

–Sintagma Nominal (subjecte) –>jo

Nucli (substantiu) –>jo

–Sintagma Verbal (predicat) –>M’he deixat la cartera dins d’un taxi, que haig de fer?

Nucli (verb) –>he(haver),deixat(deixar),haig(haver),fer.

c) El meu pare va morir quan jo tenia catorze anys.

–Sintagma Nominal (subjecte) –> el meu pare

Nucli (substantiu) –>pare

–Sintagma Verbal (predicat) –>va morir quan jo tenia catorze anys.

Nucli (verb) –>morir

Els nexes o connectors són paraules que connecten idees dins un text i ajuden a estructurar, a ordenar i a fer de manera més clara la funció del missatge. Els connectors textuals estableixen relacions de significat entre dos sintagmes, oracions o paràgrafs.

Exemple: Ens estimem molt, però no podem viure junts perquè sempre ens barallem. 

Ara llegeix les frases prescindint dels connectors. La relació no és tan explícita:

Ens estimem molt; no podem viure junts; sempre ens barallem.

Connectors per estructurar un text 

Connectors per estructurar les idees

1 La Coralina está amargada i ho paga amb els professors, per què creus que li passa això?

Jo crec que ella està així perquè viu sola i no té cap amics o persones que l’estimen per això no li agrada veure la gent feliç,perquè ella està sola sense fills,sense marit,sense amics.i no podem oblidar que ella té un fill però crec que ell viu fora del país ,no li-truca i no li-visita.Ningú li-suporta,no li agrada que la gent estigui contenta,perquè ella no és feliç.

2 Boeci parla de la roda de la fortuna. Digues el subjete i el predicat d’aquesta frase.

Subjecte –>Boeci

Predicat –>la roda de la fortuna

3 Explica què ha passat amb el mòbil de l’Ivan a classe.

Ivan li agrada molt la Berta i com que el Merlí sap que el Ivan es molt tímid i té dificultat a dir per la Berta com es sent doncs el Merlí va posar el mòbil del Ivan en la motxilla de la Berta i tot això era per ajudar_li a connectar amb la Berta o per ajudar_li a crear una conversa amb ella.
El Ivan no tenia idea que era el merlí el que va posar el mòbil,però no estava enfadat,ell intentava salvar la Berta.

4 El pare del Pol anima al seu fill a que vagi al treball del taller…(escriu on) allà treballa el seu germà Óscar (digues el seu nom) però s’assabenta que el seu germà ja no treballa allà…

5 Verdader o Fals

a) El Gerard és l’encarregat d’entrar a consergeria a buscar la clau.V

b) La Coralina té un accident a la cantina.F

c) El Merlí ha posat el mòbil de l’Ivan a la motxilla de la Berta.V

d) A la festa, alguns alumnes fumen droga.V

e) La Mireia s’enfada amb l’Eugeni per culpa de la Coralina.V

6 Què passa abans? Ordena les frases cronològicament.

Exemple: B-C-A-D-E

A) Merlí parla del filòsof Boeci a la classe.A

B) A la festa el Pol li diu a la Berta que l’Ivan està enamorat d’ella.D

C) El Pau s’enfada perquè la Coralina ha tret el mural de la pared.C

D) L’Ivan pega al Pol a la festa.E

E) L’Eugeni s’enfada amb la Coralina perquè no vol anar de Colònies.B

7 Els pronoms són paraules que substitueixen a altres paraules (noms) per a no repetir-les de nou. Busca els pronoms al següent text i digues 

Els alumnes volen organitzar una festa a l’institut, sembla que els ha agradat la idea del Merlí. La Coralina ha tingut un accident, li ha caigut la cisterna del lavabo. El Pol li diu a la Berta que l’Iván està enamorat d’ella, després de dir-li-ho, l’Ivan s’enfada molt.

Hi havia una vegada un home i una dona que vivien sols i desconsolats doncs no podien tenir fills, fins que, per fi, la dona va quedar embarassada.

La casa on vivien tenia a la paret del darrera una finestreta que donava a un magnífic jardí, en el que creixien magnífiques flors i plantes, però que estava envoltat d’un mur alt i ningú hi gosava entrar, doncs pertanyia a una bruixa poderosa i temuda a tot el món.

Un dia la dona va abocar-se a aquella finestra per a poder contemplar el jardí, i va veure un hort plantat de magnífics enciams, tant frescos i verds , que li van fer venir unes ganes irreprimibles de menjar-ne.

El desig va anar creixent cada dia que passava, i com que la dona pensava que era irrealitzable, va anar perdent la gana.

Veient-la tant desmillorada, el seu marit li va preguntar molt espantat:
– Que tens?
– Ai! – va exclamar ella- moriré si no puc menjar els enciams del jardí que hi ha darrera casa nostra.

L’home, que estimava molt a la seva esposa, va pensar: – Abans de deixar-la morir, aconseguiré els enciams, costi el que costi.

I, a la nit, va saltar el mur del jardí de la bruixa, va arrancar rapidament un munt de enciams i els va portar a la seva dona. Ella es va preparar de seguida una bona amanida i se la va menjar molt a gust, tant li van agradar que, l’endemà les seves ganes de menjar aquells enciams eren tres vegades més grans.

Si volia que la seva dona estigués bé el marit hauria de tornar a saltar al jardí de la bruixa.
I així ho va fer, al vespre. Però amb prou feines havia posat els peus al terra, va tenir un terrible ensurt, doncs va veure aparèixer davant seu la bruixa.

– Com t’atreveixes a entrar com un lladre en el meu jardí i robar-me els enciams? Ho pagaràs molt car! – va dir-li ella amb la mirada plena d’ira.

– Ai! -va respondre l’home-, tingueu-me compassió. Si ho he fet, ha estat per una gran necessitat: la meva esposa que està embarassada va veure des de la finestra els vostres enciams i va sentir un desig tant gran de menjar-los que si no pogués fer-ho es moriria.

La bruixa es va estovar i li va dir:
– Si es com dius, et deixaré agafar tants enciams com vulguis, amb una sola condició: hauràs de donar-me el fill que us neixi. Estarà bé i el cuidaré com una mare.

Tant apurat estava l’home que va acceptar la condició de la bruixa, i quan el seu fill nasqué, que era un nena, el va portar a la bruixa, qui desprès de posar-li el nom de Rapunzel, se l’endugué.

Rapunzel era la nena més bonica que hagués vist mai el sol. Quan va fer dotze anys, la bruixa la va tancar en una torre que s’alçava en mig d’un bosc i que no tenia ni portes ni escales, tan sols en el punt més alt hi havia una petita finestra.
Quan la bruixa volia entrar, cridava:
– Rapunzel, Rapunzel, deixa caure la teva cabellera!

Rapunzel tenia un cabell magnífic i llarguissim, fi com fills d’or. Quan sentia la veu de la bruixa es deixava anar les trenes, les enrotllava al voltant d’un ganxo de la finestra i les deixava penjant: i com que tenien vint vares de longitud, la bruixa s’enfilava per elles com si fossin cordes.

Quan Rapunzel ja havia passat uns anys tancada a la torre, va succeir que el fill del Rei, trobant-se pel bosc, va passar pel costat de la torre i va sentir un cant tant melodiós, que va haver de parar-se a escoltar-lo. Era Rapunzel, que distreia la seva solidad llançant a l’aire la seva dolça veu.
El príncep va voler pujar fins a ella i va buscar la porta de la torre, però, no trobant-ne cap, se’n va tornar cap a palau.

Aquell cant l’havia captivat de tal manera, que cada dia anava al bosc a escoltar-lo. Estant una vegada ocult darrera d’un arbre, va veure que s’apropava la bruixa, i va sentir que cridava, dirigint-se a la part de dalt :
– Rapunzel, Rapunzel, deixa caure la teva cabellera!

Rapunzel va deixar anar les seves trenes i la bruixa es va enfilar a l’alt de la torre.
– Si aquesta és l’escala per a pujar fins allà -es va dir el príncep-, jo també provaré fortuna. I l’endemà, quan ja començava a fer-se fosc, es va dirigir al peu de la torre i va dir:
– Rapunzel, Rapunzel, deixa caure la teva cabellera!
De seguida va caure la trena i el príncep va pujar.

En un primer moment, Rapunzel es va espantar molt en veure un home, doncs mai els seus ulls n’havien vist cap. Però el príncep li va parlar amb gran bondat i li va explicar que el seu cant havia impressionat de tal manera al seu cor, que ja no havia pogut gaudir d’un moment de pau fins que havia trobat la manera de pujar a veure-la.
En sentir-lo, Rapunzel va perdre la por, i quan ell li va preguntar si el volia per espòs. Veient la noia que era jove i ben plantat, va pensar, M’estimarà més que la vella, i li respongui, posant una mà damunt la seva:
– Sí, molt desitjo anar-me’n amb tu; però no sé com baixar d’aquí.
Cada vegada que vinguis, porta una troca de seda; amb elles trenaré una escala i, quan estigui acabada, baixaré i tu em portaràs en el teu cavall.

Van acordar que el príncep hi aniria cada nit, doncs de dia hi anava la vella bruixa.

La bruixa no sospitava res, fins que un dia Rapunzel li va preguntar:
– Dieu-me, tieta Gother, com es que em costa molt més pujar-vos a vos que al príncep, que arriba aquí dalt en un moment?
– Ah, maleïda noia! – va exclamar la bruixa – Què és el que sento? Pensava que t’havia aïllat de tothom, però m’has enganyat!.

I furiosa, va agafar les boniques trenes de Rapunzel, els va donar unes voltes al voltant de la seva mà esquerra i, agafant unes tisores amb la mà dreta, zis zas, en un obrir i tancar d’ulls les va tallar, i va tirar per terra l’esplèndida cabellera.

I per acabar de realitzar el seu càstig va conduir a la pobre Rapunzel a un lloc completament desert, condemnant-la a una vida de desolació i misèria.

Aquell mateix dia que s’havia endut a la noia, la bruixa va lligar les trenes tallades al ganxo de la finestra i, quan es va presentar el príncep i va dir:
– Rapunzel, Rapunzel, deixa caure la teva cabellera!

La bruixa la va deixar anar, i per ella va pujar el fill del Rei. Però enlloc de trobar a la seva adorada Rapunzel, va trobar-se cara a cara amb la bruixa, que el mirava amb ulls malignes i perversos:
– Et volies endur-te a la nena bonica; però l’ocellet ja no és al niu ni tornarà a cantar. El gat l’ha caçat, i a tu també et traurà els ulls. Rapunzel està perduda per a tu, i mai mès la tornaràs a veure.

El príncep, fora de sí de dolor i desesperació, es va tirar des del capdamunt de la torre, va salvar la vida, però les espines sobre les que va caure se li van clavar als ulls i el pobre infeliç va haver de vagar errant pel bosc, cec, alimentant-se d’arrels i baies i plorant sense parar la pèrdua de la seva estimada dona.

I així va caminar sense rumb durant uns quants anys, miserable i trist, fins que, finalment, va arribar al desert on vivia Rapunzel amb els seus dos fills bessons, un nen i una nena, als que havia donat a llum anys enrere.

El príncep va sentir una veu que li va semblar coneguda i, en apropar-s’hi, Rapunzel el va reconèixer i se li va llançar al coll plorant.
Dues de les seves llàgrimes li van humitejar els ulls, i en aquell mateix moment el príncep hi va tornar a veure com abans.

El príncep va portar a la seva estimada Rapunzel i els seus dos fills al seu regne, on van ser rebuts amb gran alegria, i visqueren molts anys contents i feliços.

https://www.voki.com/site/pickup?scid=15299491&chsm=bad76359579c20ef2cb7063d53ea6d18

Hola el meu nom és aya i sóc de Síria, he vingut aquí abans de dos anys i mig i visc amb la meva familia en Barcelona…ells són l’unica cosa que em fa feliç en aquest món…ara vaig a parlar una mica sobre el meu país…

Aqui en els imatges podem veure alguns ciutats de Síria.

l 

al meu país hi ha uns 18 milions habitants que hi viuen, però abans de la guerra teníem 25 milions, però ara mateix som 18 milions, crec que el meu país és el país més bonic del món, la platja, les vistes naturals, les muntanyes, els rius, el cel, fins i tot l’aire és diferent, a Síria, tenim moltes ciutats famoses com Aleppo i Homs,Latakia,Hama, tenen unes ruïnes molt antigues i, sobretot, a Palmira, hi ha moltes ruïnes.

Els plats principals que formen la cuina siriana són kibbeh, hummus,tabbouleh,fattoush, labneh, shawarma,etc. ..

Thomas Hobbes va néixer el 5 d’abril de 1588 i va morir el 4 de desembre de 1679, va ser un filòsof anglès, l’obra del “Leviatan” (1651) va establir la fundació de la major part de la filosofia política occidental. Respecte al seu naixement en una ocasió va dir: “La por i jo vam néixer bessons”, atès que la seva mare va donar a llum de forma prematura pel terror que infonia l’Armada Invencible espanyola, apropant-se a costes britàniques. Ha estat considerat al llarg de la Història del pensament com una persona fosca, de fet en 1666, a Anglaterra, es van cremar els seus llibres per considerar-ateu. Posteriorment, després de la seva mort, es van tornar a cremar públicament les seves obres. En vida, Hobbes va tenir dos grans enemics contra els quals va mantenir fortes tensions: l’Església d’Anglaterra i la Universitat d’Oxford. L’obra de Hobbes, però,