Hola a tothom, som la Luz, la Melany i la Dakota (4t d’ESO) de l’aula d’acollida de l’Institut Bellvitge, avui coneixerem una mica més al nostre professor d’educació física Andrés.

Començarem per quin és el seu nom i edat

El meu nom es Andrés Palomares, soc professor d’educació física i tinc trenta-sis anys.

Algun país o ciutat que t’agradaria viatjar o conèixer?

Tinc pendent visitar Japó, Tokio i algunes ciutats importants d’aquest país. 

De petit gaudia la classe d’educació física?

Si moltíssim, no només educació física sinó també qualsevol pràctica esportiva, jo vaig jugar a vòlei molt anys i m’agrada molt. És un dels aspectes perquè després m’he dedicat a això. 

Si no fossis professor d’educació física quina professió vols fer doncs?   

Quan estava estudiant vaig estar un temps pensant que per què no havia estudiat educació audiovisual, tot el tema relacionat amb l’edició de vídeo, tema visual i d’edició m’agrada molt.

Fa quant de temps que treballes de professor d’educació física?

En aquest moment fa sis anys que estic treballant d’educació física. 

T’agrada el teu treball actualment? 

Si, actualment m’agrada, hi ha coses que es poden millorar com en tots els treballs, i ha una mica de coses negatives, però per ara és més la part positiva. Des de que he començat fins ara la balança va cap al costat positiu. Després d’aquí a uns anys no sé si podré dir el mateix, però per ara si.

L’estil de vida sedentari es va popularitzar, consideres que cal fomentar més l’esport per la salut?

Si i tant! Bé, hi ha molts estudis actualment del tema de pantalles, els adolescents passen més temps en la pantalla i amb un model d’estil de vida sedentari, i saber promoure l’estil de vida actiu, i des d’educació física intentem aquest objectiu.

Ha tingut alumnes amb condicions o malalties que impossibiliten fer els exercicis requerits; s’aconsegueix adaptar a aquests casos?

Si, de fet l’any passat a un company de quart que té baixa visió i fins i tot alguns professors van fer un curs petit per tractar aquesta deficiència visual i permet que pugui treballar a classe de forma ordinària i habitual. 

I un centre en el que abans treballava, a Santa Eulalia vaig tenir dos alumnes que anaven en cadira de rodes i havia moltes coses que s’haurien d’adaptar però feien classe habitual amb la resta dels seus companys.

Alguns diuen que per fer esport es necessita motivació, i altres que es necessita disciplina. Quina creus que és més necessaria a l’hora d’entrenar un esport?

No sabria dir-te quina és la més important, perquè si tens molta disciplina però res de motivació arribaràs a un temps que ho deixaràs i no tornaràs a fer-ho i el mateix, si tens molta motivació però no tens una organització i una mica de disciplina. Així que crec que les dues.

Quin és el esport que més t’agrada?

Bé, m’agraden tots, però l’esport que més m’agrada, que va ser el que he practicat per molts anys és el vòlei. Vaig estar dotze anys jugant i després si hagués de triar un altre seria ciclisme, ciclisme de muntanya i m’agrada molt també practicar snowboard a la neu. 

Bé Andrés, moltes gràcies pel teu temps, ara et coneixem una mica més.