TEODOR LLORENTE: “Vora el barranc dels algadins”

Teodor Llorente

Teodor Llorente

Teodor Llorente i Olivares
[València, 7 gen. 1836 — València, 2 jul. 1911]

Poeta, periodista i polític.

Poeta i autor dramàtic en castellà en la seva joventut, la influència de Marià Aguiló el decantà pel català (1857). Fou president (1880) i mantenidor (1866) dels Jocs Florals de Barcelona i mantenidor dels de València (1905), en què guanyà la flor natural (1879, 1887, 1907). Membre fundador de Lo Rat-Penat (1878) i president de l’entitat (1879-80), en la qual influí fortament. Contrari a la politització del catalanisme, aconseguí durant anys de mantenir el valencianisme dintre la docilitat culturalista, bé que fou conscient del fracàs —fins i tot en el pla cultural— de la seva posició regionalista.

La seva poesia en castellà seguí esquemes romàntics. En català —que gairebé sempre anomenà llemosí—, seguí els tòpics jocfloralescs, excepte en alguns poemes popularistes (amb poemes de motiu rural), entre els quals hi ha els més reeixits de la seva producció, gràcies, en bona part, a la seva habilitat en l’ús del llenguatge, aspecte que, en la major part dels poetes valencians (llorentinistes mimètics) coetanis, fallava.

[Extret d'Enciclopèdia Catalana]. Si voleu saber-ne més feu un clic damunt de la publicació.

algadins

COMENTARI: El barranc dels Algadins és un paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià. En l’època de Teodor Llorente, era un autèntic barranc, ara és un pla dedicat al conreu dels tarongers i travessat per sèquies.

El poema és una exaltació de la vida natural: mas, arbres, ocells i plantes prenen cos i vida, i protagonitzen una desbordant exaltació del paisatge amb múltiples batecs de vida.

La composició poètica està estructurada en quatre cobles de vuit versos octosíl·labs amb esquema de rima 8A/8B/8B/8A/8A/8C/8C/8A.

Podeu descarregar el poema només fent-hi un clic.

També podeu escoltar la versió musical del poema a càrrec de Paco Muñoz.