Algunes de les propostes de millora que hem pensat per avaluar la carpeta d’aprenentatge són aquestes:
Al finalitzar el projecte, de manera rotativa, els alumnes en grups de 3 o 4 poden explicar el que han plasmat a la llibreta.
Posar-ho en comú i així és una manera de modelar aquesta pràctica.
Suggerir: 2 estrelles i un desig (estrelles= allò que he après, desig= el que vull millorar
IMPORTANT!
La finalitat és que l’alumnat aprengui, no que aprengui a fer carpetes d’aprenentatge.
Una vegada hem compartit la carpeta/llibreta d’aprenentatge amb tot el grup, els/les alumnes destaquen:
-És útil per explicar els projectes (Projecte Interdisciplinari).
-Poden consultar : rúbriques, guies, bases d’orientació…
– Hi poden expressar el què han après.
– Eina còmode ( es fácil i ràpid de trobar el que hi busquen).
A l’hora d’utilitzar la llibreta d’aprenentatges com a eina d’avaluació, ens qüestionàvem de quina manera podíem saber o constatar que l’alumne havia après.
Vam pensar que podíem fer tres categories:
Al revisar-les, vam comprovar que alguns havien utilitzat les tres categories i d’altres només una o dues.
Els alumnes que reflectien el què havien après, en la majoria dels casos coincidia que tant en la prova d’avaluació com en les observacions personals de les mestres, havien fet un aprenentatge més significatiu.
Hem valorat molt positivament que el tema fos molt proper i significatiu per a tota la comunitat escolar.
Ens ha sorprès la capacitat dels nens i nenes de dur a terme l’entrevista i la ponència.
COM HO MILLORARÍEM SI HO TORNÉSSIM A FER (REPTES DE FUTUR)
Implicació de tots els Mestres del cicle, fent-ho així més interdisciplinar i a la vegada fent els grups de treball reduïts.
Amb els alumnes hem consensuat i compartit els criteris d’avaluació a l’hora de realitzar el nostre projecte. Hem decidit els següents:
A més de l’avaluació continuada de les activitats que van fer durant el projecte, de la rúbrica de l’expressió oral i de la carpeta d’aprenentatge, necessitàvem saber si un cop compartida la informació al congrés els alumnes havien aprés els uns dels altres. Vam decidir elaborar una prova d’avaluació senzilla com a un instrument d’avaluació complementari.
Una vegada acabat el treball i reflexionant sobre com havia anat tot el procés s’ha plantejat el dubte de si hauria estat més adequat que enlloc de fer només 4 grups (1 grup per tutor), haver involucrat també els especialistes i així hauríem treballat amb grups més reduïts.
Per algunes activitats el nombre d’alumnes no era tant determinant, però per altres com és el cas de l’elaboració del material gràfic i d’exposició (murals, maqueta) si que condicionava una mica tenir un grup tan nombrós (equivalent a un grup classe).
A mesura que anàvem comparant aspectes del passat amb el present , ens va sorgir la inquietud de com seria el futur.
El passat estava documentat, el present l’estem vivint, però i el futur?
Últimament els mitjans de comunicació ens parlen d’alguns canvis que ja s’estan experimentant per un futur molt proper o ens informen de diverses hipòtesis que es creu que es faran realitat.
A partir d’un dominical de premsa que parlava de la vida dintre de 100 anys, de coses que els nens-es havien sentit a casa i sobretot a partir de la seva imaginació, van plasmar les seves idees sobre com seria la vida en un futur.
En finalitzar el projecte d’escola, cada any fem una festa oberta a les famílies on cada cicle fa una representació artística del tema treballat. Enguany el nostre cicle hi va participar amb un ball de gitanes, un ball de bastons i una cançó dels “Manolos” sobre la Santa Coloma actual.
A més, tant la maqueta com els murals elaborats van formar part de l’exposició col·lectiva al vestíbul de l’escola. També vam exposar els objectes antics que havíem anat recopilant.
Posteriorment aquesta exposició la traslladem a la Diada de l’Ensenyament públic que organitza el Casal del mestre de la nostra ciutat.
El dia del congrés vam convidar als avis que ens havien ajudat en el nostre projecte i un d’ells va fer una petita conferència introductòria.
Quatre membres de cada grup de treball va exposar a la resta els resultats de les seves investigacions, compartint així el que havíem après.
Vam utilitzar l’equip de ràdio per garantir una bona sonoritat.
Després del congrés vam fer un esmorzar amb coca de pa, pa amb oli i sucre o pa amb oli i sal. Als avis i àvies els va fer molta il·lusió i els nostres alumnes van descobrir un esmorzar sa , econòmic i sostenible.
