Algunes de les propostes de millora que hem pensat per avaluar la carpeta d’aprenentatge són aquestes:
Al finalitzar el projecte, de manera rotativa, els alumnes en grups de 3 o 4 poden explicar el que han plasmat a la llibreta.
Posar-ho en comú i així és una manera de modelar aquesta pràctica.
Suggerir: 2 estrelles i un desig (estrelles= allò que he après, desig= el que vull millorar
IMPORTANT!
La finalitat és que l’alumnat aprengui, no que aprengui a fer carpetes d’aprenentatge.
A l’hora d’utilitzar la llibreta d’aprenentatges com a eina d’avaluació, ens qüestionàvem de quina manera podíem saber o constatar que l’alumne havia après.
Vam pensar que podíem fer tres categories:
Al revisar-les, vam comprovar que alguns havien utilitzat les tres categories i d’altres només una o dues.
Els alumnes que reflectien el què havien après, en la majoria dels casos coincidia que tant en la prova d’avaluació com en les observacions personals de les mestres, havien fet un aprenentatge més significatiu.
Hem valorat molt positivament que el tema fos molt proper i significatiu per a tota la comunitat escolar.
Ens ha sorprès la capacitat dels nens i nenes de dur a terme l’entrevista i la ponència.
COM HO MILLORARÍEM SI HO TORNÉSSIM A FER (REPTES DE FUTUR)
Implicació de tots els Mestres del cicle, fent-ho així més interdisciplinar i a la vegada fent els grups de treball reduïts.
Una vegada acabat el treball i reflexionant sobre com havia anat tot el procés s’ha plantejat el dubte de si hauria estat més adequat que enlloc de fer només 4 grups (1 grup per tutor), haver involucrat també els especialistes i així hauríem treballat amb grups més reduïts.
Per algunes activitats el nombre d’alumnes no era tant determinant, però per altres com és el cas de l’elaboració del material gràfic i d’exposició (murals, maqueta) si que condicionava una mica tenir un grup tan nombrós (equivalent a un grup classe).
A mesura que anàvem comparant aspectes del passat amb el present , ens va sorgir la inquietud de com seria el futur.
El passat estava documentat, el present l’estem vivint, però i el futur?
Últimament els mitjans de comunicació ens parlen d’alguns canvis que ja s’estan experimentant per un futur molt proper o ens informen de diverses hipòtesis que es creu que es faran realitat.
A partir d’un dominical de premsa que parlava de la vida dintre de 100 anys, de coses que els nens-es havien sentit a casa i sobretot a partir de la seva imaginació, van plasmar les seves idees sobre com seria la vida en un futur.
Vam decidir tancar aquest treball amb un congrés al qual estaven convidats els avis i àvies que havien vingut a l’inici per compartir el que havien après a cada equip de treball. Per tant, havíem d’escollir quatre representats de cada un d’ells. Per decidir qui representaria a cada grup els alumnes van fer servir una rúbrica per avaluar l’expressió oral que ja havien utilitzat en altres ocasions. A partir dels resultats van consensuar els/les ponents.
La nostra escola està situada al barri del Centre de la ciutat que és un dels barris comercials més importants i conegut pel nostre alumnat.
Comparant les fotografies de la Sta. Coloma antiga amb la realitat actual es van adonar de l’evolució que havia sofert el barri i també que la cansaladeria de “Cal Nen” és una botiga centenària, ja que la van fundar l’any 1891.
Vam decidir visitar la botiga i vam elaborar una petita enquesta per conèixer la seva història.
Ens va rebre el senyor anomenat “El Nen” nebot del fundador i que té uns 90 anys i la seva filla, l’actual propietària. Ens van ensenyar l’obrador on cada dia fan les botifarres i ens van explicar l’evolució i els canvis al llarg d’aquests 125 anys.
Han mantingut l’essència de la primera botiga i només han anat modificant les parts imprescindibles per adaptar-se a la legislació actual com el taulell, les balances, la cambra frigorífica…
Va ser una experiència molt vivencial i enriquidora.