El meu eix cronològic: un projecte interdisciplicar per a l’aula oberta

Dins del grup impulsor de la Xarxa Cb a l’institut hi ha alguns docents que fan classe a l’aula oberta de 3r i 4t d’ESO. Vam decidir que volíem provar de treballar llengua (català i castellà) i socials de manera conjunta. Volíem que l’alumnat conegués qüestions relacionades amb el món en què viuen, el seu entorn històric més proper, i que treballessin la cerca i processament d’informació per després presentar-la a una audiència adreçant-s’hi en llengua catalana.

Podeu consultar tota la informació del projecte presentada a l’alumnat clicant la imatge del Google Site. També podeu consultar els models que vam fer l’orientadora Cristina Gràcia i jo mateix sobre l’any que vam néixer com a exemple per l’alumnat.

A partir d’aquestes premisses vam decidir que cada un d’ells creés el seu propi i personal eix cronològic. Es tractava de dividir els seus 15 anys de vida en 3 trimestres i treballar 5 anys per trimestre, de manera que a final de curs haguessin treballat els darrers 15 anys de la nostra societat i haguessin fet una reflexió també sobre la seva vida. I és que per a cada any havien d’incloure informacions d’àmbits diversos i també de la seva vida personal. La informació podia ser presentada manualment, en un google site o bé amb una presentació tipus powerpoint. Els continguts havien d’incloure les dues llengües en la proporció que ells consideressin adequada. L’exposició oral havia de ser per força en català perquè és la llengua que la majoria d’aquest alumnat menys domina.

De les dues hores de català i castellà que fan per setmana, una de cada matèria estava dedicada a construir l’eix. L’hora setmanal de socials també. Així doncs, la nota de l’eix cronològic representava el 50% de la nota de català i castellà i el 100% de la nota de socials.

Estem molt contents dels resultats, especialment al grup d’aula oberta de 4t. Clicant la imatge veureu l’eix cronològic de la Yanelle Rodríguez que enguany ha acabat 4t.

Taller de ciències

Un altre dels miniprojectes inclosos al projecte de recerca de 4t d’ESO és el Taller de ciències. Si l’alumnat optava perquè aquest fos un dels seus dos miniprojectes podia decidir si treballava la pluja àcida, els cotxes mòbils o els plàstics.

L’objectiu de la pluja àcida és experimentar per observar com afecta l’acidificació del sòl en la germinació de llavors d’un llegum i avaluar-ne les conseqüències. Com a producte final l’alumnat havia de lliurar un mural amb tres parts diferenciades: disseny seqüenciat de l’experiment amb imatges del procés, recull de les observacions fetes durant cinc dies amb fotos diàries de les quatre mostres amb conclusions i recerca d’informació sobre el fenomen de la pluja àcida (què és, causes i conseqüències), com influeix en l’acidificació del sòl i com actua sobre les fases de germinació i creixement del tegument. Recerca de les mesures que s’estan prenent per evitar-la. També havien d’incloure un pòster amb imatge/s i missatge de conscienciació per evitar la problemàtica de la pluja àcida.

L’objectiu del cotxe mòbil és construir un mòbil (o cotxe de joguina) propulsat amb l’energia acumulada amb l’aire d’un globus i fer mesures físiques relatives al moviment d’aquest mòbil. Es demana un mural amb tres parts diferenciades: procés de construcció del mòbil, amb imatges de totes les fases de fabricació, mesures de massa, velocitat, distància i temps i càlculs d’energia cinètica i potencial. Evidentment també cal presentar el cotxe de joguina (mòbil) construït.

Finalment, pel que fa als plàstics, l’objectiu d’aquest experiment és conèixer amb més profunditat l’origen, els avantatges i les problemàtiques dels plàstics del nostre entorn i fer experiments amb diferents tipus de plàstics per avaluar-ne les propietats. L’alumnat havia de preparar un mural amb dades recollides sobre la fracció de brossa del cubell groc (envasos), un recull de dades d’experiments que hagin realitzat per esbrinar les propietats de com a mínim 4 plàstics de diferents tipus. Les mostres de plàstics cal que s’incloguin al mural, i han de ser reals, no fotos. També hi havia d’haver una recerca d’informació sobre l’origen i el procés de fabricació dels plàstics. Finalment es demanava un pòster amb imatges i/o missatges de conscienciació de les problemàtiques del plàstic. 

Descobreix el Baix Llobregat

Una altra de les propostes de miniprojecte incloses al nou projecte de recerca de 4t partia també d’una realitat ben present en el nostre centre: els intercanvis culturals amb centres d’altres països com França i Alemanya i de les estades lingüístiques com ara Dublin.

Amb aquest miniprojecte proposem a l’alumnat de dissenyar una videoguia perquè les persones que ens visiten puguin gaudir del nostre entorn i la nostra cultura durant la seva estada amb nosaltres. Aquesta videoguia ha de ser en dos idiomes. Un ha de ser el català o el castellà i l’altre l’anglès, el francès o l’alemany. Totes dues s’han de subtitular, penjar al Youtube. També es demana una escaleta o guió amb el procés de realització.

 

RomArt

Els nois i noies de 4t d’ESO cada any fan un viatge de final d’etapa a Roma. No cal dir que Roma és una mena de museu gegant. Vam pensar que seria una bona opció aprofitar aquest viatge d’alguna manera per incloure’l al projecte de recerca. Així va sorgir RomArt.  L’objectiu d’aquest miniprojecte és fer una reinterpretació d’una obra d’art que hagi format part de les obres d’art visitades a Roma. Pot ser una pintura, una escultura o una maqueta d’un edifici.

El producte final demanat és una obra d’art, un mural amb el procés de creació i una exposició al vestíbul de l’institut.

Millores en la presentació dels projectes: Google sites

El curs passat va ser el nostre primer any a la Xarxa de Competències Bàsiques. Fruit del treball dels diversos equips vam crear quatre projectes. Aquest segon any a la Xarxa CB vam analitzar l’aplicació dels projectes i vam arribar a la conclusió que un dels punts que havíem de millorar era la forma de presentar els projectes a l’alumnat i al professorat que l’haurà d’anar aplicant. Vam veure que uns projectes estaven penjats en carpetes al Drive, d’altres tenien forma de dossier imprès, etc.

Després de diverses propostes, vam decidir que cada equip crearia una pàgina web per mitja de Google Sites per així poder compartir, presentar i centralitzar la informació. Aquí us deixem una mostra d’alguns dels sites creats aquest curs:

Mompou, posa’t guapo!

 

 

 

 Melodies personalitzades

 

 

 

 El museu de la prehistòria

 

Metodologia… Treballant cooperant

La nostra manera de fer es basa en l’aprenentatge per projectes, on les àrees es treballen de manera globalitzada. Projectes que sorgeixen del neguit a solventar i les ganes de saber sobre algun tema.

Un cop sabem quins són els nostres “superpoders”, podem treballar cooperativament per grups, establint a cadascun d’aquest un objectiu a desenvolupar. De manera que, entre tots, acabem desenvolupant una tasca comuna.

 

 

Metodologia. “Comença l’espectacle!”

En el projecte “Comença l’espectacle” es van crear grups base heterogenis tenint en compte el grau de motivació i implicació de l’alumnat. A cada grup s’unia un alumne d’alta motivació amb un de baixa, els altres dos o tres membres del grup eren alumnes de motivació estandar.

Cada grup s’autogestionava les tasques a fer seguint un calendari donat pel professorat. Per facilitar aquesta autogestió havien d’omplir un document anomenat Planifequem-nos al finalitzar cada sessió on planificaven les tasques a realitzar el dia següent i els materials que necessitarien. A cada sessió havien de començar revisant aquest document i organitzant les tasques a fer.

La primera de les tasques va ser la tria del mite a adaptar, tasca on la recerca d’informació va ser necessària ja que havien de saber quines mitologies hi ha i triar el mite.

La segona tasca va ser el desenvolupament d’un guió escènic amb els diàlegs i aclariment sobre les escenes com efectes sonors, quan entra i surt cada personatge, etc…

A continuació havien de construir les titelles però per poder fer-ho primer havien de decidir quin tipus de titelles utilitzarien i com es construien, problema que van solucionar gracies a la recerca d’informació.

Després van tindre el temps d’assajos abans de les representacions. La primera representació va ser davant dels companys de classe, aquesta representació va permetre que els companys feren una valoració de les representacions però també per agafar idees que els servirien pels seus espectacles. Amb aquestes valoracions, la base d’orientació donada pels profes sobre com ha de ser una bona representació i l’experiència pròpia de la representació havien de fer les modificacions que van decidir per millorar el seu espectacle.

La segona representació va servir per al mateix però aquesta es va realitzar davant els companys d’altra classe.

I finalment es va realitzar la representació davant les famílies amb totes les millores realitzades per concloure el projecte.

METODOLOGIA: metges per un dia

Per poder dur a terme la tasca que ens havia encomanat la doctora Roldán, vam establir una conversa en gran grup. Amb aquesta conversa vam arribar a uns acords: per una banda havíem de saber molt bé els grups d’aliments i les seves aportacions al nostre cos. D’altra banda vam decidir que per poder il.lustrar la nostra exposició hauríem de crear murals o treballs plàstics.

A partir d’aquest moment, es van crear els diferents grups cooperatius, en funció del grup d’aliment que volia investigar cadascú.

Cada grup va iniciar un treball d’investigació amb diferents recursos: llibres de la biblioteca, videos, material que portaven de casa,…

METODOLOGIA. Com s’ho va fer Gaudí per fer edificis tant xulos?

El projecte proposa activitats ben diferents: de creació, investigació, exposició… Per a cadascuna es planteja un o altre tipus d’agrupament. Treballen en grup classe per exemple durant les converses, en pintar la columna, en el visionat d’imatges i vídeos, o quan visiten l’exposició. També hi ha propostes individuals, com quan han de pensar i fer el disseny d’una casa o monument, o modelar amb fang. Alguns reptes s’han pensat per resoldre en equips base de treball cooperatiu (per taules): una lectura compartida per relacionar obres arquitectòniques amb el seu nom, un qüestionari sobre la biografia de Gaudí per respondre entre tots fent la parada de tres minuts, etc.

Per tal de fer el projecte i crear obres com Gaudí ens vam plantejar diferents preguntes que calia anar investigant: Com es diu la feina de dissenyar cases? Quines cases va fer construir Gaudí? On són? Què és el trencadís? I els vitralls?

Aquestes preguntes sorgeixen de les converses amb el grup classe, de llegir peus de fotos o mirar fragments de vídeos.

METODOLOGIA: El submarí en aigües màgiques

Les tasques que es desenvolupen dins del projecte es plantegen, principalment, en grup-taula. Es procura fer grups on es puguin desenvolupar correctament els rols de treball cooperatiu establerts (portaveu, controladora del temps, controladora del soroll i coordinadora) Les feines es dissenyen a partir de les preguntes que sorgeixen del repte principal:

1.Perquè un submarí pot navegar per sota de l’aigua?

  • Una vegada tinguem fet el submarí, provar si pot navegar sota l’aigua. Ho farem a l’estany de les tortugues. Fem una carta per demanar permís als de 2n.
  • Podem portar una piscina inflable per a fer-ho. Demanarem permís a la Mari al despatx i prepararem una exposició oral per explicar-li.

 

2. Parts del submarí i del vaixell. Com és que els submarins i els vaixells poden flotar? Perquè els vaixells no es poden submergir?

  • Podem consultar a les famílies, internet, llibres de coneixements/consulta.
  • Fer un ppp per explicar-ho als de 2n. Les delegades aniran a preguntar a la classe de 2n quan els hi va bé fer-ho.
  • Fer 5 grups de treball que investiguin coses diferents i s’exposi el treball final com a grup d’experts.

 

3. Com és que els submarins i els vaixells estar fets de ferro i floten?

  • Experiment a l’aula de ciències amb un tros de ferro i veure com fer que floti.

 

4. Com es fa l’oxigen? Hi ha màquines per fer-lo?

  • Podem anar a l’ambulatori a preguntar d’on treuen l’oxígen.

 

5. Podríem fer una màquina que fes diners?

  • Escriure una carta en castellà al govern d’Espanya per saber si ho podem fer.

Amb el treball dins de cada pregunta, van sorgint derivacions no previstes segons els interessos de l’alumnat i segons si es veu la necessitat d’ampliar o abraçar un altre àmbit no explicitat inicialment. Els espais que es creen per a treballar són les taules de classe, la cartellera del projecte (on anem anotant l’evolució del projecte, l’aula de ciències i l’aula d’informàtica) Cada sessió, si s’escau, es va fent valoració de com està anant el projecte, en quin punt ens trobem, quines qüestions noves han sorgit, què ja hem contestat / solucionat… Al final de cada activitat, tindrem l’espai per a parlar de com hem gestionat el treball d’equip, els recursos utilitzats i si hem arribat on preteníem.