Guia de lectura de MIRALL TRENCAT a l’EDU365
INFORMACIÓ SOBRE MIRALL TRENCAT
El text expositiu
Anomenem text explicatiu o expositiu aquell que té com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un tema, una matèria o un concepte amb intencions didàctiques. El text explicatiu és el text didàctic per excel·lència. No pretén convèncer ningú; només exposa i explica. Per això, la informació és neutra i objectiva.
L’objectiu de l’exposició no és tan sols informar, sinó fer comprendre al receptor un fenomen o un esdeveniment determinat que sovint es planteja com un problema o una incògnita.
En el text expositiu, la informació se’ns presenta de manera ordenada i clarament estructurada.
L’estructura del text expositiu és la següent:
– El títol, curt i clar, recull el tema del text i sol ser un resum de la idea principal. Tot i que cal que sigui breu, alhora ha de suggerir que el tema s’exposarà de forma atractiva.
– El cos, que es pot dividir en tres apartats:
A partir de dades que coneixem, quan volem saber-ne més coses solem preguntar-nos per què són així, quines causes les motiven o com funcionen, evolucionen o canvien.
Cal, doncs, ordenar prèviament les idees principals i les secundàries i, un cop ordenades, comprovar que les idees secundàries s’encadenen bé amb les principals i planificar el temps o l’espai (segons es tracti d’una exposició oral o escrita) necessaris per a desenvolupar cada idea.
El desenvolupament del text és inductiu si l’exposició s’inicia amb la presentació dels aspectes particulars o secundaris i avança cap als generals o principals, cap a la conclusió. El desenvolupament és deductiu si l’exposició arrenca d’una idea, tesi o afirmació… que s’explica i s’exemplifica a continuació.
Morfològics
Sintàctics
Lèxics
Nom i cognoms…………………………………………………BAT 2n……….
Llegeix el següent fragment:
La tipologia de les opinions lingüístiques és molt variada: hi ha qui1 veu com a essencials les diferències quantitatives (llengües de molts o de pocs parlants; amb moltes o poques paraules); qui es creu amb autoritat per discriminar les llengües sobre la base d’un sentit més o menys musical (llengües dolces o aspres; clares o fosques); qui pontifica sobre el grau més gran o més petit de complexitat (llengües difícils o fàcils); qui creu que2 hi ha llengües curtes (monosil·làbiques) i llargues…Totes aquestes opinions vénen viciades d’origen perquè hi ha el partidisme de la llengua pròpia, presa com a punt de referència no reconegut: si el color vermell ens xoca és perquè vivim immergits en els blaus del cel i del mar, en el verd de la natura i en el color torrat de la terra; és per això, més o menys, que ens sobta un camp de blat, ple de roselles.Malgrat tot, opinions com les que he esmentat són poca cosa si considerem la tipologia de les opinions induïdes; de les que es poden difondre des d’un poder amb intencions mai confessades de debò: es diu que hi ha llengües de cultura, internacionals, aptes per a la literatura, la redacció de les lleis i per al comandament dels exèrcits; llengües de progrés capaces per al diàleg amb els ordinadors més sofisticats…i llengües amb les quals3 no es pot fer res de tot això. I, si en el cas anterior hi havia el partidisme de la llengua pròpia, ara hi ha els intents de consolidació i engrandiment de l’estat i de la seva àrea d’influència. Ningú no ens vol salvar; només ens volen fidels, uniformes i productius.Amb graus diversos, el prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants. El meliquisme lingüístic pot portar a l’exaltació de la pròpia llengua i aquesta, sense saber-ho ni demanar-ho, es veurà obligada a acomplir tot de funcions per a les quals no estava preparada: de ser un instrument neutre per a la comunicació, l’expressió de pensament i la consolidació dels humans com a éssers intel·ligents, esdevé estendard, eina de dominació i àdhuc d’extermini: una llengua, considerada més apta que d’altres, pot produir la mort de moltes llengües; pot ser imposada i convertir-se en instrument de silenci.
Jesús Tusón Mal de llengües
1.- COMPRENSIÓ DEL TEXT (3 punts)
1.1. Assenyala les parts del text –marca-ho de manera clara– i digues el tema de cadascuna en una frase. (0,75)
1.2. Escriu d’una altra manera (utilitzant els conceptes sociolingüístics que coneixes) la frase final en negreta.(0,75)
1.3. A què es refereix l’autor amb l’expressió meliquisme lingüístic ? (0,5)
1.4. Segons l’autor, són iguals tots els prejudicis lingüístics ? Proposa’n la teva pròpia definició i comenta’n algun exemple concret esmentant-ne les llengües que s’hi relacionen. (1 punt)
2.- EXPRESSIÓ ESCRITA ( 2 punts)
Argumenta en contra de l’afirmació següent:
La llengua catalana gaudeix d’una salut pefecta. És inconcebible la seva desaparició.
2 punts |
El text està ben estructurat, presenta arguments diversos, utilitza adquadament els connectors i és correcte ortogràficament. |
1,5 p. | El text està ben estructurat però utilitza pocs arguments o té algun problema amb els connectors. Té alguns errors ortogràfics, morfosintàctics o lèxics (2-4) |
1 punt | El text presenta algun problema d’estructura o de cohesió o de registre o té de 5 a 7 errors ortogràfics, morfosintàctics o lèxics. El text no presenta gaire riquesa lèxica. |
0,5 p. | El text és mínimament coherent pel que fa al tractament dels continguts però és molt pobre lèxicament i/o té de 8 a 10 errors. |
0 p. | El text té excessius problemes pel que fa al tractament dels continguts.El text té més de 10 errors ortogràfics, morfosintàctics o lèxics. |
3.- REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Justifica l’accent de vénen (0,25)
3.2. Escriu-ne les formes no personals (0,75)
3.3. Escriu el paradigma flexiu complet (gènere i nombre) dels adjectius: (0,75)
Dolces Neutre Capaces
3.4. Digues la funció sintàctica dels sintagmes subratllats i pronominalitza’ls combinant-los amb el seu verb. (0,5)
Es diu que hi ha llengües de cultura Vivim immergits en els blaus del cel i del mar
3.5. Escriu el significat o proposa un sinònim adequat al context de: (0,75) Estendard Pontificar