Monthly Archives: novembre 2008

Text expositiu

Textos expositius

 El text expositiu

Anomenem text explicatiu o expositiu aquell que té com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un tema, una matèria o un concepte amb intencions didàctiques. El text explicatiu és el text didàctic per excel·lència. No pretén convèncer ningú; només exposa i expli­ca. Per això, la informació és neutra i objectiva.

L’objectiu de l’exposició no és tan sols informar, sinó fer comprendre al receptor un fenomen o un esdeveniment determinat que sovint es planteja com un problema o una incògnita.

Esquema de l’exposició

En el text expositiu, la informació se’ns presenta de manera ordenada i clarament estructurada.

L’estructura del text expositiu és la següent:

–      El títol, curt i clar, recull el tema del text i sol ser un resum de la idea principal. Tot i que cal que sigui breu, alhora ha de suggerir que el tema s’exposarà de forma atractiva.

–      El cos, que es pot dividir en tres apartats:

  • La introducció presenta el tema i que pot contenir una sèrie d’aspectes:
    • Idea bàsica, fil argumental
    • Preguntes retòriques
    • Avançament del que serà el contingut del discurs
    • Breu introducció dels punts que s’exposaran posteriorment.
  • El desenvolupament, on s’exposen dades que han estat observades i que sorprenen, que presenten contradiccions o que es poden relacionar amb altres. Un cop exposades les dades, s’aporten diferents informacions que giren a l’entorn del tema. S’intenta aclarir el tema exposat o afegir noves dades que ampliïn el coneixement.

A partir de dades que coneixem, quan volem saber-ne més coses solem preguntar-nos per què són així, quines causes les motiven o com funcionen, evolucionen o canvien.

Cal, doncs, ordenar prèviament les idees principals i les secundàries i, un cop ordenades, comprovar que les idees secundàries s’encadenen bé amb les principals i planificar el temps o l’espai (segons es tracti d’una exposició oral o escrita) necessaris per a desenvolupar cada idea.

El desenvolupament del text és inductiu si l’exposició s’inicia amb la presentació dels aspectes particulars o secundaris i avança cap als generals o principals, cap a la conclusió. El desenvolupament és deductiu si l’exposició arrenca d’una idea, tesi o afirmació… que s’explica i s’exemplifica a continuació.

  • La conclusió resumeix les qüestions exposades i, si s’escau, també les opinions de l’autor respecte al tema tractat. Tenint en compte que els receptors solen quedar-se amb el final, hem de procurar que la conclusió estigui formulada amb més exactitud i cura que el començament, sobretot si implica una crida a actuar d’una certa manera. El final ha de suposar la condensació, la conseqüència forçosa de tot el que s’ha dit.


Recursos gramaticals d’un text expositiu

Morfològics

  • sol emprar formes nominals en comptes dels verbs o dels adjectius corresponents (l’ús d’adjectius és mínim, i es redueix a les necessitats descriptives), perquè permeten una delimitació conceptual més precisa i més estable (per exemple, la potabilitat de l’aigua en comptes de l’aigua és potable).
  • Els adjectius que més hi apareixen són els classificatius i els especificatius; en canvi, els valoratius no s’adeqüen al to neutre que ha de tenir aquest tipus de text.
  • El temps verbal propi de l’explicació és el present d’indicatiu pel seu valor enunciatiu i atemporal (fins i tot s’usa en els tractats d’història). Aquesta preferència no exclou, però, l’ús dels passats si una explicació o un incís hi fa referència.
  • Hi ha una preferència per les construccions impersonals, que permeten ocultar el jo de l’emissor per centrar l’atenció en el tema, com, per exemple, la veu passiva, les formes verbals amb el clític es o la primera persona del plural.

Sintàctics

  • Els paràgrafs subdivideixen l’enunciat, agrupen les unitats temàtiques i ordenen la informació per fer-ne més clara la lectura, ja que el contingut és dens.
  • Les subordinacions i els incisos afegeixen informa­ció secundària. Convé que no siguin gaire llargs per evitar que alenteixin la frase o en dificultin la comprensió. Malgrat això, hi abunden les oracions complexes, sobretot subordinades, que vehiculen preferentment les relacions lògiques. Les idees dels textos expositius progressen, condicionades pel propòsit comunicatiu que tenen, en relacions lògiques, que expressen causes, conseqüències, condicions, comparacions, etc.
  • Amb els connectors i les conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió de les parts del text i a més s’assegura la cohesió del discurs. Hi apareixen, entre d’altres:
    • les conjuncions causals (perquè, com que, per aquesta causa, per + infinitiu…)
    • finals (perquè, a fi que / de, amb l’objectiu de…)
    • condicionals (si, a condició que, sempre que…)
    • concessives (malgrat que, a pesar que, tot i que, per + adjectiu + que…)
    • illatives (doncs, per tant…)
    • adversatives (però, això no obstant…)

Lèxics

  • cal triar el mot precís, especialment entre els substantius i els verbs, de manera que no es produeixi cap ambigüitat. Així doncs, si el text és especialitzat caldrà un lèxic específic.
  • també en la selecció del lèxic cal tenir en compte qui serà el destinatari del text:
    • serà especialitzat si va adreçat a un públic restringit, o
    • o de caràc­ter divulgatiu si s’adreça a un públic ampli.
  • la repetició de paraules i la utilització de sinònims o d’agrupacions per hipònims o hiperònims ajuden a clarificar el text i a lligar-ne el sentit, de la mateixa manera que expressions com l’important és…, un bon exemple d’això és…, en el cas concret de, es pot exemplificar, en resum, en conclusió, etc. adverteixen de la importància d’un aspecte o d’una exemplifícació.
  • La disposició gràfica és molt important en els textos escrits, de manera que els diversos paràgrafs o apartats estiguin ben delimitats.

MAL DE LLENGÜES Jesús Tuson

Nom i cognoms…………………………………………………BAT 2n……….

Llegeix el següent fragment: 

La tipologia de les opinions lingüístiques és molt variada: hi ha qui1 veu com a essencials les diferències quantitatives (llengües de molts o de pocs parlants; amb moltes o poques paraules); qui es creu amb autoritat per discriminar les llengües sobre la base d’un sentit més o menys musical (llengües dolces o aspres; clares o fosques); qui pontifica sobre el grau més gran o més petit de complexitat (llengües difícils o fàcils); qui creu que2 hi ha llengües curtes (monosil·làbiques) i llargues…Totes aquestes opinions vénen viciades d’origen perquè hi ha el partidisme de la llengua pròpia, presa com a punt de referència no reconegut: si el color vermell ens xoca és perquè vivim immergits en els blaus del cel i del mar, en el verd de la natura i en el color torrat de la terra; és per això, més o menys, que ens sobta un camp de blat, ple de roselles.Malgrat tot, opinions com les que he esmentat són poca cosa si considerem la tipologia de les opinions induïdes; de les que es poden difondre des d’un poder amb intencions mai confessades de debò: es diu que hi ha llengües de cultura, internacionals, aptes per a la literatura, la redacció de les lleis i per al comandament dels exèrcits; llengües de progrés capaces per al diàleg amb els ordinadors més sofisticats…i llengües amb les quals3 no es pot fer res de tot això. I, si en el cas anterior hi havia el partidisme de la llengua pròpia, ara hi ha els intents de consolidació i engrandiment de l’estat i de la seva àrea d’influència. Ningú no ens vol salvar; només ens volen fidels, uniformes i productius.Amb graus diversos, el prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants. El meliquisme lingüístic pot portar a l’exaltació de la pròpia llengua i aquesta, sense saber-ho ni demanar-ho, es veurà obligada a acomplir tot de funcions per a les quals no estava preparada: de ser un instrument neutre per a la comunicació, l’expressió de pensament i la consolidació dels humans com a éssers intel·ligents, esdevé estendard, eina de dominació i àdhuc d’extermini: una llengua, considerada més apta que d’altres, pot produir la mort de moltes llengües; pot ser imposada i convertir-se en instrument de silenci. 

Jesús Tusón  Mal de llengües 

1.- COMPRENSIÓ DEL TEXT (3 punts) 

1.1.   Assenyala les parts del text –marca-ho de manera clara– i digues el tema de cadascuna en una frase. (0,75) 

1.2.   Escriu d’una altra manera (utilitzant els conceptes sociolingüístics que coneixes) la frase final en negreta.(0,75) 

1.3.   A què es refereix l’autor amb l’expressió meliquisme lingüístic ? (0,5) 

1.4.   Segons l’autor, són iguals tots els prejudicis lingüístics ? Proposa’n la teva pròpia definició i comenta’n algun exemple concret esmentant-ne les llengües que s’hi relacionen. (1 punt) 

2.- EXPRESSIÓ ESCRITA ( 2 punts)

Argumenta en contra de l’afirmació següent:

La llengua catalana gaudeix d’una salut pefecta. És inconcebible la seva desaparició.

2 punts

El text està ben estructurat, presenta arguments diversos, utilitza adquadament els connectors i és correcte ortogràficament.
1,5 p. El text està ben estructurat però utilitza pocs arguments o té algun problema amb els connectors. Té alguns errors ortogràfics, morfosintàctics o lèxics (2-4)
1 punt El text presenta algun problema d’estructura o de cohesió o de registre o té de 5 a 7 errors ortogràfics, morfosintàctics o lèxics. El text no presenta gaire riquesa lèxica.
0,5 p. El text és mínimament coherent pel que fa al tractament dels continguts però és molt pobre lèxicament i/o té de 8 a 10 errors.
0 p. El text té excessius problemes  pel que fa al tractament dels continguts.El text té més de 10 errors ortogràfics, morfosintàctics o lèxics.

3.- REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT 

3.1.      Justifica l’accent de  vénen  (0,25) 

3.2.      Escriu-ne les formes no personals (0,75) 

3.3.      Escriu el paradigma flexiu complet (gènere i nombre) dels adjectius: (0,75) 

Dolces  Neutre Capaces

3.4. Digues la funció sintàctica dels sintagmes subratllats i pronominalitza’ls combinant-los amb el seu verb. (0,5)

Es diu que hi ha llengües de cultura                            Vivim immergits en els blaus del cel i del mar

3.5. Escriu el significat o proposa un sinònim adequat al context de: (0,75) Estendard Pontificar

Induïdes