Category Archives: SEGON de BATXILLERAT

Llengua i literatura de segon de BATXILLERAT

GUIÓ PER AL COMENTARI DE “DRAMES RURALS” DE VÍCTOR CATALÀ

eLS PAGESOS

 

GUIÓ PER AL COMENTARI DE L’OBRA

1 Contextualització

· Caterina Albert i Paradís neix en el context dels propietaris rurals i això li proporciona una educació clàssica. Des de molt jove sent interès per les manifestacions artístiques.

· La lectura sense directrius preconcebudes i l’autodidactisme caracteritzen el seu període de formació.

· La influència paterna la vincula a un catalanisme republicà que evolucionarà cap al catalanisme conservador. L’àvia i la mare són una font d’influència literària i lingüística.

El contacte amb la llengua i la cultura populars és incentivada per l’àvia.

· La lectura, el teatre i els viatges per Europa l’ajuden a conformar una determinada

visió del món.

· La poesia i el teatre són els gèneres que conrea en la seva estrena com a escriptora reconeguda i no deixarà de conrear-los. La narrativa, però, és el gènere literari pel qual és més valorada. En aquest sentit és una escriptora global.

· Els monòlegs són un camp de proves per treballar la intensitat dramàtica que després aplicarà a la narrativa.

· El tractament dels caràcters primitius representa una novetat respecte la literatura anterior. Supera el pintoresquisme i el costumisme.

· Víctor Català es proposa captar la vida interior dels personatges i del paisatge i potencia la dimensió simbòlica de la realitat. Els seus drames se situen en l’etapa establerta del modernisme (1900-1911).

· La seva narrativa té punts de contacte amb el realisme paradòxic defensat per Raimon Casellas. La confrontació de la humanitat amb una natura primitiva és l’eix de les tragèdies que pinta l’autora de l’Escala.

· Pensadors europeus com Nietzche, Schopenhauer, Spencer i Verga, que influencien el modernisme català, també pesen en determinades orientacions estètiques de Víctor Català, però no en coarten la independència literària.

· Una determinada visió de la realitat rural i dels seus components permeten parlar de ruralisme en referir-nos a l’obra de l’autora. El marc natural mai no és decorativista i Víctor Català es proposa una intervenció sobre la realitat com a reacció  antidecadentista.

· La descripció del món contingent no s’instal·la en el localisme. La realitat i el seu tractament literari té pretensions d’universalisme.

2 Análisi temàtica i estructural

· «En Met de les Conques» proporciona una cosmogonia del mal. El dualisme és el procediment bàsic per a la concepció dels personatges i la plasmació de la natura.

· El xoc entre l’element sagrat i el sacríleg presenta contactes amb les escoles simbolistes europees. Es potencia la idea del fat com a regidor magnànim dels destins humans.

· Les animalitzacions són un procediment per evidenciar una situació de deshumanització. El paradís de la infantesa és abolit.

· Els personatges viuen en un aïllament social que prové, entre d’altres motius, de les mancances emotives. També les mancances intel·lectuals afavoreixen una vida

sense consciència. El primitivisme és una característica compartida per molts personatges.

· El contacte dels personatges amb la seva terrenalitat és un símbol de la manca de voluntat de domini de la realitat vital. I la realitat exterior es presenta com a entitat

ignota i misteriosa.

· La nit és un espai de foscor vital que explicita el domini del maligne i la manca d’individualitat.

· La multitud serveix per simbolitzar la potència destructora de la natura. La multitud també expressa el pauperisme social i espiritual de la massa. La massa representa el no-jo modernista. Els trets exteriors d’aquesta multitud són monstruosos.

· Les tares físiques o psicològiques dels personatges i les seves baixes passions són tractats de manera simbòlica i això representa una superació de les aportacions naturalistes.

· La irrupció violenta del sexe és una manifestació més de la matèria negativa que venç l’ideal d’harmonia estètica. L’ideal femení burgès és abolit i, també, la negativitat

de l’ignot. El vitalisme és vençut per la força del destí fatal.

· El primitivisme dels personatges se suma al primitivisme del paisatge i aboca el món a un situació sense sortida. I el món també és una lluita entre la dimensió masculina i la femenina.

· El pastor dels drames actua com una contrafigura salvatge del pastor harmònic de Solitud. La lluita entre l’home salvatge i l’home productiu és el motor narratiu. Els personatges negatius solen anar acompanyats d’animals que actuen com un apèndix del seu caràcter.

· La vellesa dels personatges potencia la seva solitud i la idea de la improductivitat total, de manera que són una nosa per a la societat. El concepte de la família com a representació del sistema social és destruït. L’atzar, el secret i la intervenció de l’home anihilen la possibilitat d’una vida equilibrada racionalment i emotiva.

· El tremendisme del fulletó és propulsat a una dimensió simbòlica desconeguda fins al moment. Víctor Català fa evolucionar els gèneres del segle XIX.

· Els dos drames que no s’avenen amb el conjunt, «Explosió» i «Envenja», també presenten la visió tràgica de l’existència. El món urbà incorpora, com el món rural, la inconsciència i el desig maternal implica dolor interior. Amb tot, «Enveja» ofereix una mica de llum en la concepció global d’una realitat negativa.

· La bogeria a «Ombres» és tractada de manera radicalment diferent de com ho feia el naturalisme. La convicció ideològica de Víctor Català sobre el domini absolut del

misteri fa que construeixi una autèntica teoria sobre el món de les ombres, dels Enigmes, que s’instal·len a l’interior de l’home.

3 Algunes consideracions formals

· Els Drames rurals parteixen d’una pretensió d’unitat temàtica i estructural. La diversitat entre ells prové de l’ús de diverses tècniques literàries: l’omnisciència narrativa,

el diàleg dramàtic, la descripció detallada i l’el·lipsi narrativa, entre d’altres.

· El cromatisme és un element que serveix per establir connexions internes entre les narracions.

· La voluntat sintètica de l’autora es reflecteix en la brevetat de les narracions i en les descripcions dels personatges.

· Per tal de reflectir el món exposat, el narrador utilitza una llengua cantelluda i aspra que s’adiu amb el tòpic de la «llengua mascla».

· La vinculació entre literatura i vida explica l’ús d’una llengua espontània i fortament lligada al substrat popular. La llengua mostra una concepció orgànica del món.

· La llengua s’allunya dels purismes academicistes i es concreta en la utilització d’un lèxic molt atent a les potencialitats semàntiques. D’aquí que se’n valori la sonoritat

i les característiques fonètiques.

· La llengua de Víctor Català és un patrimoni impagable en el context empobrit actual del nostre país.

 

 

 

 

Vegeu també aquests links:


 

RELATIUS

AQUÍ TENIU EXERCICIS PER PRACTICAR i UNS RESUMS ÚTILS

  • http://perso.wanadoo.es/dcasellas/Gircat/CC6/cc65.html
  • http://perso.wanadoo.es/dcasellas/Gircat/CC6/cc6s5.html
  • Lliçons i exercicis de morfologia
  •  SOLUCIÓ DELS EXERCICIS D’AVUI:

    1.    Hem vist uns nois, el comportament dels quals era sospitós.

    2.    Volien vendre’s el quadre de Dalí, del qual t’he parlat moltes vegades.

    3.    No vam poder entrar, de la qual cosa ens queixarem al president.

    4.    He conegut una persona amb qui voldria tenir relacions.

    5.    És un clima tropical al qual no estem acostumats.

    6.    Els nostres amics van venir aquella setmana que teníem molts exàmens.

    7.    Hem anat al carrer on ens trobem sempre.

    8.    No he trobat la noia a qui vaig regalar la rosa de Sant Jordi.

    9.    He comprat les eines amb què hem de treballar.

    10.  He tingut una avaria al cotxe, per la qual cosa no he pogut arribar abans.

     

     

     

“LA BOGERIA” NARCÍS OLLER

4474oller1

Aquí teniu uns quants temes per a reflexionar mentre llegiu: (no n’heu de fer cap redacció)

  1. Informeu-vos del context històric de la novel·la. quin fet important s’esdevingué el mateix any en què s’inicia l’obra?
  2. L’objectivitat discutible del narrador de la novel·la.
  3. La ideologia de Narcís Oller en aquesta novel·la.
  4. Oller, en la veu del narrador, accepta totalment el determinisme de l’herència biològica?
  5. L’espai físic que envolta les persones influeix en el seu caràcter?
  6. La bogeria és una malaltia hereditària?
  7. Quina resposta social s’ha de donar a la bogeria?

No oblideu el llibre de Primer de BAT, pàgs. 195 a 202, hi trobareu informació interessant, concreta i suficient.

També  trobareu en aquest bloc, a la pàgina de literatura catalana informació sobre la novel.la catalana del s. XIX.

Uns links interessants…per “anar fent boca”:

Text expositiu

Textos expositius

 El text expositiu

Anomenem text explicatiu o expositiu aquell que té com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un tema, una matèria o un concepte amb intencions didàctiques. El text explicatiu és el text didàctic per excel·lència. No pretén convèncer ningú; només exposa i expli­ca. Per això, la informació és neutra i objectiva.

L’objectiu de l’exposició no és tan sols informar, sinó fer comprendre al receptor un fenomen o un esdeveniment determinat que sovint es planteja com un problema o una incògnita.

Esquema de l’exposició

En el text expositiu, la informació se’ns presenta de manera ordenada i clarament estructurada.

L’estructura del text expositiu és la següent:

–      El títol, curt i clar, recull el tema del text i sol ser un resum de la idea principal. Tot i que cal que sigui breu, alhora ha de suggerir que el tema s’exposarà de forma atractiva.

–      El cos, que es pot dividir en tres apartats:

  • La introducció presenta el tema i que pot contenir una sèrie d’aspectes:
    • Idea bàsica, fil argumental
    • Preguntes retòriques
    • Avançament del que serà el contingut del discurs
    • Breu introducció dels punts que s’exposaran posteriorment.
  • El desenvolupament, on s’exposen dades que han estat observades i que sorprenen, que presenten contradiccions o que es poden relacionar amb altres. Un cop exposades les dades, s’aporten diferents informacions que giren a l’entorn del tema. S’intenta aclarir el tema exposat o afegir noves dades que ampliïn el coneixement.

A partir de dades que coneixem, quan volem saber-ne més coses solem preguntar-nos per què són així, quines causes les motiven o com funcionen, evolucionen o canvien.

Cal, doncs, ordenar prèviament les idees principals i les secundàries i, un cop ordenades, comprovar que les idees secundàries s’encadenen bé amb les principals i planificar el temps o l’espai (segons es tracti d’una exposició oral o escrita) necessaris per a desenvolupar cada idea.

El desenvolupament del text és inductiu si l’exposició s’inicia amb la presentació dels aspectes particulars o secundaris i avança cap als generals o principals, cap a la conclusió. El desenvolupament és deductiu si l’exposició arrenca d’una idea, tesi o afirmació… que s’explica i s’exemplifica a continuació.

  • La conclusió resumeix les qüestions exposades i, si s’escau, també les opinions de l’autor respecte al tema tractat. Tenint en compte que els receptors solen quedar-se amb el final, hem de procurar que la conclusió estigui formulada amb més exactitud i cura que el començament, sobretot si implica una crida a actuar d’una certa manera. El final ha de suposar la condensació, la conseqüència forçosa de tot el que s’ha dit.


Recursos gramaticals d’un text expositiu

Morfològics

  • sol emprar formes nominals en comptes dels verbs o dels adjectius corresponents (l’ús d’adjectius és mínim, i es redueix a les necessitats descriptives), perquè permeten una delimitació conceptual més precisa i més estable (per exemple, la potabilitat de l’aigua en comptes de l’aigua és potable).
  • Els adjectius que més hi apareixen són els classificatius i els especificatius; en canvi, els valoratius no s’adeqüen al to neutre que ha de tenir aquest tipus de text.
  • El temps verbal propi de l’explicació és el present d’indicatiu pel seu valor enunciatiu i atemporal (fins i tot s’usa en els tractats d’història). Aquesta preferència no exclou, però, l’ús dels passats si una explicació o un incís hi fa referència.
  • Hi ha una preferència per les construccions impersonals, que permeten ocultar el jo de l’emissor per centrar l’atenció en el tema, com, per exemple, la veu passiva, les formes verbals amb el clític es o la primera persona del plural.

Sintàctics

  • Els paràgrafs subdivideixen l’enunciat, agrupen les unitats temàtiques i ordenen la informació per fer-ne més clara la lectura, ja que el contingut és dens.
  • Les subordinacions i els incisos afegeixen informa­ció secundària. Convé que no siguin gaire llargs per evitar que alenteixin la frase o en dificultin la comprensió. Malgrat això, hi abunden les oracions complexes, sobretot subordinades, que vehiculen preferentment les relacions lògiques. Les idees dels textos expositius progressen, condicionades pel propòsit comunicatiu que tenen, en relacions lògiques, que expressen causes, conseqüències, condicions, comparacions, etc.
  • Amb els connectors i les conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió de les parts del text i a més s’assegura la cohesió del discurs. Hi apareixen, entre d’altres:
    • les conjuncions causals (perquè, com que, per aquesta causa, per + infinitiu…)
    • finals (perquè, a fi que / de, amb l’objectiu de…)
    • condicionals (si, a condició que, sempre que…)
    • concessives (malgrat que, a pesar que, tot i que, per + adjectiu + que…)
    • illatives (doncs, per tant…)
    • adversatives (però, això no obstant…)

Lèxics

  • cal triar el mot precís, especialment entre els substantius i els verbs, de manera que no es produeixi cap ambigüitat. Així doncs, si el text és especialitzat caldrà un lèxic específic.
  • també en la selecció del lèxic cal tenir en compte qui serà el destinatari del text:
    • serà especialitzat si va adreçat a un públic restringit, o
    • o de caràc­ter divulgatiu si s’adreça a un públic ampli.
  • la repetició de paraules i la utilització de sinònims o d’agrupacions per hipònims o hiperònims ajuden a clarificar el text i a lligar-ne el sentit, de la mateixa manera que expressions com l’important és…, un bon exemple d’això és…, en el cas concret de, es pot exemplificar, en resum, en conclusió, etc. adverteixen de la importància d’un aspecte o d’una exemplifícació.
  • La disposició gràfica és molt important en els textos escrits, de manera que els diversos paràgrafs o apartats estiguin ben delimitats.