OPCIÓ B: Enric VALLDUVÍ, «Origen i evolució del llenguatge»

Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen. 

La qüestió de la gènesi del llenguatge en un o múltiples focus ha de romandre oberta. Lareconstrucció d’una dotzena o vintena de superfamílies lingüístiques no ha de descartar-se coma inviable, però sí que cal recomanar una dosi generosa de precaució. Fins i tot si hom acabaacceptant aquesta dotzena de superfamílies, encara falta un bon tros fins a arribar a poderdemostrar la monogènesi. Clarament, dir, com alguns lingüistes han fet, que hom potreconstruir el mot primigeni per a dit, tik, del qual tots els mots que volen dir dit hanevolucionat, és increïblement arriscat i gratuït. La impossibilitat d’arribar a cap conclusió afavor de la monogènesi o la multigènesi lingüística és paral·lela a la manca de conclusions pelque fa a la multigènesi o monogènesi biològica de l’espècie humana. El llenguatge humàpogué sorgir en un únic focus o en diversos focus diferenciats. De moment, la resposta ha demantenir-se incògnita.Els paral·lelismes entre la biologia i el llenguatge no acaben aquí. Cal destacar-ne, d’unabanda, les semblances entre l’evolució biològica i el canvi lingüístic. El mecanisme que dónapeu al canvi biològic és prou conegut. Els individus que formen una espècie no sóngenèticament idèntics, sinó que hi ha una gran variació d’un individu a l’altre. Aquestavariació permet que hi hagi evolució, ja que la configuració genètica d’un individu concretpot presentar avantatges selectius en certs contextos, i això fa que els seus trets, a la llarga,acabin propagant-se. En un altre context, altres individus de la mateixa espècie podenevolucionar per camins diferents i, així, la divergència entre grups d’individus de l’espècie esva fent més i més gran, fins que la distància genètica entre l’un i l’altre és d’una magnitud talque obliga ja a parlar d’espècies diferents.De manera anàloga a una espècie, una llengua també presenta variació interna. Les comunitatsde parla no són monolítiques, sinó que hi ha variació de la parla d’un individu a la parla d’unaltre. Variació que es dóna no només en la dimensió geogràfica, potser més coneguda, sinótambé basant-se en altres paràmetres, com la classe social, el sexe, l’edat, el graud’escolarització i d’altres. (…) Aquesta variació permet que hi hagi canvi lingüístic, ja que unavariant lingüística concreta pot presentar avantatges en certs contextos socials i de prestigi, iaixò fa que les seves característiques acabin generalitzant-se. En un altre context, altresvariants de la mateixa llengua poden presentar avantatges socials i de prestigi i, així, ladivergència entre variants es va fent més i més gran, fins que les diferències entre una i altrasón tan importants que ens obliguen a parlar de llengües diferents. (…) 

Enric VALLDUVÍ, «Origen i evolució del llenguatge», Els orígens, Barcelona, 1994 

1. COMPRENSIÓ

1.1. Feu un resum del text en un màxim de quatre línies. [1 punt]

1.2. Per a cadascun dels mots seleccionats de la columna de l’esquerra, trieu un motde la columna de la dreta que serveixi de sinònim en el text. [1 punt]a) inviable invariable, indesitjable, impossibleb) gratuït fàcil, injustificat, malintencionatc) incògnita secreta, inacceptable, desconegudad) propagant-se propiciant-se, estenent-se, aproximant-see) monolítiques uniformes, estàtiques, monògamesf) paràmetres variacions, paral·lelismes, factors1.

3. Indiqueu, entre les afirmacions següents, aquella o aquelles que es fan en el text.Indiqueu també el paràgraf o paràgrafs on són.a) En biologia i en llenguatge, les variants que resulten més simples acaben imposantsesobre les que ho són menys, les quals desapareixen.b) En biologia i en llenguatge, les diferències entre uns individus i uns altres podenarribar a ser tan grans que pot resultar convenient parlar d’espècies diferents o dellengües diferents.c) Les llengües amb pocs parlants desapareixen perquè als seus usuaris els resulta méscòmode d’adoptar-ne una altra que sigui majoritària.[1 punt]

1.4. Contesteu les preguntes següents en un màxim de dues línies amb respostesque es puguin deduir del text.

a) Per què no és possible ara com ara arribar a cap conclusió sobre l’origendel llenguatge?

b) En quin moment de l’evolució d’una llengua podem dir que dues variantssón llengües diferents?[1 punt] 

2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

Desenvolupeu en unes 200 paraules un dels temes següents: [2 punts]

a) Expliqueu què és un assaig i quins són alguns dels seus trets més característics. 

b) Elaboreu un text argumentatiu a favor de la singularitat del llenguatge humà i encontra del suposat paral·lelisme entre la biologia i el llenguatge

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Cerqueu al primer paràgraf del text:• una oració subordinada temporal• una oració subordinada substantiva• una oració subordinada de relatiu• una oració coordinada adversativaCopieu-les al full de respostes. [1 punt]

3.2. A l’oració:«Clarament, dir, com alguns lingüistes han fet, que hom pot reconstruir el motprimigeni per a dit, tik, del qual tots els mots que volen dir dit han evolucionat, ésincreïblement arriscat i gratuït.»

a) Aïlleu l’oració principal i escriviu-la al quadern de respostes. Indiqueu quinés el nucli verbal i el subjecte d’aquest verb.

b) Indiqueu si la seqüència «com alguns lingüistes han fet» es pot col·locar enalguna altra posició dins l’oració complexa. Si obteniu una seqüència benformada, escriviu-la al full de respostes.[1 punt]