GUIÓ PER AL COMENTARI DE L’OBRA
1 Contextualització
· Caterina Albert i Paradís neix en el context dels propietaris rurals i això li proporciona una educació clàssica. Des de molt jove sent interès per les manifestacions artístiques.
· La lectura sense directrius preconcebudes i l’autodidactisme caracteritzen el seu període de formació.
· La influència paterna la vincula a un catalanisme republicà que evolucionarà cap al catalanisme conservador. L’àvia i la mare són una font d’influència literària i lingüística.
El contacte amb la llengua i la cultura populars és incentivada per l’àvia.
· La lectura, el teatre i els viatges per Europa l’ajuden a conformar una determinada
visió del món.
· La poesia i el teatre són els gèneres que conrea en la seva estrena com a escriptora reconeguda i no deixarà de conrear-los. La narrativa, però, és el gènere literari pel qual és més valorada. En aquest sentit és una escriptora global.
· Els monòlegs són un camp de proves per treballar la intensitat dramàtica que després aplicarà a la narrativa.
· El tractament dels caràcters primitius representa una novetat respecte la literatura anterior. Supera el pintoresquisme i el costumisme.
· Víctor Català es proposa captar la vida interior dels personatges i del paisatge i potencia la dimensió simbòlica de la realitat. Els seus drames se situen en l’etapa establerta del modernisme (1900-1911).
· La seva narrativa té punts de contacte amb el realisme paradòxic defensat per Raimon Casellas. La confrontació de la humanitat amb una natura primitiva és l’eix de les tragèdies que pinta l’autora de l’Escala.
· Pensadors europeus com Nietzche, Schopenhauer, Spencer i Verga, que influencien el modernisme català, també pesen en determinades orientacions estètiques de Víctor Català, però no en coarten la independència literària.
· Una determinada visió de la realitat rural i dels seus components permeten parlar de ruralisme en referir-nos a l’obra de l’autora. El marc natural mai no és decorativista i Víctor Català es proposa una intervenció sobre la realitat com a reacció antidecadentista.
· La descripció del món contingent no s’instal·la en el localisme. La realitat i el seu tractament literari té pretensions d’universalisme.
2 Análisi temàtica i estructural
· «En Met de les Conques» proporciona una cosmogonia del mal. El dualisme és el procediment bàsic per a la concepció dels personatges i la plasmació de la natura.
· El xoc entre l’element sagrat i el sacríleg presenta contactes amb les escoles simbolistes europees. Es potencia la idea del fat com a regidor magnànim dels destins humans.
· Les animalitzacions són un procediment per evidenciar una situació de deshumanització. El paradís de la infantesa és abolit.
· Els personatges viuen en un aïllament social que prové, entre d’altres motius, de les mancances emotives. També les mancances intel·lectuals afavoreixen una vida
sense consciència. El primitivisme és una característica compartida per molts personatges.
· El contacte dels personatges amb la seva terrenalitat és un símbol de la manca de voluntat de domini de la realitat vital. I la realitat exterior es presenta com a entitat
ignota i misteriosa.
· La nit és un espai de foscor vital que explicita el domini del maligne i la manca d’individualitat.
· La multitud serveix per simbolitzar la potència destructora de la natura. La multitud també expressa el pauperisme social i espiritual de la massa. La massa representa el no-jo modernista. Els trets exteriors d’aquesta multitud són monstruosos.
· Les tares físiques o psicològiques dels personatges i les seves baixes passions són tractats de manera simbòlica i això representa una superació de les aportacions naturalistes.
· La irrupció violenta del sexe és una manifestació més de la matèria negativa que venç l’ideal d’harmonia estètica. L’ideal femení burgès és abolit i, també, la negativitat
de l’ignot. El vitalisme és vençut per la força del destí fatal.
· El primitivisme dels personatges se suma al primitivisme del paisatge i aboca el món a un situació sense sortida. I el món també és una lluita entre la dimensió masculina i la femenina.
· El pastor dels drames actua com una contrafigura salvatge del pastor harmònic de Solitud. La lluita entre l’home salvatge i l’home productiu és el motor narratiu. Els personatges negatius solen anar acompanyats d’animals que actuen com un apèndix del seu caràcter.
· La vellesa dels personatges potencia la seva solitud i la idea de la improductivitat total, de manera que són una nosa per a la societat. El concepte de la família com a representació del sistema social és destruït. L’atzar, el secret i la intervenció de l’home anihilen la possibilitat d’una vida equilibrada racionalment i emotiva.
· El tremendisme del fulletó és propulsat a una dimensió simbòlica desconeguda fins al moment. Víctor Català fa evolucionar els gèneres del segle XIX.
· Els dos drames que no s’avenen amb el conjunt, «Explosió» i «Envenja», també presenten la visió tràgica de l’existència. El món urbà incorpora, com el món rural, la inconsciència i el desig maternal implica dolor interior. Amb tot, «Enveja» ofereix una mica de llum en la concepció global d’una realitat negativa.
· La bogeria a «Ombres» és tractada de manera radicalment diferent de com ho feia el naturalisme. La convicció ideològica de Víctor Català sobre el domini absolut del
misteri fa que construeixi una autèntica teoria sobre el món de les ombres, dels Enigmes, que s’instal·len a l’interior de l’home.
3 Algunes consideracions formals
· Els Drames rurals parteixen d’una pretensió d’unitat temàtica i estructural. La diversitat entre ells prové de l’ús de diverses tècniques literàries: l’omnisciència narrativa,
el diàleg dramàtic, la descripció detallada i l’el·lipsi narrativa, entre d’altres.
· El cromatisme és un element que serveix per establir connexions internes entre les narracions.
· La voluntat sintètica de l’autora es reflecteix en la brevetat de les narracions i en les descripcions dels personatges.
· Per tal de reflectir el món exposat, el narrador utilitza una llengua cantelluda i aspra que s’adiu amb el tòpic de la «llengua mascla».
· La vinculació entre literatura i vida explica l’ús d’una llengua espontània i fortament lligada al substrat popular. La llengua mostra una concepció orgànica del món.
· La llengua s’allunya dels purismes academicistes i es concreta en la utilització d’un lèxic molt atent a les potencialitats semàntiques. D’aquí que se’n valori la sonoritat
i les característiques fonètiques.
· La llengua de Víctor Català és un patrimoni impagable en el context empobrit actual del nostre país.
Vegeu també aquests links: