L’AMOR CORTÈS segona meitat del s..XII
La poesia trobadoresca rep el nom d’”amor cortès” i “fina amor” perquè és una poesia essencialment amorosa i es desenvolupa en l’ambient de la cort.
Els adjectius “cortès i fina” volen dir noble, gentil, lleial.
Totes les estructures del sistema feudal es traslladen a aquesta poesia.
- La dama, a la qual anomenen “midons” (el meu senyor), és a qui va dirigit el poema. Sempre és una dona casada perquè la dona soltera no podia tenir vassalls, ni ser senyora.
- El trobador és el vassall de la dama i l’ha de servir, la qual cosa equival a estimar i jurar fidelitat.
- El marit, a qui anomenen “gilós”
- Els amics, els “guaites”
- Els malparladors, els “lausengiers”.
Com que la dama és casada, tot s’ha de mantenir en secret. Així el nom de la dama s’amaga darrera d’un sobrenom, “el senyal”.
TROBADOR I JOGLAR
El trobador compon lletra i música i el joglar és qui recita/canta el que ha compost el trobador tot acompanyant-se d’un instrument musical.
És una literatura eminetment cortesana, en una llengua que no és el llatí ni el català: el provençal (occità) perquè prové del sud de França, d’Occitània.