Tan , tan
¿Quien es?
El otoño otra vez .
¿Qué quiere el otoño?
El frescor de tu sien.
No te lo quiero dar.
Yo te lo quiero quitar.
Tan, Tan
¿Quien es ?
El otoño otra vez.
Federico Garcia Lorca
Il.lustració de Mandy Budan
Arxiu per etiquetes: Tardor
Cancó de tardor
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
Noé Rivas
Cantautor català amb obres adreçades al públic infantil.
Il·lustració de Junaida
Poema de otoño
Otoño.
Viento traicionero
me despeina el pelo.
Y el abuelo
me presta el sombrero.
Membrillo.
Píldora amarilla.
al sol resplandece
y parece
que le hace cosquillas.
La nube.
alfombra del cielo.
Hacia el suelo viene
y ya tiene
la novia su velo.
Abuelo.
El otoño a cuestas.
Me escondo en tu abrigo
y contigo
me duermo la siesta.
Javier Fonseca
II.lustració de Laura Logan
Madrid.Escriptor de poesia i contes i autor de la col.lecció Clara Secret , el conte il.lustrat El mago Bruno, l’ àlbum Ole sardina i la novel.la Tras los pasos de un zapato.
La tardor
Les fulles seques
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!
Àngel Guimerà
Santa Cruz de Tenerife,1845 – Barcelona,1924.Dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària.Destaca la seva obra de poesia però gran part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre.
Il.lustració de Nic Squirell
La tardor
La castanyera de la porxada
A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.
Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
au vinga! i que són bones.
Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.
Àngel Daban
l.lustració Pin.
Octubre
Alguns arbres s’han tornat
d’un color tot rovellat.
Cargol, no vagis enlloc
caminant a poc a poc.
Mira que un cistell t’espera
I el taulell de la cuinera.
Octubre al cel, jo a l’escola;
tu, cargol, a la cassola.
Fullers d’arbres pels camins
I llavors pels ratolins.
Rovellons per tot arreu,
llum al cau de la guineu.
Julia costa
Barcelona,1948.Mestra , escriptora i poeta.Ha publicat llibres de novel.la juvenil i narrativa per adults. Amb el recull de poemes La pols dels carrers al 2006 va obtenir el Premi joescric.com. L’any 2007 va guanyar el I Premi de Novel·la Olga Xirinacs amb La descomposició de la llum.
Ilustració….Aspen