El gato de Alegra

El gato rayado
de la bruja Alegra
hoy se ha enamorado
de una gata negra.
Y cuando la mira,
el gatito Arnáu,
maúlla y suspira:
“Miau requetemiáu”
cat and witchNo tiene apetito,
no come sardinas,
ni pescado frito,
ni raspas, ni espinas.
Al verla, maúlla
el gatito Arnáu,
tiembla y se aturulla:
“Miau requetemiáu”
Ha perdido el sueño
y su collar rojo
el gato pequeño,
¡y no pega un ojo!
Cuando se aproxima,
el gatito Arnáu
maúlla y se le arrima:
“Miau requetemiáu”.
Vaga por la torre
y por los rincones.
No juega ni corre
ni caza ratones.
Ve a su gata sola
y el gatito Arnáu
no da pie con bola:
“Miau requetemiáu”
La gatita hoy
le ha dado dos besos
y le ha dicho: “Estoy
loca por tus huesos”.
¡Qué alegre está Alegra
cuando mira a Arnáu
con su gata negra!
“Miau requetemiáu”.

Carmen Gil

(Cádiz, 1962) escriptora  especialitzada en literatura infantil, dedicada també al món de l’ensenyament i animació culturals pels nens i nenes .Ha realitzat projectes de teatre,titelles contacontes…..Va començar a publicar el 2003, i ha publicat nombrosos llibres alguns s’ han traduït també a diferents idiomes.

Il.lustració de Kathleen Rietz.

La bruixa

Sota una oliverabruixa
seca i retorçada
hi havia la cova
que ningú no sap;
diuen que vivia
una bruixa vella
vestida de negre,
amb mocador al cap.

Sortia de vespre
cavalcant l’ escombra,
fent de capitana
de cent ratpenats;
Ocells i bestioles
davant seu fugien
perquè a cops d’ escombra
eren atacats.

De tantes maleses
que feia la bruixa,
tothom la temia.
sols un ratolí
de bigotis rossos
i cueta fina
va dir:-Plantem cara!
deixeu-me fer a mi!

ratolíI mentre dormia
la bruixa malvada,
ratolins i rates
traçaren el pla:
van entrar a la cova,
i a cops de denteta
la màgica escombra
van esmicolar.

D’ encà d’aquell dia
la bruixa no vola.
Prop de l’olivera
No la veuen mai.
Però diu la història
que ara ,dins la cova,
quan veu una rata
tremola d’ esglai.

Joana Raspall

Il.lustració de Laura Diehl

La bruja Maruja

La bruja Maruja
nació en la burbuja
de blanco jabón.

La bruja Marujabruja jugando
nació sin escoba,
se fué hacia la alcoba,
se puso a jugar.

Los niños dormían,
la bruja jugaba,
como era invisible
nadie la encontraba.

La bruja Maruja
era encantadora,
se quedó a vivir
en la mecedora.

Los niños reían,
los padres cantaban
y los abuelitos
saltaban, saltaban.

y es que no era bruja,
ni bruja ni nada,
la bruja Maruja
era sólo un hada.

Gloria Fuertes

Il.lustració Pin