Arxiu per etiquetes: Joana Raspall

El dinosaure

Entre grans penyes,
un dinosaure
feia becaines
dinosaure fa milions d‘anys,
i somniava
que anava a raure
sota el domini
d’éssers estranys.
No eren els homes?
La feble raça
que una bufada
pot destruir?
els que fugien
de la bocassa
i del temible
cos gegantí?
En despertar-se,
quin tip de riure!
-Sempre somnio
absurditats.
Ves, si m’haurien
de sobreviure
aquests inútils
micos pelats!

Ara, veuria
que la ciència
de les fondàries
uns ossos treu,
i els classifica
amb paciència
per exposar-los
en un museu.
Reconstruïda
la bestiassa,
entorn passegen
grans i petits.
Ja no els espanta
la gran carcassa
d’un dinosaure
d’ossos polits!

Joana Raspall

(Barcelona,1913-Sant Feliu,2013) autora dedicada a la poesia infantil i juvenil encara que també va conrear novel.la,el teatre i els estudis de lingüística.Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l’educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l’educació emocional.

Il.lustració Pin

La cançó del poeta

Si jo fos un rossinyol,La cançó del poeta
cantant, enamoraria.
Si fos un follet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lluiria,
i si fos una fonteta,
gotes d’argent rajaria.

Joana Raspall

Il.lustració  de Hubert Campigli.

Els tres estels

He vist caure tres estelsels tres estels
com tres perles lluminoses
que han volgut fugir del cel.
Quin pobre les trobarà ?
Quin rei se’n farà corona ?
Quin mar els farà bressol ?

Si cauen al meu jardí,
ai, quina claror hi haurà
demà, quan es pongui el sol !

                     Joana Raspall

Il.lustració de Nicolas Gouny.

La bicicleta

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.
girl and bikeAvui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
-Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
-Mira quines rodes
té aquella d’allà!
-Parles d’una moto!
No et pots comparar!

Joana Raspall

Il.lustració de Spec Illustration.

La bruixa

Sota una oliverabruixa
seca i retorçada
hi havia la cova
que ningú no sap;
diuen que vivia
una bruixa vella
vestida de negre,
amb mocador al cap.

Sortia de vespre
cavalcant l’ escombra,
fent de capitana
de cent ratpenats;
Ocells i bestioles
davant seu fugien
perquè a cops d’ escombra
eren atacats.

De tantes maleses
que feia la bruixa,
tothom la temia.
sols un ratolí
de bigotis rossos
i cueta fina
va dir:-Plantem cara!
deixeu-me fer a mi!

ratolíI mentre dormia
la bruixa malvada,
ratolins i rates
traçaren el pla:
van entrar a la cova,
i a cops de denteta
la màgica escombra
van esmicolar.

D’ encà d’aquell dia
la bruixa no vola.
Prop de l’olivera
No la veuen mai.
Però diu la història
que ara ,dins la cova,
quan veu una rata
tremola d’ esglai.

Joana Raspall

Il.lustració de Laura Diehl

Geometria I

Sota una roda rodonageometria
poseu-hi un quadret quadrat
i al damunt,per acabar-ho,
un triangle triangular.
Quatre rectes rectilínies
podran fer de peus i mans.
Si marqueu nas,ulls i boca
amb l’ arcada de quatre arcs,
veureu quin ninot resulta
més eixerit i trempat.

                  Joana Raspall

I.lustració Maribel