Del cel,la millor bondat
que tot ho estima i deixa mullat.
Lola Casas i Alfred R. Picó. Al cel cabretes…..meteorologia i poesia. Il.lustacions Mercè Galí. Barcelona,2016
Il.lustració Nino Chakvetadze
Llagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
no les vull trepitjar…
són tan dolces i belles!…
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.
No heu vist mai, cel amunt,
parauletes de llum?
Qui les vulgui,són seves!
Joana Raspall
Il.lustració Christian Schloe.
Font:Bon dia poesia.Baula,ala data poesía. 20013
Dragón Dragonzález se llama,
Y es bisnieto de un tritón,
Tataranieo de un trasgo
Y una serpiente pitón.
Echa fuego por la boca,
Tiene frío el corazón.
Pero no devora niños
Ni doncellas,no,señor,
Que solo come sardinas
Y algún dulce al por mayor.
Dragón Dragonzález se llama
Este títere dragón.
Con el rabo azota el suelo
Y la Tierra es su tambor.
Con las alas va tan alto
Que ha puesto un becuadro al sol.
Es el músico más grande
-¡lo juro!-que he visto yo.
Beatriz Giménez de Ory.
Il.lustració Elena Sadova
Font:Bululu. Faktoría K de libros colección Orihuela,2013. Ilustraciones de Mariona Cabassa.
Sempre va despentinada
amb les ungles per tallar,
la faldilla esparracada
i una escombra per volar.
Té la pell plena de arrugues,
el barret tot foradat,
nas de ganxo,tres berrugues,
cor salvatge i desbocat.
Dins de l’olla va i remena
serps,gripaus i ratpenats;
diu renecs de tota mena
per deixar-nosembruixats.
Que has caigut als seus dominis?:
t’has tornat de tots colors:
blanc de neu com els erminis,
groc canari i blau lilós.
Ulls vermells cara roja,
quan et veu tran trasvalsat,
riu i riu com una boja:
tot el món t’ha capgirat!
Ricard Bonmatí
Il.lustració Victoria Frances
Font: L’any tirurany. Cadí muntanya encantada ,2003
Se le ocurrió al caracol
pintar su casa de cal
para que le brille el sol.
No le quedó nada mal.
De dia es como de sal,
como de espuma y coral.
y en la tarde ,de cristal
con reflejos de arrebol.
De noche es como un farol.
Ni la luna brilla igual.
No le quedó nada mal.
Pero el pobre caracol,
comiendo solo su col,
se pone sentimental.
Aramís Quintero
Font: Cielo de agua.ilustraciones Betania zacarias.Fondo de cultura económica.f,l,m. 2014
Matanzas ,Cuba 1948. És poeta, narrador i assagista,especialista en literatura per a infants i joves.Dedicat també a les tècniques d’animació de la lecturai i cofundador de la Corporació Lectura Viva. Ha publicat nombrosos llibres a Cuba y ha merescut importants premis al seu país. A Xile també ha publicat poesia per infants Rimas de Sol y Sal i Todo el cielo un juguete. Va guanyar el premi Hispanoamericano de Poesia per a infants al 2013 amb Cielo de agua, poemari creatiu amb una gran dosi d’imaginació i unes excel.lents il.lustracions de Betania Zacarias.
Il.lustració André Letria
Ningú no entén l’octubre
sense bolets,
vull dir dels de menjar,
no pas dels altres,
tant si són rovellons
com cama-secs
són bons tant per collir
com per menjar-se’ls.
El bosc és de tothom
i és generós,
però no hi podem fer
qualsevol cosa,
perquè sigui puixant
com volem tots
convé tractar-lo amb més
traça que força.
Si ho fem així,camins
i rierols,
arbres i vent i ocells
i bestioles
seran amics de tots,
i mantindrem
el seu record ben viu
de nit i dia
perquè per sempre més,
a xics i a grans,
ens facin una grata
companyia.
Miquel Martí i Pol
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Il.lustració Lisa Coutts
¡Que blanca la arena,
qué suave al pisar!
¡Que blanca,que suave,
la arena del mar!
Alma Flor
Font: Coral y espuma. Abecedario del mar. Il·lustració Vivi Escrivá. Editorial Espasa Calpe. 2003
Alma Flor Ada Camagüey, Cuba 1938. Docent i escriptora de llibres per a infants, novel·les i poemes.Va estudiar a Estats Units i més tard a Perú on va fer el doctorat en Literatura espanyola.
Es va donar a coneìxer quan va escriure un llibre per a la seva filla que ràpidament es va convertir en lectura per als alumnes de Perú. Des de que va marxar als Estats Units ha estat lligada al mon educatiu amb contes tradicionals i novel·les per a estudiants.
En agosto
mi ciudad es una uva
que madura
y se hace mosto.
Del asfalto sale humo
y la calles se hace zumo
de cemento
y hormigón.
La farolas se derriten
y no encuentran escondite
para escapar del calor.
Y en lo más alto del cielo,
el Sol es un caramelo
pegajoso
de limón.
El Sol es un caramelo….
¡Cómetelo,nubarrón!
Pedro Mañas
Il.lustració Mónica Carretero
Font:Ciudad laberinto.Faktoria de libros,2009