Un llapis de dibuixar
i una goma d´esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panallet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
Amb xampany i gall rostit
I ella va esborrar-ne un tros
Per poder- hi posar arròs.
En ser l´hora de la festa
Ell va dirigir l´orquestra
I ella va esborrar un trombó
Que li feia mitja por.
Miquel Desclot
Barcelona, 1952. Escriptor de poesia i de prosa, i reconegut traductor. El poeta també s’ ha adreçat als infants amb les seves poesies,i ha publicat nombrosos llibres de poemes com Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set dies infestats de pirates i de lladres de camí ral, Música mestre o El llevant bufa a ponent.
Il.lustració Pin
Sota una olivera
seca i retorçada
hi havia la cova
que ningú no sap;
diuen que vivia
una bruixa vella
vestida de negre,
amb mocador al cap.
Sortia de vespre
cavalcant l’ escombra,
fent de capitana
de cent ratpenats;
Ocells i bestioles
davant seu fugien
perquè a cops d’ escombra
eren atacats.
De tantes maleses
que feia la bruixa,
tothom la temia.
sols un ratolí
de bigotis rossos
i cueta fina
va dir:-Plantem cara!
deixeu-me fer a mi!
I mentre dormia
la bruixa malvada,
ratolins i rates
traçaren el pla:
van entrar a la cova,
i a cops de denteta
la màgica escombra
van esmicolar.
D’ encà d’aquell dia
la bruixa no vola.
Prop de l’olivera
No la veuen mai.
Però diu la història
que ara ,dins la cova,
quan veu una rata
tremola d’ esglai.
Joana Raspall
Il.lustració de Laura Diehl
La bruja Maruja
nació en la burbuja
de blanco jabón.
La bruja Maruja
nació sin escoba,
se fué hacia la alcoba,
se puso a jugar.
Los niños dormían,
la bruja jugaba,
como era invisible
nadie la encontraba.
La bruja Maruja
era encantadora,
se quedó a vivir
en la mecedora.
Los niños reían,
los padres cantaban
y los abuelitos
saltaban, saltaban.
y es que no era bruja,
ni bruja ni nada,
la bruja Maruja
era sólo un hada.
Gloria Fuertes
Il.lustració Pin
Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall
Il.lustració Andrzej Tylkowski
Font: Bon dia poesia, Joana Raspall.Il·lustracions: Montse Ginesta. Editorial Baula.Ala Delta,2013
Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
el poema de tardor.
Isabel Barriel
Il.lustració de Lorena Alvarez
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
Noé Rivas
Cantautor català amb obres adreçades al públic infantil.
Il·lustració de Junaida
Otoño.
Viento traicionero
me despeina el pelo.
Y el abuelo
me presta el sombrero.
Membrillo.
Píldora amarilla.
al sol resplandece
y parece
que le hace cosquillas.
La nube.
alfombra del cielo.
Hacia el suelo viene
y ya tiene
la novia su velo.
Abuelo.
El otoño a cuestas.
Me escondo en tu abrigo
y contigo
me duermo la siesta.
Javier Fonseca
II.lustració de Laura Logan
Madrid.Escriptor de poesia i contes i autor de la col.lecció Clara Secret , el conte il.lustrat El mago Bruno, l’ àlbum Ole sardina i la novel.la Tras los pasos de un zapato.
Erase una vez
un lobito bueno
al que maltrataban
todos los corderos.
Y había también
un príncipe malo,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.
Todas estas cosas
había una vez.
Cuando yo soñaba
un mundo al revés.
(José Agustín Goytisolo)
Barcelona, 1928-1999. Poeta procedent d’ una familia burguesa. Poeta, escriptor, traductor i crític literari. A Madrid es va relacionar amb poetes i amb Ángel González i Jaime Gil de Biedma i va formar la Generació dels 50.
Il.lustració Pin
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!
Àngel Guimerà
Santa Cruz de Tenerife,1845 – Barcelona,1924.Dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària.Destaca la seva obra de poesia però gran part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre.
Il.lustració de Nic Squirell
