Aquella
niña
tan pequeña
y tan graciosa ,
cruzando
la plaza,
bajo
su paraguas
rojo,
parecía
salida
de un cuento.
Karmelo C. Iribarren
Il.lustració de Etsy
Gener
Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.
Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.
Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.
Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.
Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.
Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració de Terry Fan
Font: Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Comptaré….
Comptaré cabretes,
comptaré ovelletes,
ramats d’estrelletes
comptaré per tu.
Somiaré amb la Lluna,
amb els seus volcans.
Restaré poruga,
somiaré amb tu.
Quan arribe l’alba
I ens duga la llum
Obrire els ulls,
Faré mil projectes
Per viure’ls amb tú.
Maria Dolors Pellicer i Sòria
Il.lustració Willowing
Oliva (la Safor, València),1956. Llicenciada en Filologia Catalana ,és mestra i escriptora de literatura infantil. L’any 1988 publica Xé, quins peus!. Després publica, entre d’altres, Fil que penja (1989), que quedà finalista del premi Enric Valor de 1988, La banda dels superbruts (1990), El gegant Romuald (1992) o Com una cabra (2000).La seva obra poètica comença l’any 2003 amb la publicació de Versos diversos.També ha publicat Des Rimes i rialles, i Versos de tres sabors.
La Tarara
La Tarara, sí;
la Tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.
La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.
Ay, Tarara loca.
Mueve la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.
Federico Garcia Lorca
Il.lustració Pin
Amics de peluix
Un conill d’orelles llargues
i un tigre de pèls ratllats,
un lleó de cara bruna
i una parella de gats.
Un nino de cabells rossos
vestit amb jersei i bata,
un pallasso amb picarols
que dringuen a cada sabata.
Un gos de morro de llana
i un porquet ros i molsut
que jeu al costat d’un burro
de cos manyac i pelut.
Lola Casas
Il.lustració Pin.
L’ós de peluix
El meu probre ós de peluix
és tan vell que tot ell cruix.
M’és igual!Jo me l’estimo:
nou o vell,és el meu nino.
Agnia Bartró /Helena Vidal
A. Bartró:Moscú,1906-1981.Poeta i escriptora de llibres infantils. H.Vidal: professora de la Facultat de Filologia de la UB i una de les traductores de la literatura russa al català i a l’espanyol.
Il.lustració de Kathy Hare
Bombolla de sabó
Mi gatito
Yo tengo un gato chiquito
de lindo color ceniza
que toma vino con soda
masca chicle y come pizza.
Le gusta bailar el rock
y recorrer los boliches
andando en su moto azul
y leyendo los afiches.
Tiene una novia gatuna
que se parece a un pompón
porque es blanca y redondita
como un copo de algodón.
Me despierta a la mañana
reclamando el desayuno.
Así es mi gato Rolando.
¡Tan lindo como ninguno!
María Alicia Esain
Il.lustració …Pin
Buenos Aires,Argentina,1949.Mestra,professora d’anglès i biliotecaria escolar.Escriptora de literatura infantil,escriu poemes i contes pels infants.
Respostes
Mare,
per què la Lluna és tan clara?
Perquè el fred de l’espai
li ha empolsimat la cara.
Pare,
per què un ocell vola?
Perquè l’aire juganer
cel amunt el bressola
Avi,
per què s’enalira un avió?
Perquè ha volgut ser gavina
i trobar el llunyà horitzó.
Àvia,
per què la sang és vermella?
Perquè ha triat de les flors
l’esclat i el color de rosella.
No em van ensenyar
a ser un científic
però em donaren
ales de poeta.
Lola Casas
Il.lustració de Jerry Lee Kirk.
Mataró,1951,mestra, autora d’un bon nombre de llibres de poesia per a infants. Entre les seves obres destaquen Retalls poètics (2001), Bestiari. Poemes i cançons (2001), Des de la finestra (2002) o Poemes i cançons de les quatre estacions (2003).
Las gafas de la jirafa
La jirafa Rafaela
usa gafas de su abuela,
porque desde allá arribota
no ve ni hache ni jota.
Creyó que un enorme pino
era un jirafo muy fino
que le iba a hacer la corte;
¡vaya corte!
Que un erizo con un año
era una esponja de baño
y se lavó en bañador;
¡qué dolor!
Que la serpiente Consuelo
era un lazo para el pelo
y la llevó en la cabeza;
¡qué belleza!
Que un avestruz con sombrero
era un hermoso florero
y lo colocó de adorno;
¡qué trastorno!
Y que era Alejo el Cangrejo
un despertador muy viejo
que atrasaba con frecuencia;
¡qué paciencia!
La jirafa Rafaela
usa gafas de su abuela,
porque desde allá arribota
no ve ni hache ni jota.
Carmen gil
Font:http://www.poemitas.org/home/index.php/es/su-obra
I.lustració Pin
Planxa
El libro tonto
Tengo cincuenta ojos,
digo… cincuenta hijos,
digo… cincuenta ¡hojas!
Soy de timón y lima,
digo… de toma y muela,
digo… ¡de tomo y lomo!
Soy libre, digo… Libra, digo…¡libro!
Soy un libro, si, si.
Pero llevo cerrado tanto tiempo…
que así me he vuelto tanto,
me he vuelto tinta
me he vuelto…¡tonto!
Beatriz giménez de Ory
(Madrid, 1972) llicenciada en Filologia Hispànica,és professora de llengua castellana i literatura.Amb Los versos del libro tonto va ser la guanyadora del III Premi Internacional Ciudad de Orihuela de Poesia per infants.
Il.lustració Pin
Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em passaria.