Per a fer una poesia
s’agafa una p
com platja, pasta, pedra;
després s’agafa una o
com or, ombra, ona;
després s’agafa una e
com era, estri, eben;
després s’agafa una s
com sol, sal, silenci;
després s’agafa una i
com illa, isard, ícar;
després s’agafa una a
com aigua, astre, ala:
en acabat s’ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
sense melancolia,
i es fa la poesia.
Roberto Piumini /Miquel Desclot
Il.lustració Maribel
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d’una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l’hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d’una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S’acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració via GaiaBordicchia en Flickr
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Maria Mercè Marçal
Il.lustració Kukula
Barcelona, 1952-1998. Comença a escriure els primers poemes en castellà quan era jove,però el moviment de la Nova Cançó influirà en l’autora i començarà a escriure els primers versos en català. El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes.Al mateix temps que comencen els seus primers passos en el món literari també s’afilia al PSAN i s’endinsa al món polític, en aquesta època publica alguns poemes a la revista Reduccions. El segon poemari és , Bruixa de dol, i ja és coneguda per la seva obra poètica, i també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.Publica després els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l’estrangera (1985),i el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç.Fa una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte La disputa de fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada. la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien.
El gato rayado
de la bruja Alegra
hoy se ha enamorado
de una gata negra.
Y cuando la mira,
el gatito Arnáu,
maúlla y suspira:
“Miau requetemiáu”
No tiene apetito,
no come sardinas,
ni pescado frito,
ni raspas, ni espinas.
Al verla, maúlla
el gatito Arnáu,
tiembla y se aturulla:
“Miau requetemiáu”
Ha perdido el sueño
y su collar rojo
el gato pequeño,
¡y no pega un ojo!
Cuando se aproxima,
el gatito Arnáu
maúlla y se le arrima:
“Miau requetemiáu”.
Vaga por la torre
y por los rincones.
No juega ni corre
ni caza ratones.
Ve a su gata sola
y el gatito Arnáu
no da pie con bola:
“Miau requetemiáu”
La gatita hoy
le ha dado dos besos
y le ha dicho: “Estoy
loca por tus huesos”.
¡Qué alegre está Alegra
cuando mira a Arnáu
con su gata negra!
“Miau requetemiáu”.
Carmen Gil
(Cádiz, 1962) escriptora especialitzada en literatura infantil, dedicada també al món de l’ensenyament i animació culturals pels nens i nenes .Ha realitzat projectes de teatre,titelles contacontes…..Va començar a publicar el 2003, i ha publicat nombrosos llibres alguns s’ han traduït també a diferents idiomes.
Il.lustració de Kathleen Rietz.
Un llapis de dibuixar
i una goma d´esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panallet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
Amb xampany i gall rostit
I ella va esborrar-ne un tros
Per poder- hi posar arròs.
En ser l´hora de la festa
Ell va dirigir l´orquestra
I ella va esborrar un trombó
Que li feia mitja por.
Miquel Desclot
Barcelona, 1952. Escriptor de poesia i de prosa, i reconegut traductor. El poeta també s’ ha adreçat als infants amb les seves poesies,i ha publicat nombrosos llibres de poemes com Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set dies infestats de pirates i de lladres de camí ral, Música mestre o El llevant bufa a ponent.
Il.lustració Pin
Sota una olivera
seca i retorçada
hi havia la cova
que ningú no sap;
diuen que vivia
una bruixa vella
vestida de negre,
amb mocador al cap.
Sortia de vespre
cavalcant l’ escombra,
fent de capitana
de cent ratpenats;
Ocells i bestioles
davant seu fugien
perquè a cops d’ escombra
eren atacats.
De tantes maleses
que feia la bruixa,
tothom la temia.
sols un ratolí
de bigotis rossos
i cueta fina
va dir:-Plantem cara!
deixeu-me fer a mi!
I mentre dormia
la bruixa malvada,
ratolins i rates
traçaren el pla:
van entrar a la cova,
i a cops de denteta
la màgica escombra
van esmicolar.
D’ encà d’aquell dia
la bruixa no vola.
Prop de l’olivera
No la veuen mai.
Però diu la història
que ara ,dins la cova,
quan veu una rata
tremola d’ esglai.
Joana Raspall
Il.lustració de Laura Diehl
La bruja Maruja
nació en la burbuja
de blanco jabón.
La bruja Maruja
nació sin escoba,
se fué hacia la alcoba,
se puso a jugar.
Los niños dormían,
la bruja jugaba,
como era invisible
nadie la encontraba.
La bruja Maruja
era encantadora,
se quedó a vivir
en la mecedora.
Los niños reían,
los padres cantaban
y los abuelitos
saltaban, saltaban.
y es que no era bruja,
ni bruja ni nada,
la bruja Maruja
era sólo un hada.
Gloria Fuertes
Il.lustració Pin
Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall
Il.lustració Andrzej Tylkowski
Font: Bon dia poesia, Joana Raspall.Il·lustracions: Montse Ginesta. Editorial Baula.Ala Delta,2013
Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
el poema de tardor.
Isabel Barriel
Il.lustració de Lorena Alvarez
