Iba tocando mi flauta

Iba tocando mi flauta
a lo largo de la orilla;
y la orilla era un reguero
de amarillas margaritas.

El campo cristaleabaiba tocando mi flauta ,Rosalind Kelly Vernon
tras el temblor de la brisa;
para escucharme mejor
el agua se detenía.

Notas van y notas vienen,
la tarde fragante y lírica
iba, a compás de mi música,
dorando sus fantasías,

y a mi alrededor volaba,
en el agua y en la brisa,
un enjambre doble de
mariposas amarillas.

La ladera era de miel,
de oro encendido la viña,
de oro vago el raso leve
del jaral de flores níveas;

allá donde el claro arroyo
da en el río, se entreabría
un ocaso de esplendores
sobre el agua vespertina…

Mi flauta con sol lloraba
a lo largo de la orilla;
atrás quedaba un reguero
de amarillas margaritas.

Juan Ramón Jiménez                                                                                                                                                                       Il.lustració de  Rosalind Kelly Vernon

Huelva,1881-Puerto Rico,1958.Poeta i professor universitari en llengua castellana,guardonat amb el Pemi Nobel de Literatura l’any  1956, conegut sobretot per l’obra Platero y yo ,(1914) narració que recrea poèticament la vida i la mort del ase Platero i que tot i que era destinat a lectors adults, s’adapta molt bé al públic infantil. La seva obra poètica és molt nombrosa.Les obres més important són Poesías escogidas (1917), Segunda antología poética (1922), Canción (1936) i Tercera antología (1957). En els seus primers llibres es nota la influència del modernisme i una gran influència de Bécquer.Encara que la seva poesia no anava dedicada a un públic infantil,molts dels seus poemes per la seva frescor,llenguatge i simplicitat  es poden treballar a l’aula ,adequant la poesia al nivell apropiat.

L’estrella

L’estrella es miraval'estrella es mirava !!
a l’aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.

Un vespre va caure
Ia la fons se’n va anar
perquè la cridava
l’estrella de mar.

              Olga Xirinacs
Il.lustració André Jolicoeur

Tarragona,1936, escriptora ,  poeta i  professora de piano.Ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tant en llengua catalana com en castellana.A part de la seva obra en prosa i poètica per adults,ha escrit nombroses obres de literatura infantil i juvenil.El poemari  infantil més conegut és  Marina ,1986 i Marina. Cavall de mar,2004.

La gaviota vuela

.... la gaviota vuela, Emma BallLa gaviota vuela
libre por el cielo
y mueve sus alas
con mucho salero.

Con mucho salero
va cortando el aire
y en el mar refleja
sueños como nadie.

Sueños como nadie
baña la gaviota
y posa deseos
en algas y rocas.

En algas y rocas ,
mojados en sal,
ella va dejando
sueños de cristal.

              Antonio García Teijeiro
Il.lustració Emma Ball

Iguals-diferents

Què importa la llengua que parlen?
Què importa el color de la pell?iguals -diferents,Rafael López
Què importa el país d’on provenen,
si tots som iguals-diferents?

El cor ens batega en náixer,
la pell se’ns eriça pel fred,
les llàgrimes mullen les galtes,
els llavis dibuixen el bes.

Cadascú mostra els seus gustos,
cadascú els seus sentiments,
però l’essència ens iguala
dins de motlles diferents.

         Fina Girbés
Il.lustració Rafael López
Font:Poemes a la carta.Editorial Bromera,2011

Enciende las dos puertas

enciende la puerta,aris  !!!Enciende las dos puertas,
abre la lumbre.

No sé lo que me pasa
que tropiezo en las nubes.

                Miguel Hernández
Il.lustració Aris

Font: Miguel Hernandez para niños. Editorial de la Torre

Oriola,1910-Alacant 1942,poeta i dramaturg valencià adscrit a la generació del 27.Autodidacta,la seva poesia destaca pel seu compromís social i polític,de familia humild ,va ser pastor de cabres en Orihuela i només va fer estudis elementals. Comunista,quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà.L’any 1930 comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d’Oriola i al diari El Día i una any després a publicacions locals com Actualidad o Destellos. Visita Madrid per iniciar la  carrera literària sense aconseguir publicar res.A Múrcia publica el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas 1933 i ja  a Madrid publica l’ auto sacramental, Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y Raya. També escriu els sonets de El rayo que no cesa. Va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos poemes més recollits posteriorment a la seva obra El hombre acecha. E l1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i a qui està dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i altres recollits al Cancionero y romancero de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la presó les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: Viento del pueblo.Al març de 1940 és jutjat i condemnat a mort,mor a la presó de bronquitis i tuberculosis.Miguel Hernández estimava als infants encara que les seves poesies no vagin destinades únicament a un públic infantil,s´han  publicat versions adaptades i simplificades pels lectors infantil i juvenil.