Muchas ventanas,
muchos reflejos,
una sola luna.
Juan kruz Igerabide
Il.lustració Fabiana Attanasio
Font: Juan kruz igerabide.La luna sabe a coco.Editorial Anaya. 2008
L’estrella es mirava
a l’aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
Ia la fons se’n va anar
perquè la cridava
l’estrella de mar.
Olga Xirinacs
Il.lustració André Jolicoeur
Tarragona,1936, escriptora , poeta i professora de piano.Ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tant en llengua catalana com en castellana.A part de la seva obra en prosa i poètica per adults,ha escrit nombroses obres de literatura infantil i juvenil.El poemari infantil més conegut és Marina ,1986 i Marina. Cavall de mar,2004.
La gaviota vuela
libre por el cielo
y mueve sus alas
con mucho salero.
Con mucho salero
va cortando el aire
y en el mar refleja
sueños como nadie.
Sueños como nadie
baña la gaviota
y posa deseos
en algas y rocas.
En algas y rocas ,
mojados en sal,
ella va dejando
sueños de cristal.
Antonio García Teijeiro
Il.lustració Emma Ball
Què importa la llengua que parlen?
Què importa el color de la pell?
Què importa el país d’on provenen,
si tots som iguals-diferents?
El cor ens batega en náixer,
la pell se’ns eriça pel fred,
les llàgrimes mullen les galtes,
els llavis dibuixen el bes.
Cadascú mostra els seus gustos,
cadascú els seus sentiments,
però l’essència ens iguala
dins de motlles diferents.
Fina Girbés
Il.lustració Rafael López
Font:Poemes a la carta.Editorial Bromera,2011
Enciende las dos puertas,
abre la lumbre.
No sé lo que me pasa
que tropiezo en las nubes.
Miguel Hernández
Il.lustració Aris
Font: Miguel Hernandez para niños. Editorial de la Torre
Oriola,1910-Alacant 1942,poeta i dramaturg valencià adscrit a la generació del 27.Autodidacta,la seva poesia destaca pel seu compromís social i polític,de familia humild ,va ser pastor de cabres en Orihuela i només va fer estudis elementals. Comunista,quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà.L’any 1930 comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d’Oriola i al diari El Día i una any després a publicacions locals com Actualidad o Destellos. Visita Madrid per iniciar la carrera literària sense aconseguir publicar res.A Múrcia publica el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas 1933 i ja a Madrid publica l’ auto sacramental, Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y Raya. També escriu els sonets de El rayo que no cesa. Va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos poemes més recollits posteriorment a la seva obra El hombre acecha. E l1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i a qui està dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i altres recollits al Cancionero y romancero de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la presó les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: Viento del pueblo.Al març de 1940 és jutjat i condemnat a mort,mor a la presó de bronquitis i tuberculosis.Miguel Hernández estimava als infants encara que les seves poesies no vagin destinades únicament a un públic infantil,s´han publicat versions adaptades i simplificades pels lectors infantil i juvenil.
La meva bibliotecària
té veu de rierol quiet.
Rierol de riba humida
i ombra d’un bell secret.
La meva bibliotecària
té els ulls de blau rialler.
Blau que estima les lletres
i que perfila el paper.
La meva bibliotecària
té els dits de tacte de full.
Tacte que acarona els llibres
i que els estima i acull.
Lola Casas
Il.lustració Mila Marquis