En un trozo de papel
con un simple lapicero
yo tracé una escalerita ,
tachonada de luceros.
Hermosas estrellas de oro.
De plata no había ninguna.
Yo quería una escalera
para subir a la Luna.
Para subir a la Luna
y secarle sus ojitos,
no me valen los luceros,
como humildes peldañitos.
¿será porque son dorados
en un cielo azul añil?
Sólo sé que no me sirven
para llegar hasta allí.
Estrellitas y luceros,
pintados con mucho amor,
¡quiero subir a la Luna
y llenarla de color!
Antonio García teijeiro
Il.lustració L.Emma
Al país de Totigual
no hi ha grossos tots són flacs;
no hi ha negres,tots són blancs;
no hi ha baixos,tot són alts.
Al país de Totigual
no hi ha dolços,hi ha salats;
no hi ha cotxes,hi ha autocars;
no hi ha gossos,sols hi ha gats.
Al país de Totigual….
on és la diversitat?
Maria Dolors Pellicer
Il.lustració Tesa Gonzalez
Hay besos de caramelo,
dulces como una sonrisa.
Y están los besos con prisa,
que hay que cogerlos al vuelo.
Los besos de mariposa
rozándote las mejillas
¡pueden hacerte cosquillas!
y son de color de rosa.
El beso con achuchón,
tan calentito y tan tierno
como una manta en invierno,
¡es un beso de algodón!
¿Y qué tal el beso alado
que te pilla de sorpresa,
y, además, el que te besa
puede estar en cualquier lado?
También está el de tornillo,
beso que mágicamente
despertó a Bella Durmiente
e hizo temblar el castillo.
¿Y los besos con caricia
que llegan en ventolera
y huelen a primavera
como una buena noticia?
Fantástico el beso-guiño.
Es chisposo y titilante
como una estrella brillante
con mil vatios de cariño.
Carmen Gil
Il.lustració Fabio Rex
Darrere de la muntanya,
a l’esquerra del camí,
l’avi té un tros de terra
on va cada matí.
Totes ben arrenglerades
(arrenglades,ordenades)
trobo cebes,alls i cols,
mongetes
i grans tomàquets
vermells i daurats al sol,
pèsols tavella-verda
i flors blanques de les faves,
pastanagues i fesols,
patates i un munt de raves.
Quan arriben les vacances
m’alço ben aviat.
Avi,espera’m!
Jo t’ajudo!
Deixarem el tros llaurat?
Lola casas
Il.lustració Marie Desbons
Les estrelles brillen
com cuques de llum,
fins i tot algunes
et mostren el rumb.
Si de nit observes
l’estrella polar,
t’assenyala el nord,
un punt cardinal.
Dibuixen figures
al sostre del cel.
Contempla l’escena….
i deixa’t encisar!
Fina Girbés
Il.lustració Elisabeth Zartl
Font:Poemes a la carta.Editorial Bromera,2011
València, 1957. És llicenciada en Geografia i Història. Dedicada a l’ensenyament de l’àrea de Llengua en Primària i Secundària. Actualment treballa en la correcció i traducció de textos.Col.labora també en la publicació de llibres de text i material didàctic per a diverses editorials i és autora de nombroses propostes didàctiques d’animació lectora.
L’any 2008 publica Poemes de diumenges i dies faeners , i un llibre de lectura col.lectiva Pluja de lletres. El 2009 publica Poemes de butxaca i El rei de la casa . Ha treballat també en un projecte col.lectiu Contes i poemes que vénen de Mèxic,2010.
Iba tocando mi flauta
a lo largo de la orilla;
y la orilla era un reguero
de amarillas margaritas.
El campo cristaleaba
tras el temblor de la brisa;
para escucharme mejor
el agua se detenía.
Notas van y notas vienen,
la tarde fragante y lírica
iba, a compás de mi música,
dorando sus fantasías,
y a mi alrededor volaba,
en el agua y en la brisa,
un enjambre doble de
mariposas amarillas.
La ladera era de miel,
de oro encendido la viña,
de oro vago el raso leve
del jaral de flores níveas;
allá donde el claro arroyo
da en el río, se entreabría
un ocaso de esplendores
sobre el agua vespertina…
Mi flauta con sol lloraba
a lo largo de la orilla;
atrás quedaba un reguero
de amarillas margaritas.
Juan Ramón Jiménez Il.lustració de Rosalind Kelly Vernon
Huelva,1881-Puerto Rico,1958.Poeta i professor universitari en llengua castellana,guardonat amb el Pemi Nobel de Literatura l’any 1956, conegut sobretot per l’obra Platero y yo ,(1914) narració que recrea poèticament la vida i la mort del ase Platero i que tot i que era destinat a lectors adults, s’adapta molt bé al públic infantil. La seva obra poètica és molt nombrosa.Les obres més important són Poesías escogidas (1917), Segunda antología poética (1922), Canción (1936) i Tercera antología (1957). En els seus primers llibres es nota la influència del modernisme i una gran influència de Bécquer.Encara que la seva poesia no anava dedicada a un públic infantil,molts dels seus poemes per la seva frescor,llenguatge i simplicitat es poden treballar a l’aula ,adequant la poesia al nivell apropiat.
De nata?,
de xocolata?
Aquell de pasta fullada
O el de fruita confitada?
Potser em vindria de gust
el de mantega i ametlla,
el de pasta d’ ou cremada,
o el de maduixa glaçada?
Sense donar-hi més voltes
he pres una decisió:
De cada un….
una mostra!
I al vespre…..
quin ressopó!
Lola Casas
Il.lustració Vadim Gannenko
