Ja no plou;
a la terra res no es mou.
El cel,
amb núvols blancs i orenetes,
fa una rialla gran
a les roses quietes
i a les gotes brillants
que es diuen amoretes
com d’amants.
Lola Casas
Il.lustració Vanessa Roeder
Arxiu per categories: Primària
Menú d’astronauta
El dilluns,càpsules de llegums,
el dimarts,xarops de cards
(i ja en comencem a estar farts),
el dimecres,polsim de nespres,
el dijous,somni de truita de dos ous,
el divendres,pastilles de mongetes tendres,
el dissabte,olor de coca e recapte,
i el diumenge….
és el dia que no es menja.
Miquel Desclot
Il.lustració MAH Luna 4rt.
¡Buen viaje! El barquito de papel
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
lo hice navegar muy bien.
Mi hermana, con su abanico,
sopla y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel!
Amado Nervo
Il.lustració Lyle Motley
Amado Nervo , 27 d’agost de 1890 Tepic,Jalisco avui Nayarit – 24 de maig de 1919 Montevideo,Uruguai. Fou un poeta, literat i prosista mexicà. Un dels poetes americans més notables entre els poetes espanyols com els d’Amèrica Llatina. També fou un notable prosista i va col·laborar en la major part dels diaris americans i d’Espanya.
El bany
Pompas de jabón
Las pompas de jabón que este niño
se entretiene en tirar de una pajita
son limpiamente toda una filosofía.
Claras, inútiles y pasajeras como la Naturaleza,
amigas de los ojos y de las cosas,
son lo que son
con una precisión redondita y aérea,
y nadie, ni siquiera el niño que las hace,
pretende que sean más de lo que parece ser.
Algunas apenas se ven en el aire lúcido.
Son como la brisa que pasa y apenas toca a las flores
y sólo sabemos que pasa
porque alguna cosa se aligera en nosotros
y comprendemos todo con mayor claridad.
Fernando Pessoa
Il.lustració G.autor desconegut
Lisboa, 1888 — 1935, va ser un poeta i escriptor portuguès. És considerat un dels més grans poetes de la llengua portuguesa.Va tenir una personalitat enigmàtica i va portar una vida discreta,dedicada al periodisme i a la traducció però sobretot a la literatura. La seva principal obra va ser Mensagem, una col·lecció de poemes sobre els grans personatges històrics portuguesos.El llibre va ser l’únic publicat en vida pel autor.
El abrazo del oso panda
Bastaría el abrazo
del oso panda
para que durmieras
tranquila,
sin miedos,
sin guerras,
sin armas.
Beatríz Osés
Il.lustració Jane Davenport
Font:El secreto de oso hormigero.Faktoria de libros
Madrid,1972,escriptora i poeta de literatura infantil.És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Es dedica a la docència en Badajoz. Ha rebut diferents premis entre els que destaca el premi de poesia per a nens i nenes Ciudad de Orihuela 2008 amb el llibre de poemes El secreto del oso hormiguero. També ha obtingut el premi Lazarillo 2006 per Cuentos como pulgas.
Tragèdia d’una coma
Hi havia una vegada
una pobra Coma
que per culpa d’un escolar
poc atent
va anar a parar al lloc d’un punt
després de l’última paraula
d’una redacció eloqüent.
La pobrissona, tota sola,
havia d’aguantar el pes
de cent paraulasses,
algunes inclús amb accent.
A l’últim, esclafada,
va morir allà mateix
de l’atroç cansament.
Va ser enterrada
sota una creu
pel llapis vermell
del mestre,
i enlloc de crisantems commemoratius
va tenir un ramellet
de signes admiratius.
Gianni Rodari / Miquel Desclot
Il.lustració karin leanne
Una bruja de visita
Esta noche cuando tengan
muchas ganas de dormir,
revisen en el ropero,
yo puedo andar por ahí.
Y cuando cierren los ojos,
tal vez los haga soñar
con espantos y fantasmas
y escobas para volar.
Verán mi nariz de bruja
y una lechuza pintada.
Si acaso quieren gritar,
¡sólo oirán mi carcajada!
También vendrá un gato negro
entre esqueletos deshechos.
Cuando estén muy asustados,
mi trabajo estará hecho.
María Alicia Esain
Il.lustració David Galchutt
La tieta dels confits
Vigileu amb les tietes
que us ofereixen confits.
No heu vist una rialleta
mentre us llepàveu els dits?
Jo dic que la meva és bruixa
i no es pas per la verruga.
Quan vinc sempre és a la cuina
d’allà ja no es belluga.
M’ofereix dolços,pastissos,
que en costa molt rebutjar.
Caramels,confits i anissos,
cada dia per berenar.
Però la bruixa no m’enganya,
quan fa un sonrís al seu gat…
Ja no té dents a la boca!
No acabaré desdentat.
Núria Albertí
Il.lustració Mónica Carretero
El fantasma Pepillo
El fantasma Pepillo
(no tenía nombre de fantasma,
pero lo era).
El fantasma Pepillo,
no tenía sábana,
no tenía castillo.
Vivía en una casa vieja,
tan vieja,
que no tenía una teja.
Pepillo el fantasma,
no tenía sábana,
se embadurnaba de harina,
y dormía en la cocina.
Cuando llovía,
se mojaba,
cuando había tormenta,
se alegraba.
Como no tenía sábana,
cuando se iba a aparecer,
tocaba una campana.
Cansado de no asustar,
el fantasma Pepillo,
se compró un traje de pana,
se puso flequillo,
y se fue al parque,
a jugar con los chiquillos.
Gloria Fuertes
Il.lustració Jon klassen