Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

           Maria Mercè Marçal
Il.lustració  Kukula

Barcelona, 1952-1998. Comença a escriure els primers poemes en castellà quan era jove,però el moviment de la Nova Cançó influirà en l’autora i  començarà a  escriure els primers versos en català. El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes.Al mateix temps que comencen els seus primers passos en el món literari  també s’afilia al PSAN i s’endinsa al món polític, en aquesta època publica alguns poemes a la revista Reduccions. El segon poemari és , Bruixa de dol, i ja és coneguda per la seva obra poètica, i també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.Publica després els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l’estrangera (1985),i el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç.Fa una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte La disputa de fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada. la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien.