Arxiu per categories: Poesia català

Hivern

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
nena a l' hivernEstimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L’hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

                       Miquel martí i pol

Il.lustració de Dilyara Nassyrova

Hivern

El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.hivern 2

El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.

Tothom li tanca la porta,
“Vés-te’n fred!” i el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.

La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
“Vés-te’n fred!” i el fred se’n va.

Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.

Maria Beneyto

Il.lustració desde sabine -cats

Xocolata desfeta

Xocolata desteta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.

En xicra o en tassaxocolata
prou que ho diu la gent,
mai no n’hi ha massa.

S’hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.

És bona al matí
i quan s’hi berena
té un gustet molt fi.

Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai,! a cremadent.

Miquel Martí i Pol
Il.lustració  Pin
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999

Per a vosaltres

Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré,un a un, els meus afectes.

El dels pares,amics,germans,
amors.

per a vosaltresEl de foques,gats,mussols….
Tot el que es mou.

La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.

Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.

I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.

Escoltant el món.
Escoltant el silenci.

                    M. José Orobitg i Della

Il.lustració  Derya Kinay – Doriah.

La bicicleta

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.
girl and bikeAvui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
-Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
-Mira quines rodes
té aquella d’allà!
-Parles d’una moto!
No et pots comparar!

Joana Raspall

Il.lustració de Spec Illustration.

Per fer una poesia

Per a fer una poesiaPOESIA. 3jpg
 s’agafa una p
com platja, pasta, pedra;
després s’agafa una o
com or, ombra, ona;
 després s’agafa una e
com era, estri, eben;
després s’agafa una s
com sol, sal, silenci;
després s’agafa una i
com illa, isard, ícar;
després s’agafa una apoesia5
 com aigua, astre, ala:
en acabat s’ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
 sense melancolia,
i es fa la poesia.

                                        Roberto Piumini /Miquel  Desclot

Il.lustració Maribel

Eclipse de lluna

Enmig del sol i la llunaeclipse de lluna
la terra va i s’interposa.
No vol que surtin i es vegin.
Està enfadada i gelosa.

                          Mª José Orobitg i Della

Barcelona,1962.És arqueòleg, bibliotecaria, escriptora i  activista pro drets humans en defensa dels animals.Escriu poemes i relats infantils i articles d’ investigació històrica i de biblioteconomia.Eclipse de lluna pertany al recull de poemes Esqueixada de versos. La seva primera publicació en narrativa infantil ha estat Mi abuela no es la de antes.

Il.lustració de Makuchkina Juliya