Quin refredat té la X!
A,atxís !
Abans ho estava la U.
A,atxús!
N’hi ha una que ja està freda:
És la Y!
Quina serà la propera?
Ai,ai,Z!
MªJosé Orobitg i Della
l.lustració Pin
Arxiu per categories: Poesia català
Lletres brillants
Llum blanquinosa al cel
i coloraines a l’escola,
lletres brillants entre estels,
cartolines, fang i cola.
Dies de cançons i nadales,
de guants, gorros i bufandes,
dies per acomiadar un any
i estrenar aviat vacances.
Isabel barriel
Barcelona,1953.Llicenciada en Filosofia i Lletres,és mestra i poeta. Ha escrit innumerables poemes pels infants, que comparteix en el seus blocs educatius ,poemes de les seves experiències i dels seus viatges.
Il.lustració Richard S.W.
Cançó de nadal
L’escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
“Que tingui un bon dia,
avui és Nadal!
No té una carteta,
no té una postal?”
Li dono una carta
del seu fill Pascual,
que des de Suïssa,
li diu Bon Nadal!
Estigui content,
Jesús ha nascut ;
Per dur-nos la joia
Al món ha vingut.
Bofill,Puig,Serrat
Il.lustració de Jim Field
Hivern
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L’hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel martí i pol
Il.lustració de Dilyara Nassyrova
Hivern
El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta,
“Vés-te’n fred!” i el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
“Vés-te’n fred!” i el fred se’n va.
Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.
Maria Beneyto
Il.lustració desde sabine -cats
Vocals
Xocolata desfeta
Xocolata desteta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.
En xicra o en tassa
prou que ho diu la gent,
mai no n’hi ha massa.
S’hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.
És bona al matí
i quan s’hi berena
té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai,! a cremadent.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració Pin
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
Per a vosaltres
Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré,un a un, els meus afectes.
El dels pares,amics,germans,
amors.
El de foques,gats,mussols….
Tot el que es mou.
La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.
Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.
I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.
Escoltant el món.
Escoltant el silenci.
M. José Orobitg i Della
Il.lustració Derya Kinay – Doriah.
La bicicleta
Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
i quan vull es mou.
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l’he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M’ha dit: – Estic prima;
no em tractes prou bé.
-Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
-Mira quines rodes
té aquella d’allà!
-Parles d’una moto!
No et pots comparar!
Joana Raspall
Il.lustració de Spec Illustration.
