Vaixell de vapor
Que llisques
Per les onades
d’un mar cassolà
ple d’arruges.
Lola casas
Il.lustració Pin.
Arxiu per categories: Poesia català
El dinosaure
Entre grans penyes,
un dinosaure
feia becaines
fa milions d‘anys,
i somniava
que anava a raure
sota el domini
d’éssers estranys.
No eren els homes?
La feble raça
que una bufada
pot destruir?
els que fugien
de la bocassa
i del temible
cos gegantí?
En despertar-se,
quin tip de riure!
-Sempre somnio
absurditats.
Ves, si m’haurien
de sobreviure
aquests inútils
micos pelats!
Ara, veuria
que la ciència
de les fondàries
uns ossos treu,
i els classifica
amb paciència
per exposar-los
en un museu.
Reconstruïda
la bestiassa,
entorn passegen
grans i petits.
Ja no els espanta
la gran carcassa
d’un dinosaure
d’ossos polits!
Joana Raspall
(Barcelona,1913-Sant Feliu,2013) autora dedicada a la poesia infantil i juvenil encara que també va conrear novel.la,el teatre i els estudis de lingüística.Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l’educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l’educació emocional.
Il.lustració Pin
Mare,vull…..
Mare, vull aigua,
tinc molta set.
No em dónes pluja
que em mullaré.
Mare, vull pa,
tinc molta gana.
No em poses oli
que em fa una taca.
Mare, vull sol,
tinc molt de fred.
No em dónes foc
que em cremaré.
Mare, vull lluna,
tinc molta son.
No em dónes somnis
que em faran por.
Mare, vull temps,
tinc enyorança.
Deixa-t’ho tot:
vine i abraça’m.
Eva Dénia
Poeta valenciana,destaca el seu llibre El color del blat, on recull poemes senzills i tendres ,cançons i cal.ligrames.
Il.lustració de kmberggren
La cançó del poeta
Si jo fos un rossinyol,
cantant, enamoraria.
Si fos un follet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lluiria,
i si fos una fonteta,
gotes d’argent rajaria.
Joana Raspall
Il.lustració de Hubert Campigli.
Desembre
Quan ve Nadal fem el pesebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.
Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter,1929 – Vic,2003). Poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l’autor d’un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana,Estimada Marta,1978.
Il.lustració Pin
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova, 1999
Hivern blanc
Als arbres del carrer
la tardor els despulla.
Quan arriba l’hivern
no tenen ni una fulla.
La neu a les teulades
fa el paisatge bonic.
Finestres entelades,
arbres portant abric.
Núria Albertí
Alacant,La poesia de Núria Albertí és d’un realisme màgic on destaca el seu sentit del ritme i del jocs,segons Jordi Valls.Relitza Tallers de poesia i escriptura creativa per nens i ha publicat diversos llibres de poesia per infants.
Il.lustració de Olga Demidova
Els tres estels
Aquest Nadal
Conill
Una orella en l’aire,
una orella avall,
i un trosset de cua
que es va bellugant.
Tens la pell gruixuda,
tens el pèl suau,
i unes dents que sempre
estan rosegant.
Has fet un niu flonjo
amb pèls del teu cos
per posar-hi dintre
els teus llorigons.
Té una pastanaga
per anar menjant,
si ets tan bona mare
no pots dejunar.
Núria Albó
Il.lustració Pin
