Arxiu per categories: Poesia català

Mirada

Càlida i flonja,
la brisa en despentina.
Als ulls, la calma.
Els pensaments voleien
i lliures em sostenen .

Montse Maestre
Il·lustració: Inge Schuster
Font:En un tancar i obrir d’ulls. Il·lustradora Delphine Labedan. Editorial Trípode. Col·lecció: mimosa, 2023

Montse Maestre Casadesús (Ripoll, 1980)  és mestra d’alfabetització en una escola de persones adultes, dinamitzadora de diversos clubs de lectura infantils i juvenils i professora del grau d’educació social. El seu primer poemari Pell morta el publica en 2022. El segueix  En un tancar i obrir d’ulls, amb il·lustracions de Delphine Labedan  que el publica l’any 2024, llibre de  tankes, estructura poètica de la poesia  japonesa,  escrit i pensat per a un públic infantil i juvenil.

CADA NIT UN POEMA

Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.

Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.

Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.

Montserrat Abelló
Il·lustració Elia Mervi
Font: Poemes d’amor antologia. Editorial Denes, 2010

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.
La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.
L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.
Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

Maria Mercè Marçal
Il·lustració Nerina Canzi
Font: Sal oberta. Edicions 62, 2018

Sentir la pluja sobre la pell

Plim, plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota,
sense paraigua,
ni gavardina.
Amb la samarreta
i la calça curta.

Plim, plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota,
sense arronsar-me
ni parpellejar.
Amb els peus a terra
i els braços amunt.

Plim,plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota.
Regalims a la cara,
humitat als cabells,
fredor als braços
i baf a les ulleres.

Plim,plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota.
Em sento arbre,
pedra o bassal.
Sento les gotes
i com creixo cap
al cel.

Plim, plim, plou
a poc a poc.

Pep Molist
Il·lustració Shane Crampton
Font: Tocar el cel amb els dits. Il·lustracions Christian Inaraja. Jollibre,2020

Pep Molist Manlleu (Barcelona),  1965. És bibliotecari  a la Biblioteca del Casino de Manresa.  Ha publicat més de 80 obres adreçades a infants de tres a set anys .  Destaquen els contes de la sèrie de la vaca Plis Plau (2005-2013),  Sorra a les sabates (Combel, reed. 2013), Llàgrimes de cocodril (Baula, 2004), o La Moli i la Doli (Barcanova, 2010. Ha rebut alguns premis destacats com  el Premi Hospital Sant Joan de Déu amb el conte infantil  Dos fils (La Galera, 2007)  i el Premi Parcir d’Àlbum il·lustrat amb El senyor sol i la senyora eriçó (L’Albí, 2007).

La tinta

Ahir vaig somniar
que mossegava fort
i trencava pel mig
el meu bolígraf nou,

amb gust de tinta a dins
i duia entre les dents
aquest poema escrit.

Iñigo Astiz
Il·lustració Evelyn Daviddi

Font:Joemes per pugar. Iñigo Astiz i Maite Mutuberria. Litera libros Editorial, 2022

Iñigo astiz (Iruñea,1985), és periodista i poeta vasc. L’any 2019 va publicar els  poemaris Baita hondakinak ere i Analfabetoa (Lauaxeta Saria 2019), i el 2020 el llibre infantil  Joemak eta Polasak (Euskadi Saria, 2020), traduït al català Joemes per pugar i  il·lustrat per Maite Mutuberriak, que va rebre el premi de literatura infantil y juvenil en los Premios Euskadi de Literatura por el libro. També ha traduït l’obra de la poeta estatunidenca Silvia Plath, Ariel, incloent en la seva publicació alguns poemes propis.

Tardor

Tremolant estan els arbres:
ja arriba el tren de la tardor!
i totes les seves fulles
viatjaran cap a l’horitzó.

-Pobres filletes nostres!
-fan amb els dits despullats-,
sense barret ni bufanda
agafaran un bon constipat !

Carles Cano
Il·lustració Mehrdad Zaeri
Font: La nau dels llibres. Santillana Grup promotor, 2012

Carles Cano ( València 1957) és un escriptor de literatura infantil i contacontes. Després de dedicar-se a diversos treballs, es va llicenciar en Filologia Valenciana i va impartir classes en diversos instituts de formació professional durant cinc anys. A principis dels anys vuitanta del segle XX comença a escriure obres per al públic infantil i juvenil en català i castellà entre les quals destaquen títols tan reconeguts com Les aventures de Potaconill (finalista del Premi Enric Valor), Et vaig enxampar, Caputxeta! (Premi Pigall), Per un va botar (Premi Samaruc), Set Blancaneus i un Nan (Premi de Narrativa Carmesina de la Safor), El desbaratat conte dels fesols màgics (Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre), El secret de l’avi (Premi Pigall), La princesa Totpamí o La festa monstruosa. Ha rebut diversos premis entre els quals destaca el Premio Lazarillo i la seva obra ha sigut publicada en diverses llengües.
Ha participat com a conferenciant en diverses trobades, taules rodones, jornades… referides a literatura infantil i juvenil, ràdio, televisió, teatre, poesia visual i literatura oral.

T’enyoro

Veus es perden
dins la nit.
I el desig sempre ardent
d’abraçades, de mans
que no es troben.

Esverada corres enmig
de la gent. I arribes
a casa i espolses cada
cosa. I a l’eixida
hi ha una aixeta
que encara degota.

Montserrat Abelló
Il·lustració Cinzia Bardelli
Font: Poemes d’amor. Antologia, Montserrat Abelló. Vinyet Panyella, prol. Editorial Denes, 2010.