Sant Jordi arribat,
surt la cuca del forat
Il.lustració Alexandra Ball
Font : Els refranys més divertits. Núria Albertí.Il.lustració d’ Eva Garcés.Estrella Polar.Col.leccio la Odissea. 2012
Arxiu per categories: Poesia català
Senyora lluna
Lluna de plata,
lluna de nata:
fes-me llum blanca
si el Sol em manca.
Fes-me un llunàtic
tocat de l’àtic
que sempre estigui
d’humor i rigui.
Tresor tan tendre
no em podrán prendre;
ma gran fortuna:
la bona lluna.
Ricard Bonmatí
Il.lustració Xiao Xin
Font :L’any tirurany. Editorial Cadí
Barcelona ,1954. Del 1978 al 1989, va treballar de mestre d’educació primària.Llicenciat en Filologia Catalana,fa de corrector i traductor, d’escriptor per a infants i joves, i també d’assessor de mestres sobre poesia, teatre i rondalla. Les seves obres publicades de literatura infantil i juvenil: L’any tirurany, En cap cap cap,Estimades feres,Feres enciseres,Petits grans moments,El zoo d’un poeta,de la A a la Z.
L’ home bala
Quan disparen el canó
l’home surt com una bala,
la mirada a l’horitzó
i el vestit vermell de gala.
Com que està ben calculat,
l’home sempre fa diana
aterrant just al costat
de la seva caravana.
Al matí hi ha un full penjat
que convoca i anuncia:
“Home bala extraviat.
Reunió aquest migdia”.
I axí tot queda resolt
i s’oblida l’home bala,
que va fer el seu últim vol
tot directe,sense escala.
Salvador Comelles
Il.lustració Poleta art
Font: El circ.El vapor de vaixell
Abril
A l’abril cada ocell fa el seu niu
Núria Albertí
Il.lustració Emmanuelle Colin
Font: Els refranys més divertits.Estrella polar.Col.lecció l’Odissea.2012
Primavera joiosa
Obligacions
S
ortim de l’escola,
després de jugar,
em poso a fer els deures
abans de sopar.
Llibreta de llengua,
la repassaré!
I les Matemàtiques,
També les faré!
Els rius i muntanyes,
els he de saber!
Els noms dels planetes,
el llistat sencer!
Ai mare,mareta,
podem sopar ja?
Tinc la panxa buida
i el cap com un bombo
de tant estudiar!
Lola Casas
Il.lustració Mary Loup Font:Poemes de cada dia.Editorial Baula
La nit em clava
La poncella
Veig que encara no ha florit
la poncella mig badada.
El roser sembla adormit.
Potser no ha vingut la fada
amb la vareta d’argent
que transfigura les coses…
Potser no ha passat el vent
que sap despertar les roses…
Potser no ha cantat, de nit,
el rossinyol, ni l’alosa
de matí, quan ha sortit
l’aurora color de rosa…
Potser el cel no l’ha ruixat
amb gotellim de rosada…
Haurem de tornar demà
a veure si està llevada.
Joana Raspall
Il.lustració Cicely Mary Barker
Font:Escaleta al vent, 2002
