La lluna al bardissar,
el monstre gemega fluixet,
s’aquieta l’aigua.
Montse Ginesta
Il.lustració Pin
Arxiu per Autor: Maribel L
L’abella
La sirena flora
La sirena Flora llora
por las esquinas del mar.
Como el mar no tiene esquinas,
no sabe dónde llorar.
Aprendió muchas canciones,
pero no quiere cantarlas,
pues son tristes, de marinos
que se hundieron en el agua.
La sirena Flora llora
por los rincones del mar.
El mar no tiene rincones,
no sabe dónde llorar.
Pero mira arriba y ve
¿peces globo de colores?
¿peces grandes voladores?
cayendo al mar.
Y la sirena Flora
nada que nada
delante y detrás.
¡No son peces,
sino versos libres,
sueltos,
por los rincones del mar!
El mar no tiene rincones, pero eso ¡qué mas da!
Flora ahora ríe y ríe,
nada y nada
delante y detrás.
¡Ya tiene versos nuevos
para cantar!
Beatriz Giménez de Ory
Il.lustració de Wil Cormier.
Per fer una poesia
Per a fer una poesia
s’agafa una p
com platja, pasta, pedra;
després s’agafa una o
com or, ombra, ona;
després s’agafa una e
com era, estri, eben;
després s’agafa una s
com sol, sal, silenci;
després s’agafa una i
com illa, isard, ícar;
després s’agafa una a
com aigua, astre, ala:
en acabat s’ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
sense melancolia,
i es fa la poesia.
Roberto Piumini /Miquel Desclot
Il.lustració Maribel
Eclipse de lluna
Enmig del sol i la lluna
la terra va i s’interposa.
No vol que surtin i es vegin.
Està enfadada i gelosa.
Mª José Orobitg i Della
Barcelona,1962.És arqueòleg, bibliotecaria, escriptora i activista pro drets humans en defensa dels animals.Escriu poemes i relats infantils i articles d’ investigació històrica i de biblioteconomia.Eclipse de lluna pertany al recull de poemes Esqueixada de versos. La seva primera publicació en narrativa infantil ha estat Mi abuela no es la de antes.
Il.lustració de Makuchkina Juliya
Els caragols
Novembre
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d’una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l’hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d’una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S’acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
Il.lustració via GaiaBordicchia en Flickr
Font:Bon profit! Il•lustracions Carme Solé Vendrell. Editorial Barcanova,1999
El gat
Pujaré la tristesa
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Maria Mercè Marçal
Il.lustració Kukula
Barcelona, 1952-1998. Comença a escriure els primers poemes en castellà quan era jove,però el moviment de la Nova Cançó influirà en l’autora i començarà a escriure els primers versos en català. El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes.Al mateix temps que comencen els seus primers passos en el món literari també s’afilia al PSAN i s’endinsa al món polític, en aquesta època publica alguns poemes a la revista Reduccions. El segon poemari és , Bruixa de dol, i ja és coneguda per la seva obra poètica, i també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.Publica després els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l’estrangera (1985),i el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç.Fa una incursió en el camp de la narrativa infantil, conjuntament amb Glòria Puig, amb el conte La disputa de fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada. la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien.
El gato de Alegra
El gato rayado
de la bruja Alegra
hoy se ha enamorado
de una gata negra.
Y cuando la mira,
el gatito Arnáu,
maúlla y suspira:
“Miau requetemiáu”
No tiene apetito,
no come sardinas,
ni pescado frito,
ni raspas, ni espinas.
Al verla, maúlla
el gatito Arnáu,
tiembla y se aturulla:
“Miau requetemiáu”
Ha perdido el sueño
y su collar rojo
el gato pequeño,
¡y no pega un ojo!
Cuando se aproxima,
el gatito Arnáu
maúlla y se le arrima:
“Miau requetemiáu”.
Vaga por la torre
y por los rincones.
No juega ni corre
ni caza ratones.
Ve a su gata sola
y el gatito Arnáu
no da pie con bola:
“Miau requetemiáu”
La gatita hoy
le ha dado dos besos
y le ha dicho: “Estoy
loca por tus huesos”.
¡Qué alegre está Alegra
cuando mira a Arnáu
con su gata negra!
“Miau requetemiáu”.
Carmen Gil
(Cádiz, 1962) escriptora especialitzada en literatura infantil, dedicada també al món de l’ensenyament i animació culturals pels nens i nenes .Ha realitzat projectes de teatre,titelles contacontes…..Va començar a publicar el 2003, i ha publicat nombrosos llibres alguns s’ han traduït també a diferents idiomes.
Il.lustració de Kathleen Rietz.