Arxiu per Autor: Maribel L

Comptaré….

comptaréComptaré cabretes,
comptaré ovelletes,
ramats d’estrelletes
comptaré per tu.

Somiaré amb la Lluna,
amb els seus volcans.
Restaré poruga,
somiaré amb tu.

Quan arribe l’alba
I ens duga la llum
Obrire els ulls,
Faré mil projectes
Per viure’ls amb tú.
         Maria Dolors Pellicer i Sòria
Il.lustració Willowing

Oliva (la Safor, València),1956. Llicenciada en Filologia Catalana ,és mestra i escriptora de literatura infantil. L’any 1988 publica Xé, quins peus!. Després publica, entre d’altres, Fil que penja (1989), que quedà finalista del premi Enric Valor de 1988, La banda dels superbruts (1990), El gegant Romuald (1992) o Com una cabra (2000).La seva obra poètica comença  l’any 2003 amb la publicació de Versos diversos.També ha publicat Des Rimes i rialles, i Versos de tres sabors.

La Tarara

tararaLa Tarara, sí;
la Tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.

Ay, Tarara loca.
Mueve la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.

Federico Garcia Lorca

Il.lustració Pin

Amics de peluix

                                                              Un conill d’orelles llargues
i un tigre de pèls ratllats,peluig
un lleó de cara bruna
i una parella de gats.

Un nino de cabells rossos
vestit amb jersei i bata,
un pallasso amb picarols
que dringuen a cada sabata.peluig2 (2)

Un gos de morro de llana
i un porquet ros i molsut
que jeu al costat d’un burro
de cos manyac i pelut.

                                                                        Lola Casas

Il.lustració Pin.

L’ós de peluix

l'ós de peluixEl meu probre ós de peluix
és tan vell que tot ell cruix.
M’és igual!Jo me l’estimo:
nou o vell,és el meu nino.
          Agnia Bartró /Helena Vidal

 

A. Bartró:Moscú,1906-1981.Poeta i escriptora de llibres infantils.      H.Vidal: professora  de la Facultat de Filologia de la UB i una de les traductores de la literatura russa al català i a l’espanyol.

Il.lustració de Kathy Hare

Mi gatito

Yo tengo un gato chiquitomi gatito
de lindo color ceniza
que toma vino con soda
masca chicle y come pizza.
Le gusta bailar el rock
y recorrer los boliches
andando en su moto azul
y leyendo los afiches.
Tiene una novia gatuna
que se parece a un pompón
porque es blanca y redondita
como un copo de algodón.
Me despierta a la mañana
reclamando el desayuno.
Así es mi gato Rolando.
¡Tan lindo como ninguno!

María Alicia Esain

Il.lustració …Pin

Buenos Aires,Argentina,1949.Mestra,professora d’anglès i biliotecaria escolar.Escriptora de literatura infantil,escriu poemes i contes  pels infants.

 

Respostes

Mare,respostes
per què la Lluna és tan clara?
Perquè el fred de l’espai
li ha empolsimat la cara.
Pare,
per què un ocell vola?
Perquè l’aire juganer
cel amunt el bressola
Avi,
per què s’enalira un avió?
Perquè ha volgut ser gavina
i trobar el llunyà horitzó.
Àvia,
per què la sang és vermella?
Perquè ha triat de les flors
l’esclat i el color de rosella.

No em van ensenyar
a ser un científic
però em donaren
ales de poeta.

Lola Casas

Il.lustració de Jerry Lee Kirk.

Mataró,1951,mestra, autora d’un bon nombre de llibres de poesia per a infants. Entre les seves obres destaquen Retalls poètics (2001), Bestiari. Poemes i cançons (2001), Des de la finestra (2002) o Poemes i cançons de les quatre estacions (2003).

Las gafas de la jirafa

La jirafa Rafaela
usa gafas de su abuela,
porque desde allá arribotalas gafas e la jirafa 2
no ve ni hache ni jota.

Creyó que un enorme pino
era un jirafo muy fino
que le iba a hacer la corte;
¡vaya corte!

Que un erizo con un año
era una esponja de baño
y se lavó en bañador;
¡qué dolor!

Que la serpiente Consuelo
era un lazo para el pelo
y la llevó en la cabeza;
¡qué belleza!

Que un avestruz con sombrero
era un hermoso florero
y lo colocó de adorno;
¡qué trastorno!

Y que era Alejo el Cangrejo
un despertador muy viejo
que atrasaba con frecuencia;
¡qué paciencia!

La jirafa Rafaela
usa gafas de su abuela,
porque desde allá arribota
no ve ni hache ni jota.

Carmen gil

Font:http://www.poemitas.org/home/index.php/es/su-obra

I.lustració Pin