Añoro a la muchacha
Que dejé a un lado 
Porque no miré .
Juan Kruz Igerabide
Il.lustració de Michael Robertson
Font: Juan kruz igerabide.La luna sabe a coco.Editorial Anaya. 2008
Arxiu per Autor: Maribel L
Muchas ventanas
L’estrella
L’estrella es mirava
a l’aigua del mar,
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
Ia la fons se’n va anar
perquè la cridava
l’estrella de mar.
Olga Xirinacs
Il.lustració André Jolicoeur
Tarragona,1936, escriptora , poeta i professora de piano.Ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tant en llengua catalana com en castellana.A part de la seva obra en prosa i poètica per adults,ha escrit nombroses obres de literatura infantil i juvenil.El poemari infantil més conegut és Marina ,1986 i Marina. Cavall de mar,2004.
El abuelo
Pone la radio
para no oír
el paso del tiempo.
Juan Kruz Igerabide Il.lustració de chun eun sil
Font: Como un botón, Anaya-Haritza, 1999
Aduna, 1956, Guipúzcoa,País Vasco.Va estudiar magisteri i es va dedicar a la docència alguns anys,doctorat en filología i autor de diversos llibres infantil i juvenils tant de poesía com narrativa. La seva primera publicació va ser un poemari per adults, Notre Dameko Oihartzunak, 1984,després va publicar altres obres: Bizitzarekin solasean (En conversación con la vida) 1989,Sarean leiho (Ventana en la red) 1994, Mailu isila 2002, i Martillo silencioso,2003.Després de la publicació de Begi-niniaren poemak, (Poemas para la pupila)1995; va començar a escriure poesia infantil. Va publicar després altres poemaris Egun osorako poemak, 1993; (Poemas para las horas y los minutos), 2003, Haur korapiloak (Trabalenguas para niños); 1997, Botoi bat bezala (Como un botón) , 1999 Mintzo naiz isilik ,( A tus ojos mi voz) , 2004, Begi loti( Ojitos dormilones) 2003, Munduko ibaien poemak , (Poemas para los ríos del mundo), 2004,i Gorputz osorako poemak ,(Poemas para todo el cuerpo), 2005,i La luna sabe a coco, 2008.
La gaviota vuela
La gaviota vuela
libre por el cielo
y mueve sus alas
con mucho salero.
Con mucho salero
va cortando el aire
y en el mar refleja
sueños como nadie.
Sueños como nadie
baña la gaviota
y posa deseos
en algas y rocas.
En algas y rocas ,
mojados en sal,
ella va dejando
sueños de cristal.
Antonio García Teijeiro
Il.lustració Emma Ball
Endevinalla
Iguals-diferents
Què importa la llengua que parlen?
Què importa el color de la pell?
Què importa el país d’on provenen,
si tots som iguals-diferents?
El cor ens batega en náixer,
la pell se’ns eriça pel fred,
les llàgrimes mullen les galtes,
els llavis dibuixen el bes.
Cadascú mostra els seus gustos,
cadascú els seus sentiments,
però l’essència ens iguala
dins de motlles diferents.
Fina Girbés
Il.lustració Rafael López
Font:Poemes a la carta.Editorial Bromera,2011
Roselles
Enciende las dos puertas
Enciende las dos puertas,
abre la lumbre.
No sé lo que me pasa
que tropiezo en las nubes.
Miguel Hernández
Il.lustració Aris
Font: Miguel Hernandez para niños. Editorial de la Torre
Oriola,1910-Alacant 1942,poeta i dramaturg valencià adscrit a la generació del 27.Autodidacta,la seva poesia destaca pel seu compromís social i polític,de familia humild ,va ser pastor de cabres en Orihuela i només va fer estudis elementals. Comunista,quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà.L’any 1930 comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d’Oriola i al diari El Día i una any després a publicacions locals com Actualidad o Destellos. Visita Madrid per iniciar la carrera literària sense aconseguir publicar res.A Múrcia publica el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas 1933 i ja a Madrid publica l’ auto sacramental, Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y Raya. També escriu els sonets de El rayo que no cesa. Va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos poemes més recollits posteriorment a la seva obra El hombre acecha. E l1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i a qui està dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i altres recollits al Cancionero y romancero de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la presó les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: Viento del pueblo.Al març de 1940 és jutjat i condemnat a mort,mor a la presó de bronquitis i tuberculosis.Miguel Hernández estimava als infants encara que les seves poesies no vagin destinades únicament a un públic infantil,s´han publicat versions adaptades i simplificades pels lectors infantil i juvenil.
