Hivern

hivern-espriupascal-campionArços i grèvol
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar:
sol fràgil
damunt platges desertes.

Salvador Espriu. Poema XX de Cementiri de Sinera                                                    Font: El meu primer espriu. Baula, 2013                Il·lustració Pascal Campion 

Soroll

sorollmontse-ginestae-murphy

Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!

La del primer canta a la dutxa;
el del segon al replà;
la del tercer s’entrebanca;
el del quart no sap parar
el despertador que pita;
la de cinquè fa gimnàstica,
a damunt del matalàs;
i el més petit dels de l’àtic
plora i xiscla….
i ningú no el fa callar!
I el paleta,aquest és nou!
Amb quatre cops ben donats
ha observat un esvoranc
a la paret del meu pis,
i fins i tot i treu el nas!

Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!

Montse Ginesta

Font:Cançons de camp i poemes de ciutat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2004

Il·lustració:Kelly Murphy

La ardilla

la-ardillaamado-nervo-sophie-corrigan

La ardilla corre.
La ardilla vuela.
La ardilla salta
como locuela.
-Mamá, la ardilla
¿no va a la escuela?
-Ven ardillita,
tengo una jaula
que es muy bonita.
-No, yo prefiero,
mi tronco de árbol
y mi agujero.

Amado Nervo

                Font:http://www.doslourdes.net/la%20ardilla.htm

             Il·lustració Sophie Corrigan

El violí

A mi no em ve d’aquíviolimiquel-desclot-rodoboulanger1
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè si
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa,per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Deixeu- me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi
ni un bri.
Gonyí-gonyí-gonyí.

De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esquí
marí.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Miquel Desclot

Font:Domador de paraules.Poesies incompletes.La galera 50

Il·lustració Graciela Rodo Boulanger

Llagrimetres

llagrimetesjoana-raspallLlagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
no les vull trepitjar…
són tan dolces i belles!…
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.

No heu vist mai, cel amunt,
parauletes de llum?

Qui les vulgui,són seves!
Joana Raspall
Il.lustració Christian Schloe.
Font:Bon dia poesia.Baula,ala data poesía. 20013

Dragonzález

dragonelena-dadova

Dragón Dragonzález se llama,
Y es bisnieto de un tritón,
Tataranieo de un trasgo
Y una serpiente pitón.

Echa fuego por la boca,
Tiene frío el corazón.
Pero no devora niños
Ni doncellas,no,señor,
Que solo come sardinas
Y algún dulce al por mayor.

Dragón Dragonzález se llama
Este títere dragón.
Con el rabo azota el suelo
Y la Tierra es su tambor.

Con las alas va tan alto
Que ha puesto un becuadro al sol.
Es el músico más grande
-¡lo juro!-que he visto yo.

Beatriz Giménez de Ory.

Il.lustració Elena Sadova

Font:Bululu. Faktoría K de libros colección Orihuela,2013. Ilustraciones de Mariona Cabassa.

La bruixa

la-bruixaricard-bonmativictoria-frances

Sempre va despentinada
amb les ungles per tallar,
la faldilla esparracada
i una escombra per volar.

Té la pell plena de arrugues,
el barret tot foradat,
nas de ganxo,tres berrugues,
cor salvatge i desbocat.

Dins de l’olla va i remena
serps,gripaus i ratpenats;
diu renecs de tota mena
per deixar-nosembruixats.

Que has caigut als seus dominis?:
t’has tornat de tots colors:
blanc de neu com els erminis,
groc canari i blau lilós.

Ulls vermells cara roja,
quan et veu tran trasvalsat,
riu i riu com una boja:
tot el món t’ha capgirat!

 Ricard Bonmatí

Il.lustració Victoria Frances

Font: L’any tirurany. Cadí muntanya encantada ,2003