Arços i grèvol
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar:
sol fràgil
damunt platges desertes.
Salvador Espriu. Poema XX de Cementiri de Sinera Font: El meu primer espriu. Baula, 2013 Il·lustració Pascal Campion
Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!
La del primer canta a la dutxa;
el del segon al replà;
la del tercer s’entrebanca;
el del quart no sap parar
el despertador que pita;
la de cinquè fa gimnàstica,
a damunt del matalàs;
i el més petit dels de l’àtic
plora i xiscla….
i ningú no el fa callar!
I el paleta,aquest és nou!
Amb quatre cops ben donats
ha observat un esvoranc
a la paret del meu pis,
i fins i tot i treu el nas!
Cada matí a les vuit,
m’alcen del llit els veïns!
Montse Ginesta
Font:Cançons de camp i poemes de ciutat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2004
Il·lustració:Kelly Murphy
A mi no em ve d’aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè si
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa,per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Deixeu- me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi
ni un bri.
Gonyí-gonyí-gonyí.
De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esquí
marí.
Gonyí-gonyí-gonyí.
Miquel Desclot
Font:Domador de paraules.Poesies incompletes.La galera 50
Il·lustració Graciela Rodo Boulanger
Llagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
no les vull trepitjar…
són tan dolces i belles!…
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.
No heu vist mai, cel amunt,
parauletes de llum?
Qui les vulgui,són seves!
Joana Raspall
Il.lustració Christian Schloe.
Font:Bon dia poesia.Baula,ala data poesía. 20013
Dragón Dragonzález se llama,
Y es bisnieto de un tritón,
Tataranieo de un trasgo
Y una serpiente pitón.
Echa fuego por la boca,
Tiene frío el corazón.
Pero no devora niños
Ni doncellas,no,señor,
Que solo come sardinas
Y algún dulce al por mayor.
Dragón Dragonzález se llama
Este títere dragón.
Con el rabo azota el suelo
Y la Tierra es su tambor.
Con las alas va tan alto
Que ha puesto un becuadro al sol.
Es el músico más grande
-¡lo juro!-que he visto yo.
Beatriz Giménez de Ory.
Il.lustració Elena Sadova
Font:Bululu. Faktoría K de libros colección Orihuela,2013. Ilustraciones de Mariona Cabassa.
Sempre va despentinada
amb les ungles per tallar,
la faldilla esparracada
i una escombra per volar.
Té la pell plena de arrugues,
el barret tot foradat,
nas de ganxo,tres berrugues,
cor salvatge i desbocat.
Dins de l’olla va i remena
serps,gripaus i ratpenats;
diu renecs de tota mena
per deixar-nosembruixats.
Que has caigut als seus dominis?:
t’has tornat de tots colors:
blanc de neu com els erminis,
groc canari i blau lilós.
Ulls vermells cara roja,
quan et veu tran trasvalsat,
riu i riu com una boja:
tot el món t’ha capgirat!
Ricard Bonmatí
Il.lustració Victoria Frances
Font: L’any tirurany. Cadí muntanya encantada ,2003