A la polifonia dels segles XIII i XIV, un procediment estilístic o una composició independent que es caracteritza per la distribució d’una línia melòdica entre dues veus que mentre que una sona l’altre es manté en silenci.
A la polifonia dels segles XIII i XIV, un procediment estilístic o una composició independent que es caracteritza per la distribució d’una línia melòdica entre dues veus que mentre que una sona l’altre es manté en silenci.
Al cant gregorià la secció pròpia de la missa que es canta a continuació de la lectura de la epístola. Un exemple és la salmodia responsorial que consisteix en una resposta (o pressa) entonada per solistes i una repetició de l’última part de la resposta per part del cor.
Gloria Patri et Filio, et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio, et nunc, et semper, et per sæcula sæculorum, Amen. Glòria al pare I al fill I al’esperit Sant. Com era al principi, ara I sempre, pels secres dels secres Amen. Doxologia cristiana utilitzada per catòlics,oxtodoxes i moltes esglésies protestants. Doxologia trinitària.
La segona secció de l’ordinari de la Missa catòlica romana, exepte a l’advent , quaresma i atres ocasions en les que s’omet. També es oenis com doxologia major i himne angèlic.
Nota que equival a 1/32 del valor de la figura rodona