Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEF
L'Enhorabona!Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu de la categoria: General
DUR, MOLL
[Del llatí durus,dur, mollis, suau] major , menor. Els termes denotaven originalment les dues formes de la lletra b en el sistema d’hexacords de l’Edat Mitjana i el Renaixement: b”dura” o “quadrada” pel Si natural i b “suau” o “rodona” … Continua llegint
DUPLUM
En la música del repertri de Notre Dame ( a excepció del motete, que es denominava motetus), la veu immediatament per sobre del tenor; organum duplum, organum a dues veus.
DUPLEX LONGA
En la notació mensural, la nota de valor següent en duració a la longa, que rep també el nom de maxima.
DUCTIA
Segons Johannes de Grocheo, un dels dos tipus de peça, una vocal i l’altre instrumental. La seva explicació de la peça vocal queda poc clara. El tipus instrumental es descriu com semblant a les estampies, però té només tres puncta … Continua llegint
DITONUS
A l’Edat Mitjana, l’interval de tercera major, que està format per dos tons sencers.
DISCANTUS VISIBILIS
Sistema de improvisació de contrapunts a la vista.
Publicat dins de General
Etiquetat com a discantus, discantus visibilis, visibilis
Deixa un comentari
DISCANTUS SUPRA LIBRUM
És una melodia improvisada per sobre d’un cant gregorià.
Publicat dins de General
Etiquetat com a discantus, discantus supra librum, librum, supra, supra librum
Deixa un comentari
DISCANTUS
Discant és un tipus de polifonia que es va practicar a partir del segle XI i en el què les veus ja no es mouen per moviments paral·lels, com en l’organum primitiu, sinó per moviments contraris; és a dir, si … Continua llegint
DIRECTANEUS
Salmòdia directe. És una recitació de salms. La música segueix l’estructura d’un versicle dels salms, és a dir, que trasllada el versicle parlat a determinada fórmula melòdica, la fórmula dels salms, atribuint-li un caràcter solemnement estrany mitjançant l’alçada sonora.
