Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turbasetembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 -
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu de la categoria: General
DUR, MOLL
[Del llatí durus,dur, mollis, suau] major , menor. Els termes denotaven originalment les dues formes de la lletra b en el sistema d’hexacords de l’Edat Mitjana i el Renaixement: b”dura” o “quadrada” pel Si natural i b “suau” o “rodona” … Continua llegint
DUPLUM
En la música del repertri de Notre Dame ( a excepció del motete, que es denominava motetus), la veu immediatament per sobre del tenor; organum duplum, organum a dues veus.
DUPLEX LONGA
En la notació mensural, la nota de valor següent en duració a la longa, que rep també el nom de maxima.
DUCTIA
Segons Johannes de Grocheo, un dels dos tipus de peça, una vocal i l’altre instrumental. La seva explicació de la peça vocal queda poc clara. El tipus instrumental es descriu com semblant a les estampies, però té només tres puncta … Continua llegint
DITONUS
A l’Edat Mitjana, l’interval de tercera major, que està format per dos tons sencers.
DISCANTUS VISIBILIS
Sistema de improvisació de contrapunts a la vista.
Publicat dins de General
Etiquetat com a discantus, discantus visibilis, visibilis
Deixa un comentari
DISCANTUS SUPRA LIBRUM
És una melodia improvisada per sobre d’un cant gregorià.
Publicat dins de General
Etiquetat com a discantus, discantus supra librum, librum, supra, supra librum
Deixa un comentari
DISCANTUS
Discant és un tipus de polifonia que es va practicar a partir del segle XI i en el què les veus ja no es mouen per moviments paral·lels, com en l’organum primitiu, sinó per moviments contraris; és a dir, si … Continua llegint
DIRECTANEUS
Salmòdia directe. És una recitació de salms. La música segueix l’estructura d’un versicle dels salms, és a dir, que trasllada el versicle parlat a determinada fórmula melòdica, la fórmula dels salms, atribuint-li un caràcter solemnement estrany mitjançant l’alçada sonora.