El recitatiu i ària de concert “Bella mia fiamma, addio!…Resta, oh cara!” k.528 va ser introduït per Wolfgang Amadeus Mozart en el catàleg de les seves obres, a l’època de Don Giovanni (1987), el 3 de novembre de 1787 a Praga.
Aquesta escena, escrita en Do Major s’inicia amb un recitatiu en mi major acompanyat sols d’un quartet de cordes, està basada en el text “Cerere placata! II, 5 de Michelle Sarcone per a Josepha Duschek, soprano amiga de Mozart.
Descriu el comiat entre Tità i Prosèrpina. La dea Ceres ha condemnat a mort Tità per haver raptat la seva filla Prosèrpina. Tità s’acomiada de la seva estimada amb paraules tendres de consol i li mana d’acceptar el destí i de buscar la felicitat amb un nou espós. “Ricordati di me”, tanmateix, impregna la tensa escena de patetisme; però, de seguida, se’n desdiu i suplica a la noia que el seu record turbi la seva existència. Després, es dirigeix a Ceres i li diu que està disposat a acceptar el seu destí: la mort i s’acomiada dels presents.
[Recitativo]
TITANO:
Bella mia fiamma, addio; non piacque al cielo
Di renderci felici. Ecco reciso,
Prima d’esser compito,
Quel purissimo nodo,
Che strinsero fra lor gli animi nostri
Con il solo voler.
Vivi; cedi al destin, cedi al dovere.
Dalla giurata fede
La mia morte t’assolve;
A più degno consorte… oh pene! unita
Vivi più lieta e più felice vita.
Ricordati di me; ma non mai turbi
D’un infelice sposo
La rara rimembranza il tuo riposo.
Regina, io vado ad ubbidirti; ah tutto
Finisca il mio (*) furor col morir mio.
Cerere, Alfeo, diletta sposa, addio![Aria]
(a Proserpina)
Resta, oh cara; acerba morte
Mi separa, oh Dio! da te.
(a Cerere)
Prendi cura di sua sorte,
Consolarla almen procura.
(ad Alfeo)
Vado… ahi lasso! addio per sempre…
Quest’affanno, questo passo
È terribile per me.
Ah! Dov’è il tempio, dov’è l’ara?
(a Cerere)
Vieni, affretta la vendetta!
Questa vita così amara
Più soffribile non è.
(a Proserpina)
Oh cara, addio per sempre!TITÀ:
Bella estimada, adéu. No li va plaure al cel
de fer-nos feliços. Heus aquí trencat,
abans de completar-se,
el sagrat lligam
que només amb la voluntat
estrenyia les nostres ànimes.
Viu; sotmet-te al destí, accepta el teu deure.
La meva mort t’allibera
de la fe que em vas prometre;
unida a un marit més digne… oh dolor!
viu una vida més alegre i feliç.
Recorda’t de mi, però no permetis
que la memòria d’un espòs desgraciat
torbi la teva pau.
Reina, me’n vaig per obeir-te. Ah! Que tot
el teu furor s’acabi amb la meva mort.
Cerere, Alfeu, estimada esposa, adéu![Ària]
(a Prosèrpina)
Queda’t, oh estimada; l’amarga mort
em separa, oh Déu, de tu.
(a Cerere)
Tingues cura de la seva sort;
intenta almenys consolar-la.
(a Alfeu)
Me’n vaig… ai las! Adéu per sempre…
Aquest turment, aquesta situació
són terribles per a mi.
Ah! On és el temple? On és l’altar?
(a Cerere)
Vine, apressa la venjança!
Aquesta vida tan amarga
no la puc sofrir més temps.
(a Prosèrpina)
Oh estimada, adéu per sempre!
- Quines referències clàssiques hi trobeu?
- A quin episodi mític fa referència? A quin moment?
- Quines diferències hi ha respecte el rapte de Prosèrpina i el retorn amb la seva mare Ceres?
- Quin paper interpreta la cantant? En quin moment? On? Davant la presència de qui?
