Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turba-
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu diari: 14 desembre 2012
PANDURA
Llaüt de mastil llarg de l’antiga Grècia i Roma.
ORGANUM
Polifonía medieval basada casi sempre en un cantus firmus.
ORGANO PLENO
En la musica del nord d’Europa dels segles XVII i XVIII, el joc complet de labials de l’orga, amb o sense registres de llengüeta.
ORGANISTRUM
Instrument de corda fregada, la caixa del qual presenta una obertura transversal per la que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una maneta que s’acciona amb la ma dreta. Disposa de dues, tres o quatre cordes melòdiques que … Continua llegint
ORDO ROMANUS
Qualsevol dels primers llibres litúrgics que descriuen la pràctica de Roma.
ORDO
Directori per a ús dels ministres del culte on és exposat l’ordre de les principals cerimònies litúrgiques i la manera de practicar-les.
ORDINUM (LIBER ORDINUM)
Llibre litúrgic de l’antic ritu visigòtic per a la celebració dels sagraments i sagramentals, equivalent al ritual de la litúrgia romana.
OPUS
Terme emprat per molts compositors, des del s. XVII, per a indicar, juntament amb una xifra, la posició cronològica de cada obra musical dins llur producció.