Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turba-
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu diari: 14 desembre 2012
SALVE REGINA
Una de les quatre antífones per a la Santíssima Verge María, que es canta en la pràctica moderna en Completes des de la Festa de la Trinitat fins el Dissabte anterior fins el primer Diumenge d’Advent.
SACRIFICIUM
En el ritus mossàrab, el cant que es correspon amb l’ofertori gregorià.
ROTTA
Instrument de corda medieval.
RORANISTARUM COLLEGIUM
Cor de capella de nou cantants creat per Cismuntà II a Cracòvia al 1543 per a poder cantar polifonia diàriament. El nom prové del introit del quart Diumenge d’Advent Rorare caeli.
RONDELLUS
Técnica de composició i forma musical que fou cultivada a duran l’Edat Mitjana. El terme rondellus es la forma llatina de la paraula rondo. Donat a que té una estructura circular. Es tracta d’un antecedent del cànon; de fet els exemples més antics de cànon … Continua llegint
RES FACTA
Una composició, general però no necessàriament escrita, en la que cada veu està construïda tenint en compte totes les altres.
REPETENDUM
En el cant litúrgic llatí especialment en els responsoris, la secció conclusiva de la resposta o tornada, que es repeteix després de cada vers.