Era un terme usat en teoria europea a partir de finals del segle XII fins al 1600 per descriure totes aquelles notes, tant escrites como afegides mitjançant la improvisació de los intèrprets ajudats pel seu entrenament, que queden situades fora del sistema de «musica recta» o«musica vera» (música “correcta” o “verdadera”) segons l’establert en el sistema hexacordal de Guido de Arezzo.
