Les muses

Segons la mitologia grega, les arts estaven regides per les muses (divinitats del cant i de la dansa) i eren venerades com a nimfes de les fonts, és a dir, com a divinitats o genis de la natura.

Les muses eren nou germanes, filles de Mnemósine (deessa de la memòria) i de Zeus (déu suprem de l’Olimp), i a cadascuna li corresponia un atribut que permetia identificar-les en les representacions plàstiques:

• Cal·líope, musa de la poesia èpica (tauleta de cera per escriure)
• Clio, musa de la història (volum enrotllat)
• Èrato, musa de la poesia lírica (lira)
• Euterpe, musa de la música (flauta)
• Melpòmene, musa de la tragèdia (màscara tràgica i coturns o sabates altes)
• Polihímnia, musa dels himnes i la geometria (colzes recolzats en un pedestal i el mentó a la mà)
• Talia, musa de la comèdia (màscara còmica)
• Terpsícora, musa de la dansa (cítara)
• Urània, musa de l’astronomia (esfera)

“A las musas y a Apolo”

Himno de Homero (s. VIII a. C.)

“Voy a comenzar por las Musas, Apolo y Zeus. Pues gracias a las Musas y al flechador Apolo existen en la tierra aedos y citaristas, pero los reyes proceden de Zeus. Dichoso aquel a quien las Musas aman: de su boca fluye suavemente la palabra.

Salud, oh hijas de Zeus, honrad mi canto: y yo me acordaré de vosotras y de otro canto”