Acostumem a utilitzar indistintament tres paraules per a fer referència al fet que utilitzem l’oïda com a mitjà de percepció del què ens envolta, i més concretament, dels sons (siguin sorolls o música, sons naturals o mecànics, agradables o desagradables) o la seva absència (silenci). Em refereixo a aquestes tres paraules: sentir, oir i escoltar. Però si feu CLIC sobre cadascuna i llegiu les definicions del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana, us adonarem que tenen matisos diferents.

Avui 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, em sembla adient fer una reflexió sobre la importància del sentit que té relació directa amb la Música.

Em sembla que tots estarem d’acord en què per llengua materna entenem l’idioma dels nostres pares, de la nostra família. I a nivell musical, què creieu que seria?… Doncs a nivell musical l’equivalment de llengua materna seria la música que és pròpia a cada cultura: la música tradicional que dóna identitat a cada poble.

Aprenem la llengua dels nostres pares d’oïda. Imitem sons i després paraules. A les coses del nostre entorn i a tot allò que ens resulta familiar li associem un mot i, de mica en mica, anem ampliant el nostre vocabulari. Aprenem a configurar frases a base de combinar les paraules que hem anant incorporant. És un procés que ens permet arribar a comunicar-nos verbalment i a mantenir converses amb els altres, ja sigui per demanar-los coses, per intercanviar opinions, per expressar el què volem i el què sentim, etc. Llegir i escriure vindrà després. Semblantment, quan volem conéixer un nou idioma, una part important d’aquest aprenentatge serà la llengua parlada. I amb la música passa el mateix. Si no sabem escoltar, difícilment podrem arribar a interpretar-la, ja sigui com a oients o com a instrumentistes o cantants.

Però…

• què passa quan l’entorn on ens trobem és molt sorollós, podem mantenir una conversa sense interferències?…
• I si per una mala higiene auditiva o a causa d’alguna malaltia hem perdut gran part de la nostra capacitat auditiva, podem compensar i alleugerir aquesta minusvàlua (sigui lleu o greu)?…
• I en el supòsit que no tinguem cap problema auditiu, escoltem REALMENT tot allò que oim, sentim DE DEBÓ tot allò que escoltem?…

Fundació Hear The World

El tenor Plácido Domingo, en una frase publicitària per a la Fundació Hear The World, diu: “La vida està PLENA DE SONS. Per a 500 milions de persones NO”. I és que molta gent pateix d’algun tipus de sordesa i, per tant, no pot gaudir plenament de la música. I si com deia el poeta americà Henry Wadsworth Longfellow (1807-1882), “La música és el llenguatge universal de la humanitat”, una gran quantitat de persones no pot participar d’aquest mitjà de comunicació internacional.

Però, què és Heart the World? És una iniciativa del grup Phonak amb l’objeciu de fer-nos adonar sobre temes relacionats amb l’audició i promoure arreu del món actituds i hàbits per a una bona audició, conscients de l’impacte social i emocional que comporta la pèrdua auditiva. Però per això hi ha solucions. I més encara, en molts casos es pot evitar amb una bona higiene auditiva. La Fundació Heart the World compta amb la implicació de músics de tots els estils i gèneres, precisament per fer més mediàtica la seva campanya de prevenció i de donar solucions innovadores a tots aquells que, malauradament, ja pateixen algun grau de sordesa.

Contaminació acústica

Acabaré aquest article amb una darrera reflexió sobre una problemàtica ambiental: la contaminació acústica. Insisteixo tan com puc en aquest tema perquè em sembla que la nostra societat és EXCESSIVAMENT sorollosa i que aquesta circumstància condiciona i afecta greument la nostra qualitat de vida, i pèrquè un excés de soroll ens fa insensibles a tot allò que hi ha d’agradable i bonic al món i que només es pot apreciar per la oïda.

A nivell fisiològic i psicològic patim les conseqüències dels motors de cotxes i motos que circulen amb pressa per les nostres ciutat; de l’agressió d’allò que sona (i que no vull anomenar música, perquè no li ho considero) a través dels altaveus de vehicles d’alguns individus que tampoc deuen tenir aire condicionat perquè tenen les finestres abaixades…; de l’ús indiscriminat de música en locals comercials que només la utilitzen per a atraure a determinats sectors de consumidors i consumidores o a l’inrevés, per allunyar-ne d’altres, i de l’ús indiscriminat de música en locals públics què no tenen en compte que a cadascú li agrada un tipus de música diferent i que a diferents moments dels dia o segons l’estat d’ànim del moment, ens resulta més agradable un tipus de música que una altra, i que allò que a uns els tranquilitza, a els altres els enerva; de la falta de civisme d’alguns veïns que no controlen el volum dels seus aparells de ràdio, de televisió o de l’equip de música; de la xerrameca cridanera de ciutadans i ciutadanes a les cantonades dels carrers, als bancs de les places o a sota la finestra de casa nostra, etc. I, posats a dir, per què no afegir els crits de l’alumnat en els canvis de classe, als passadissos, a les escales, a les classes…?

Sabeu per què dic que patim les conseqüències a nivell fisiològic i psicològic?… Doncs perquè amb l’excés de soroll s’accelera el ritme cardíac i això altera algunes funcions vitals, i perquè el soroll és un dels causants de l’estrés, dificulta la capacitat d’atenció i provoca fatiga mental i física. Voleu més raons per intentar reduïr els nivells de soroll al nostre entorn immediat?

Sincerament, crec que la nostra societat resultaria més amable si aconseguissim eliminar la contaminació acústica que patim. O només ens queda la defensa, aïllant les parets de casa nostra, tancant les finestres, posant-nos protectors auditius que redueixin l’impacte sonor en el nostre sistema auditiu?… Aleshores ens perdrem el so dels ocells a la primavera, la remor de les fulles mogudes pel vent, la veu d’una veu amiga que ens reclama la nostra atenció…