Als amics i amigues que gràcies a les noves tecnologies (ja siguin els e-mails, els SMS, el mòbil o els comentaris als blocs) sempre tenen un moment per compartir-lo amb els amics però, sobretot, pels que sempre són presents quan se’ls necessita. Només espero estar a la seva alçada…

Hola a tots i a totes els que aneu seguint aquest bloc. Voldria agrair-vos el fet que m’aneu acompanyant en aquest nou projecte, i especialment a tots/totes els qui deixeu algun comentari als posts que vaig publicant.

Tant els nois i noies de l’IES Jaume Vicens Vives de Girona, i molt especialment els de 1r B i 1r D d’ESO -perquè sou els que més comentaris hi deixeu-, i els amics i amigues, i companys i companyes de professió que també aneu dient la vostra al bloc: gràcies pels vostres comentaris i visites virtuals.

Aquest fet em fa constatar que els blocs són un bon recurs -a banda, és clar, d’altres mitjans- per mantenir el contacte amb persones que no es puguin veure dia a dia, i per retrobar persones que les circumstàncies han fet que no es puguin veure tant com voldrien. I és que ja sabem que tots tenim obligacions familiars i professionals que ens ocupen molta part del nostre temps…

A banda del seu valor musical, en aquests moments m’adono especialment de la importància del temps. Ara que en tinc més per pensar, veig les coses d’una altra manera… El cel continua essent blau; als migdies el sol llueix radiant com sempre; els arbres continuen nus de fulles -fins la primavera!-… però el que segurament és diferent és la manera com ho percebo i en gaudeixo. I quan no ho pugui fer, serà el primer que trobaré a faltar… Com tots vosaltres, especialment els alumnes amb els qui, dia rera dia, compartíem moments musicals (fixeu-vos que no dic “classes”… ) en les que intentava parlar-vos de la Música, dels elements que la fan possible, del autors que la reinventen una i altra vegada des de diferents estils i estètiques… en definitiva: fer música! Doncs ara, a través del bloc, em sembla com si ho continués fent, encara que d’una altra manera, perquè ja us vaig dir que tenia articles i notíces que s’anirien publicant automàticament durant el temps en què no ens veuríem. Així que us voldria donar les gràcies perquè continueu entrant al bloc ara que no estic en actiu.

I perquè veieu que us tinc molt present, m’agradaria transciure un conte que em va explicar un professor meu ja fa uns quants anys i que sempre m’ha agradat reflexionar-hi. Més o menys deia així:

S’explica que un dia va arribar un mestre a classe carregat amb un pot de vidre, unes quantes bosses amb rocs, còdols de riu, grava i sorra, i una cafetera amb cafè acabat de fer. Ho va col·locar tot sobre la taula i es va asseure. L’alumnat se’l va mirar encuriosit.

Sense dir res, el professor va començar a posar els rocs dins el pot de vidre i, quan va acabar els va preguntar si el pot estava ple. Els alumnes, estranyats, van contestar afirmativament. Aleshores el professor va començar a abocar els còdols de riu dins el pot que van anar omplint els forats que hi havia entre els rocs i, en acabar, va tornar a preguntar-los si el pot estava ple. La resposta no es va fer esperar i tots van dir que sí a l’uníson.

Tot seguit, el professor va agafar la bossa de grava i la va va buidar dins del pot de vidre. Va tornar a formular-los la mateixa pregunta, i la resposta dels alumnes també va tornar a ser afirmativa. Llavors va agafar la bossa de sorra i també la va buidar dins del pot de vidre. Els alumnes van veure com els fins granets de sorra anaven ocupant els llocs buits entre els rocs, els còdols de riu i la grava. Quan el professor els va tornar a preguntar si el pot estava ple, tots van contestar un sonor “si”.

Arribats a aquest punt, el professor els va comentar: 

– Els rocs representen les coses imporants que tenim a la vida: la família, la salut, l’amor, tot allò que en agrada i en fa feliços. Els còdols de riu representen totes aquelles coses que encara que perdessim tota la resta i només ens quedessin aquestes, la nostra vida encara seria plena. La grava representa les coses que ens importen, com la feina i les coses que podem comprar amb el que guanyem. La sorra representa la resta de les coses que omplen la nostra vida.

Fixeu-vos, si poséssim primer la sorra dins del pot, no hi hauria lloc ni per la grava, ni pels còdols ni pels rocs. Semblantment, si a la vida utilitzem tot el nostre temps i energia en petites coses que no són essencials, no tindriem temps per les coses realment importants. Establiu les vostres pròpies prioritats, perquè la resta és només sorra…

Aleshores un alumne es va adonar de la cafetera que treia fum i li va preguntar què representava… El professor va somriure i li va contestar:

– El cafè és per recordar que encara que et sembli que tens la vida plena… sempre hi ha temps per trobar una estona per compartir una tassa de cafè amb un bon amic!