Arxiu de la categoria: manga

II. B. β One Piece: Argument

Publicat el per
Respon

Argument

Abans de ser executat, en Gol D. Roger, Rei dels Pirates, comenta que ha deixat el seu tresor amagat, anomenat One Piece. Aquest fet inicia la Gran Era Pirata i provoca que molts pirates salpin cap a la Grand Line amb l’objectiu de trobar-lo. Un d’ells és en Monkey D. Luffy que també inicia la seva aventura per trobar el tresor i convertir-se en el nou Rei dels Pirates; per això, mentre busca el One Piece, va formant la seva pròpia tripulació i es converteix en el capità dels Barret de Palla (Mugiwara). 

Un dels principals antagonistes al llarg de tot l’anime, és l’armada o Marine (Kaigun), que és la força militar del Govern Mundial per tal de defensar la gent dels criminals fora de la llei, que la majoria resulten ser pirates. Un dels seus sistemes de govern són els Set Guerrers del mar (Shichibukais), format per 7 poderosos pirates que estan aliats amb el Govern i els perdona els seus crims a canvi d’aquesta aliança.

Encara que els pirates siguin tractats com a criminals, això no vol dir que siguin males persones. Per exemple, la majoria de batalles i problemes que tenen la tripulació protagonista són per ajudar a algú. Per altra banda, això no vol dir que tots els pirates siguin bons.

Els Quatre Emperadors del Mar (Yonko), tal com diu el nom, són 4 pirates que controlen la segona part de la Grand Line, anomenat Nou Món, i són la raó per la qual el Govern va crear l’armada i el sistema dels shichibukais els quals, juntament amb els Yonko, formen els 3 grans poders del món.

Món

One Piece succeeix en un món inventat, el qual està dividit per una franja de terra de color vermell anomenada Red Line, que divideix els 4 mars: el North Blue, el West Blue, el East Blue i el South Blue. Al mig de la Red Line es troba la Grand Line, on es diu que seguint el Log Pose, una brúixola que detecta el magnetisme de les illes, s’arribarà a Raftel, l’illa on es troba el One Piece, el tresor més gran, on només va arribar el Rei dels Pirates, en Gol D. Roger. 

Fruites del diable

En el món del One Piece existeixen certes habilitats especials. Una d’elles són les Fruites del Diable (Akuma no mi), una espècie diferent de la qual es diu que contenen l’encarnació del diable del mar i són molt estranyes i difícils de trobar, ja que proporcionen habilitats sobrehumanes a canvi de la capacitat de nedar. No obstant, les fruites tenen altres limitacions: només pot haver-hi un usuari viu de cadascuna d’elles i una persona només en pot menjar una, ja que si no, acabarà morint. Tot i això, si un usuari mor, la fruita tornarà a aparèixer i podrà ser menjada per algú altre. Hi ha tres tipus: les paramècia, que atorguen capacitats físiques, les zoan, que concedeixen la capacitat de transformar-se tant parcialment com completament en animal, i, per últim, les logia, que són les més estranyes, que atribueixen la capacitat de transformar-se en un element, gel, gas…  

A l’esquerra la fruita zoan Ushi Ushi no Mi, model Girafa, a dalt sense pelar, i a baix pelada. A la dreta en Kaku amb la forma híbrida.

A dalt la paramècia Gomu Gomu no Mi i a sota el braç de’n Luffy estirant-se després de menjar-la.

A la dreta la Mera Mera no Mi, de tipus logia, i a l’esquerra en Sabo utilitzant-la.

II. B. α One Piece: Fitxa tècnica

Publicat el per
Respon

Títol: One Piece

Mangaka: Eiichirō Oda

Estudi: Toei Animation

Nacionalitat: Japonesa

Tipologia demogràfica: Shōnen

Tipologia temàtica: Aventura, acció, comèdia, fantasia

Publicació del manga: 19 de juliol de 1997 – actualment

Emissió de l’anime: 20 d’octubre del 2000 – actualment

II. A Criteris de selecció i metodologia d’anàlisi

Publicat el per
Respon

A partir d’aquí comença la part pràctica del meu treball, on a partir del visionat que he fet de One Piece he extret una sèrie de mostres que tenen similitud, d’una o altra manera, amb algun aspecte de la mitologia grecollatina. Tot i que m’encantaria poder incloure tots els animes i totes les referències que hi podria trobar, aquest món és molt extens i mai para d’augmentar; per aquesta raó m’he vist obligada a establir uns criteris, que explicaré a continuació, per tal de delimitar la recerca.

Per contextualitzar les mostres, presentaré els elements principals de One Piece: la fitxa tècnica, l’argument i els protagonistes, i alguna informació addicional necessària per entendre alguns dels referents analitzats posteriorment.

El procés d’anàlisi de cadascun dels fragments amb referències mitològiques serà com segueix. Primer explicaré el context en el qual apareix, per primera vegada, la referència; en cas que sigui personatge, si és enemic o aliat dels protagonistes i la seva implicació envers ells; i hi afegiré, si fa falta, informació complementària respecte a algun objecte, acció, situació… propis de la sèrie. A continuació, presentaré la referència clàssica en la qual està basada la mostra i com l’he identificat, seguit del desenvolupament del referent mitològic segons les diverses fonts clàssiques. Per finalitzar, analitzaré el tractament que se’n fa a l’anime a partir d‘una o diverses mostres d’algun capítol significatiu. Per que acabi de quedar clar, posaré un exemple amb una de les referències de One Piece, en Marco. En primer lloc situaré el personatge dintre del context de l’anime i la informació que correspongui; a continuació presentaré el referent mitològic, que en aquest cas serà el Fènix; i, per últim, mitjançant una o diverses mostres, ja sigui un fragment d’un episodi com un fotograma, entre altres, analitzaré en tots els sentits el tractament, què manté de l’original clàssic i què no manté, si s’afegeix quelcom…

Per poder fer l’anàlisi em centraré només en la versió animada i sense tenir en compte el farcit, que fa referència a capítols, arcs o sagues que són exclusius de l’anime i que, per tant, no tenen cap efecte a la història original. Per donar suport a la meva explicació utilitzaré diversos formats com fotografies o vídeos.

Ι. Α. δ Anime: Fonts

Publicat el per
Respon

Un dels grans problemes amb el qual ens trobem normalment els aficionats a l’anime i el manga és com arribar a ells.

Hi ha editorials –Norma Editorial, Ivrea, entre altres- que es dediquen a traduir els còmics del japonés tenint en compte la seva distribució, però tot i això, al Japó hi ha revistes que agrupen els capítols cada setmana o un cop al mes. En publicar-se a Japó molt abans que aquí, mitjançant les xarxes socials, és normal trobar-se spoilers, per evitar això, la majoria de la gent decideix llegir-los per internet, amb una traducció sense revisar.

Passa el mateix amb l’anime. No tots els animes que es distribueixen al Japó es doblen i s’emeten per la televisió, de fet, són una gran minoria. Per això, existeixen plataformes, oficials o no, que es dediquen a penjar els capítols d’un anime amb substítols en diversos idiomes. També hi ha empreses, com Selecta Visión o Arait Multimedia, que es dediquen a doblar-los i a distribuir els capítols en format DVD, però llavors s’ha de pagar.

Quan parlo de plataformes, no em refereixo només a les que estan especialitzades en la distribució d’animes. La plataforma estatunidenca Netflix, tot i que és més coneguda per la seva producció i el seu gran nombre de pel·lícules i sèries, cada cop està incloent en el seu catàleg més animes.

D’altra banda, de la mateixa manera que hi ha pàgines exclusives per sèries, també n’hi ha per animes, una d’elles és Crunchyroll (tot i que inclou altres continguts asiàtics).

La principal causa de la utilització de pàgines pirates és la poca quantitat de doblatge i traducció que ens arriba i també depèn del poder adquisitiu de cadascú, ja que no és el mateix per a tots, i no surt gaire a compte haver de pagar una gran quantitat de diners quan es pot obtenir més ràpid i menys car per internet.

I. A. γ Anime: Gèneres temàtics

Publicat el per
Respon

Els gèneres temàtics es caracteritzen pels temes que tracten. Tot i això, un anime pot estar categoritzat amb més d’un d’aquests gèneres. En l’anime i en el manga, s’utilitzen els mateixos gèneres que en altres àmbits, com l’acció o la comèdia, però també en tenen de propis que engloben diferents aspectes concrets. Els més coneguts són els següents:

  • Cyberpunk: tracta històries de ciència-ficció on la tecnologia està avançada però hi ha un baix nivell de vida.
  • Ecchi, és el gènere en el qual es presenten situacions eròtiques, sense mostrar genitals o relacions sexuals, amb comèdia. Normalment els protagonistes són adolescents.
  • Gore: és un gènere en el qual hi ha escenes violentes de sang o de terror.

Escena final del primer capítol de l’anime Shingeki no Kyojin.

  • Harem: és el gènere en el qual vàries noies estan enamorades del noi protagonista. El gènere en el qual diversos nois estan enamorats de la noia protagonista s’anomena harem invers.
  • Hentai: és el gènere en el qual hi ha escenes pornogràfiques que mostren relacions sexuals.
  • Mahō shōjo: conegut també com a Magical girl, s’utilitza quan la temàtica gira entorn una o més noies que utilitzen els seus poders per vèncer contra els antagonistes.
  • Mecha: és un gènere on s’utilitzen robots gegants.

Imatge de l’EVA-01, un robot creat per defensar la terra dels ángeles, en l’anime Neon Genesis Evangelion.

  • Post-apocalíptic: situa la trama en un món, que pot ser o no la Terra, després d’una catàstrofe.
  • Shōjo-ai o Yuri: agrupa la temàtica d’amor homosexual entre dones. La seva contrapart, que tracta l’amor homosexual entre homes és el shonen-ai o yaoi.
  • Spokon: és el gènere utilitzat per referir-se als animes en els quals el tema principal és l’esport.

Gif d’un partit de voleibol de l’escola Karasuno contra l’escola Aoba Jōsai de l’anime Haikyū!!.

I. A. β Anime: Gèneres demogràfics

Publicat el per
Respon

Els 4 gèneres demogràfics separen els animes i els manga per franges d’edat segons la finalitat amb què es creen.

  • El gènere kodomo, que en japonès significa “nen”, s’utilitza per categoritzar els animes o manga enfocats cap al públic infantil. Algunes vegades això implica que no es treballi tant l’estètica com en altres gèneres. Alguns exemples serien: Pokémon, Heidi…

En aquest fotograma es mostren els protagonistes de Doraemon.

  • Els de categoria shōnen, que vol dir “noi” o “noia”, agrupa tots aquells animes i manga enfocat cap als nois adolescents. La majoria de vegades el personatge protagonista és un noi. Dintre d’aquest gènere alguns dels més coneguts són: One Piece, Naruto…

En aquesta imatge es mostren els resultats d’una enquesta de popularitat sobre els personatges de My hero academia.

  • Shōjo, literalment “noia” o “jove”, és el gènere que agrupa els animes i manga enfocat cap a les noies adolescents. La majoria de vegades el personatge protagonista és una noia i quasi tots els temes amorosos tenen com a gènere demogràfic el shōjo. Exemples: Card Captor Sakura, Sailor Moon…

Aquesta imatge correspon a la portada de l’anime Ao Haru Ride

  • Josei, “dona” en japonès, s’utilitza per referir-se al manga i anime dirigit a les dones adultes. Les protagonistes solen ser dones adultes, de manera que aquest gènere té una visió més realista que els shōjo. Dins d’aquest gènere estarien: Nana, Nodame Cantabile…

En aquest fotograma, portada de l’anime, es presenten els principals protagonistes de Paradise kiss.

  • El gènere seinen, que significa home jove, s’utilitza quan l’anime o el manga va dirigit a homes adults. Els temes són més madurs i tracten aspectes com la política, la religió… Exemples: Monster, Berserk…

Aquesta imatge és la portada de l’anime Code Geass.

Tot i això, aquesta divisió no implica que només els puguin veure gent de l’edat corresponent. De fet, una enquesta realitzada entre l’1 d’abril de 2011 fins al 31 de març de 2012 va donar com a resultat que One piece, un shōnen, és el manga més popular entre les següents generacions que hi van participar:

Generació de 10 anys: (nascuts entre 1992-2001)
Generació de 20 anys: (nascuts entre 1982-1991)
Generació de 30 anys: (nascuts entre 1972-1981)
Generació de 40 anys: (nascuts entre 1962-1971)
Generació de 50 anys: (nascuts entre 1952-1961)

I. A. α Anime: Introducció al concepte

Publicat el per
Respon

Comparació entre l’adaptació del personatge Gi-Gan en l’anime i en el manga Akatsuki no Yona.

Actualment fora del Japó s’utilitza la paraula manga per designar qualsevol còmic d’origen japonès. La paraula manga prové del japonès i està composta per dos kanjis, que és un dels seus signes d’escriptura, 漫 (man), que significa informal, i 画 (ga), que significa dibuix. La persona que es dedica a dibuixar-los s’anomena mangaka.

 

Anime, abreviatura de la paraula anglesa animation, és un terme utilitzat al Japó per referir-se a l’animació en general, però utilitzat internacionalment, fa referència només a l’animació de procedència japonesa. La majoria d’animes estan basats en un manga, sigui una sèrie o un one-shot. Però també en altres casos, quan es crea l’anime primer i aquest té molt d’èxit, se’n segueix el manga. Pot ser que directament un anime no tingui manga o al revés; també hi ha casos en què l’anime està basat en una novel·la. Algunes sèries anime i alguns còmics manga estan basats en videojocs que, degut al seu èxit, decideixen distribuir-los en altres formats.

Comparació del personatge Lucy Ashley en l’anime i en el manga Fairy Tail. En aquest cas la vestimenta que porta canvia degut a la censura que té l’anime.

Tot i que l’anime apareix a principi del segle XX mitjançant curtmetratges, es va començar a fer famós internacionalment durant els seixanta gràcies a Osamu Tetzuka, una figura important en el món del manga i de l’anime, conegut per ser el mangaka d’Astroboy. A finals de la dècada dels 80, gràcies a l’adaptació cinematogràfica d’Akira, basada en el manga de Katsuhiro Otomo, el manga i l’anime es van popularitzar com mai s’havia pensat.

Hi ha diversos formats de distribució d’anime; el més comú és mitjançant sèries o pel·lícules, però també n’hi ha d’altres. Els OVA (Original Video Animation) són fragments d’animació, solen durar entre 20 i 45 minuts, que normalment no influeixen en la trama original, en cas de ser d’una sèrie. ONA (Original Net Animation) és un format creat per distribuir-se per internet. Els especials de televisió són, un o més capítols, que s’emeten en dies especials o en finalitzar una sèrie; poden tenir o no relació amb l’argument principal.

En els animes amb format sèrie llargs normalment es divideixen en sagues o temporades, agrupacions d’una gran quantitat d’episodis, que es caracteritzen per l’entrada d’un nou personatge, perquè succeeix un fet important o perquè tot el que passa té un sol objectiu. Alguns animes divideixen una saga en arcs que succeeixen en una mateixa ubicació.

Tant l’anime com el manga comparteixen els mateixos gèneres dividits en dues categories: gèneres demogràfics i gèneres temàtics.