Un dels grans problemes amb el qual ens trobem normalment els aficionats a l’anime i el manga és com arribar a ells.

Hi ha editorials –Norma Editorial, Ivrea, entre altres- que es dediquen a traduir els còmics del japonés tenint en compte la seva distribució, però tot i això, al Japó hi ha revistes que agrupen els capítols cada setmana o un cop al mes. En publicar-se a Japó molt abans que aquí, mitjançant les xarxes socials, és normal trobar-se spoilers, per evitar això, la majoria de la gent decideix llegir-los per internet, amb una traducció sense revisar.

Passa el mateix amb l’anime. No tots els animes que es distribueixen al Japó es doblen i s’emeten per la televisió, de fet, són una gran minoria. Per això, existeixen plataformes, oficials o no, que es dediquen a penjar els capítols d’un anime amb substítols en diversos idiomes. També hi ha empreses, com Selecta Visión o Arait Multimedia, que es dediquen a doblar-los i a distribuir els capítols en format DVD, però llavors s’ha de pagar.

Quan parlo de plataformes, no em refereixo només a les que estan especialitzades en la distribució d’animes. La plataforma estatunidenca Netflix, tot i que és més coneguda per la seva producció i el seu gran nombre de pel·lícules i sèries, cada cop està incloent en el seu catàleg més animes.

D’altra banda, de la mateixa manera que hi ha pàgines exclusives per sèries, també n’hi ha per animes, una d’elles és Crunchyroll (tot i que inclou altres continguts asiàtics).

La principal causa de la utilització de pàgines pirates és la poca quantitat de doblatge i traducció que ens arriba i també depèn del poder adquisitiu de cadascú, ja que no és el mateix per a tots, i no surt gaire a compte haver de pagar una gran quantitat de diners quan es pot obtenir més ràpid i menys car per internet.