Títol: One Piece
Mangaka: Eiichirō Oda
Estudi: Toei Animation
Nacionalitat: Japonesa
Tipologia demogràfica: Shōnen
Tipologia temàtica: Aventura, acció, comèdia, fantasia
Publicació del manga: 19 de juliol de 1997 – actualment
Emissió de l’anime: 20 d’octubre del 2000 – actualment
Un dels grans problemes amb el qual ens trobem normalment els aficionats a l’anime i el manga és com arribar a ells.
Hi ha editorials –Norma Editorial, Ivrea, entre altres- que es dediquen a traduir els còmics del japonés tenint en compte la seva distribució, però tot i això, al Japó hi ha revistes que agrupen els capítols cada setmana o un cop al mes. En publicar-se a Japó molt abans que aquí, mitjançant les xarxes socials, és normal trobar-se spoilers, per evitar això, la majoria de la gent decideix llegir-los per internet, amb una traducció sense revisar.
Passa el mateix amb l’anime. No tots els animes que es distribueixen al Japó es doblen i s’emeten per la televisió, de fet, són una gran minoria. Per això, existeixen plataformes, oficials o no, que es dediquen a penjar els capítols d’un anime amb substítols en diversos idiomes. També hi ha empreses, com Selecta Visión o Arait Multimedia, que es dediquen a doblar-los i a distribuir els capítols en format DVD, però llavors s’ha de pagar.
Quan parlo de plataformes, no em refereixo només a les que estan especialitzades en la distribució d’animes. La plataforma estatunidenca Netflix, tot i que és més coneguda per la seva producció i el seu gran nombre de pel·lícules i sèries, cada cop està incloent en el seu catàleg més animes.
D’altra banda, de la mateixa manera que hi ha pàgines exclusives per sèries, també n’hi ha per animes, una d’elles és Crunchyroll (tot i que inclou altres continguts asiàtics).
La principal causa de la utilització de pàgines pirates és la poca quantitat de doblatge i traducció que ens arriba i també depèn del poder adquisitiu de cadascú, ja que no és el mateix per a tots, i no surt gaire a compte haver de pagar una gran quantitat de diners quan es pot obtenir més ràpid i menys car per internet.
Els gèneres temàtics es caracteritzen pels temes que tracten. Tot i això, un anime pot estar categoritzat amb més d’un d’aquests gèneres. En l’anime i en el manga, s’utilitzen els mateixos gèneres que en altres àmbits, com l’acció o la comèdia, però també en tenen de propis que engloben diferents aspectes concrets. Els més coneguts són els següents:
Escena final del primer capítol de l’anime Shingeki no Kyojin.
Imatge de l’EVA-01, un robot creat per defensar la terra dels ángeles, en l’anime Neon Genesis Evangelion.
Gif d’un partit de voleibol de l’escola Karasuno contra l’escola Aoba Jōsai de l’anime Haikyū!!.
Els 4 gèneres demogràfics separen els animes i els manga per franges d’edat segons la finalitat amb què es creen.
En aquest fotograma es mostren els protagonistes de Doraemon.
En aquesta imatge es mostren els resultats d’una enquesta de popularitat sobre els personatges de My hero academia.
Aquesta imatge correspon a la portada de l’anime Ao Haru Ride
En aquest fotograma, portada de l’anime, es presenten els principals protagonistes de Paradise kiss.
Aquesta imatge és la portada de l’anime Code Geass.
Tot i això, aquesta divisió no implica que només els puguin veure gent de l’edat corresponent. De fet, una enquesta realitzada entre l’1 d’abril de 2011 fins al 31 de març de 2012 va donar com a resultat que One piece, un shōnen, és el manga més popular entre les següents generacions que hi van participar:
Generació de 10 anys: (nascuts entre 1992-2001)
Generació de 20 anys: (nascuts entre 1982-1991)
Generació de 30 anys: (nascuts entre 1972-1981)
Generació de 40 anys: (nascuts entre 1962-1971)
Generació de 50 anys: (nascuts entre 1952-1961)
Comparació entre l’adaptació del personatge Gi-Gan en l’anime i en el manga Akatsuki no Yona.
Actualment fora del Japó s’utilitza la paraula manga per designar qualsevol còmic d’origen japonès. La paraula manga prové del japonès i està composta per dos kanjis, que és un dels seus signes d’escriptura, 漫 (man), que significa informal, i 画 (ga), que significa dibuix. La persona que es dedica a dibuixar-los s’anomena mangaka.
Anime, abreviatura de la paraula anglesa animation, és un terme utilitzat al Japó per referir-se a l’animació en general, però utilitzat internacionalment, fa referència només a l’animació de procedència japonesa. La majoria d’animes estan basats en un manga, sigui una sèrie o un one-shot. Però també en altres casos, quan es crea l’anime primer i aquest té molt d’èxit, se’n segueix el manga. Pot ser que directament un anime no tingui manga o al revés; també hi ha casos en què l’anime està basat en una novel·la. Algunes sèries anime i alguns còmics manga estan basats en videojocs que, degut al seu èxit, decideixen distribuir-los en altres formats.
Comparació del personatge Lucy Ashley en l’anime i en el manga Fairy Tail. En aquest cas la vestimenta que porta canvia degut a la censura que té l’anime.
Tot i que l’anime apareix a principi del segle XX mitjançant curtmetratges, es va començar a fer famós internacionalment durant els seixanta gràcies a Osamu Tetzuka, una figura important en el món del manga i de l’anime, conegut per ser el mangaka d’Astroboy. A finals de la dècada dels 80, gràcies a l’adaptació cinematogràfica d’Akira, basada en el manga de Katsuhiro Otomo, el manga i l’anime es van popularitzar com mai s’havia pensat.
Hi ha diversos formats de distribució d’anime; el més comú és mitjançant sèries o pel·lícules, però també n’hi ha d’altres. Els OVA (Original Video Animation) són fragments d’animació, solen durar entre 20 i 45 minuts, que normalment no influeixen en la trama original, en cas de ser d’una sèrie. ONA (Original Net Animation) és un format creat per distribuir-se per internet. Els especials de televisió són, un o més capítols, que s’emeten en dies especials o en finalitzar una sèrie; poden tenir o no relació amb l’argument principal.
En els animes amb format sèrie llargs normalment es divideixen en sagues o temporades, agrupacions d’una gran quantitat d’episodis, que es caracteritzen per l’entrada d’un nou personatge, perquè succeeix un fet important o perquè tot el que passa té un sol objectiu. Alguns animes divideixen una saga en arcs que succeeixen en una mateixa ubicació.
Tant l’anime com el manga comparteixen els mateixos gèneres dividits en dues categories: gèneres demogràfics i gèneres temàtics.