Bosses de plàstic zibloc

Sabeu que les bosses de plàstic transparents amb tanca zibloc que solem utilitzar per portar un entrepà, congelar aliments o classificar objectes també poden ser una eina perfecta per algunes activitats creatives o científiques? Mireu, mireu les següents utilitats:

1- Per tenyir fàcilment de color pasta alimentària i poder-la classificar, seriar, fer collarets, polseres, penjolls, cortines i quantitat de coses més.  A Skip to my lou trobareu tota l’informació de com fer-ho.

pasta-tenyida

2- Per descobrir un color secundari a partir dels seus corresponents primaris. La imatge, de Childhood 101, mostra el procés i el resultat de barrejar pintura o colorant vermell i groc (+ crema d’afaitar).

barreja-colors

3- Per aconseguir efectes de marbrejat amb pintures de colors i oli corporal  als quals  es poden afegir altres elements opcionals com purpurines. La proposta és de Frugal Family Fun.

marbrejat-bossa

Parc d’aigua

parc_aigua_toquio

Us heu trobat alguna vegada amb un parc públic com aquest al mig d’una ciutat? Un parc que en comptes d’un terra de sorra o de plaques toves el tingui d’aigua, amb sortidors i petites estructures , on els més petits puguin passar una bona estona durant els xafogosos dies d’estiu remullant-se i jugant amb l’aigua. Vaig ensopegar amb ell a Tòquio i estaria bé que en prenguéssim nota, no creieu?. Em pregunto, però, que deu passar amb ell a l’hivern, potser es converteix en una pista de patinatge sobre gel? Aquests japonesos segur que han pensat amb una alternativa…

Olivier Föllmi

Passar un dia a Visa pour l’Image, Festival de Fotoperiodisme de Perpinyà, es poder gaudir al límit de la bellesa de la fotografia, que  narra vivències, sovint dures, insòlites o curioses de qualsevol lloc del món, realitzades pels fotògrafs més reconeguts del planeta. Hi ha exposicions que t’impressionen o et captiven per la història que representen , altres per aspectes més tècnics com la composició, la llum, el color, … i altres simplement per la seva bellesa.

Aquest any em “quedo” amb l’exposició del fotògraf Olivier Föllmi: “La saviesa de la humanitat”, una exposició de fotografies,  fruit dels seus viatges per tot el món, acompanyades de textos seleccionats per Danielle Föllmi amb reflexions de grans i savis mestres de totes les cultures. Aquesta mostra forma part d’un projecte humanitari que compta amb el suport de la UNESCO i que intenta transmetre un missatge de pau i de reflexió. M’agrada  aquesta idea d’associar una imatge a un pensament, la considero una activitat molt didàctica que alguns/es  ja treballem a les aules.

Aquí teniu un vídeo amb un gran recull de fotografies de Föllmi, algunes d’elles exposades a Perpinyà:

I si us ve de gust aprofundir una mica més, entreu a la seva web o al seu bloc:

http://www.follmispirit.com/

http://espoirs-sagesses.com/

L’art d’embolicar

Quan feu un regal, a què li doneu més importància: al propi regal o a l’embolcall? En la nostra cultura occidental, el paquet sovint té la funció d’ocultar el regal, que és el que més es valora, però en la cultura japonesa la significació és molt diferent:  no és l’interior el que veritablement compta, sinó la manera de presentar-lo,  ja que  aquesta expressa allò que sents per la persona a qui li ho ofereixes. Embolicar segueix sempre una lenta i precisa cerimònia que es converteix en tot un art, anomenat tsutsumi. Si el que s’utilitza és paper, aquest es doblega una i una altra vegada de tal manera que  es converteix en un perfecte origami i si es tracta d’un mocador de roba (furoshiki) el regal adquireix encara un significat molt més important.

origamitopgiftwrapashx

Keiko Ota a http://www.madmuseum.org

furoshiki

De: http://hubpages.com/

furoshiki2

De: http://otakuhime.blogspot.com

Afegeixo aquesta foto, que és una mena de barreja d’aquest dos tipus d’embolcall: el meu furoshiki ( a dins de la capsa) en el moment que l’embolicaven amb infinitat de plecs en totes direccions. Tot un agradable espectable , si no tens pressa … que era el cas.

embolcall

Tanabata

tanabata

Tanabata, que significa Festival de les Estrelles, és un dels molts festivals que se celebren durant l’estiu al Japó.   La llegenda explica que Isayoh, la princesa teixidora, i Memomaru, el pastor de les estrelles, s’enamoraren tan profundament que descuidaren les seves feines:  el pastor va deixar que les estrelles s’escampessin pel cel i la princesa va deixar de teixir pel seu pare, que era el Rey Celestial. Aquest, enfurismat, va separar la parella  un a  cada  costat del riu i només va permetre, gràcies a  les llàgrimes i el desconsol de la seva filla, que es veiessin un dia a l’any. Aquest dia, en alguns llocs el 7 de juliol i en altres el 7 d’agost, es recorda la llegenda penjant tires de colors pels carrers, moltes d’elles amb desitjos.

 

tanabata2

De : http://www.flickr.com/photos/pdmd/

tanabata3

De: http://www.flickr.com/photos/enggul/

tana28

De Hello Sandwich

El jardí dels nens

El Jardí dels nens és el nom d’una exposició que es pot veure en el Museu Contemporani d’Art de Tòquio fins el dia 4 d’octubre. Es tracta d’una mostra d’artistes emergents* adreçada a grans i petits que convida a compartir amb els infants les sensacions físiques i sentiments que desperten uns grans espais interactius d’art. És la primera vegada que em trobo i gaudeixo d’una exposició d’art amb aquestes característiques, pensada a partir d’un públic infantil molt petit, que potencia la comunicació entre persones de diferents generacions i a redescobrir la pròpia relació amb l’art. A l’entrada de l’exposició un rètol aconsella: “Entra i parla amb el teu fill”.

*Artistes: Mikiko ENDO, Goh IDETA, KOSUGE1-16, Shinji OHMAKI, Saki Satom.

Art amb sorra

Arribar a la platja de bon matí permet contemplar la diversitat d’empremtes que queden marcades a la sorra: les petjades dels primers banyistes, el camí recorregut per una gavina, les rodes de les màquines netejadores,  les ondulacions produïdes per les onades… Altres vegades, haurem trobat les restes d’un castell de sorra o, amb una mica de sort, una sorprenent escultura d’algun artista errant. Us imagineu, però, arribar un dia a la platja i trobar-vos-la transformada com si es tractés d’una adaptació d’un jardí zen? Això és el que fa Jim Denevan, un artista californià que troba en la sorra de la platja un dels seus mitjans d’expressió. Un art integrat a la natura (land art), efímer, de grans dimensions i  en la majoria d’ocasions només apreciable en conjunt a través de fotografies aèries. Si us passegeu per la seva web trobareu una gran mostra del seu espectacular art.

jim-denevan

Ahmad Nadalian és un artista persa que també treballa directament amb la natura,  principalment amb la sorra i les pedres. Em criden l’atenció les seves impressions a la sorra de les platges i deserts, que realitza utilitzant cilindres artesanals fets amb materials reciclats, com si es tractessin d’antics segells. Us convido a entrar a  la seva web i a mirar amb calma la seva extensa obra.

ahmad-nadalian

Activitats refrescants

Com és habitual, abans de tancar per vacances, les darreres entrades del bloc van sobre activitats ben fresquetes, adients per dies d’estiu i de calor. Què us sembla aquesta pintura realitzada amb glaçons als quals se’ls ha afegit unes gotes de colorant alimentari?  La idea la trobo, via Kireei , a  Minieco, un bloc molt interessant amb propostes ecològiques.

pintura_glacons

I aquesta? utilitzant esprais i també aigua tenyida amb colorants alimentaris feta pels nens i nenes de la Llar d’infants municipal La Baldufa de Girona.

pintura_esprai

Color, color, color, descobreixo aquesta darrera proposta:  una pintura d’ esclats de bombolles de sabó de colors, una variant de la tècnica comentada en una anterior entrada del bloc. Entreu en el bloc i veureu com queden les obres acabades.

pintura_bombolles