“L’Ona va xutar la pilota de l’Eudald massa fort i la va “penjar” dalt de l’arbre que hi ha just davant de l’escola. Deixant la seva por a banda, puja a buscar-la sense saber que trobaria molt més que una pilota, també veuria per primer cop a l’Aurèlia, una nena amb mirada perduda, fràgil i lleugera, a qui comença a visitar cada dia. La vida de l’Aurèlia, la vida de l’Ona aniran fent filigranes en el vent, deixant passar les hores, els dies. Però l’Ona no entenia ben bé què era allò que passava, la Paula, la seva amiga la va descobrir enfilant-se al plàtan i no es va creure ni mitja paraula del què explicava. Estava boja? Era tot un somni? Quan va explicar a l’Aurèlia que la Paula ho sabia tot, la nena de l’arbre es va despedir. Seria l’últim cop que la veuria. Com tornar-la a trobar?”

Rubèn Montañá (autor) i  Mercè López ( Il·lustracions ) han escrit amb sensibilitat, aquesta narració poètica que recorda l’esperit del Baró Rampant que fuig d’una realitat que no li agrada buscant refugi a les capçades dels arbres.

Premi Josep M. Folch i Torres 2013.

(Ed. La Galera)

A partir d’onze anys.

“El teniente Felipe Manley, del Centro Nacional de Inteligencia, acaba de descubrir que el Meteosat está en peligro. Si nada lo impide, dentro de tan solo cuatro días otro satélite, el Cuencasat, se autodestruirá y dañará irremediablemente el satélite europeo. Ajena a todo esto, Elvira Ballesteros, una maestra en paro que acaba de sacarse el diploma de detective privada se enfrenta, con la ayuda de su hijo Félix, a su primer caso: la desaparición de un galgo persa. Poco sospechan madre e hijo que tras ese encargo aparentemente sencillo se ocultan las claves para resolver un conflicto internacional. ¿Qué descabellada relación podría tener un perro desaparecido con el peligro que acecha al Meteosat? 13 perros es mucho más que una hilarante comedia de detectives; es también un brillante homenaje al cine negro y a las novelas de espías”.

Fernando Lalana és l’autor d’aquesta novel·la d’aventures, policíaca, de detectius i amb tocs d’humor. També inclou una història d’amor. Escrita amb un llenguatge molt àgil i amb expressions molt divertides.  Un homenatge al cinema i a la novel·la negra.

 (Ed. Bambú)

A partir de tretze anys.

L’Octavi s’ho passa molt bé mirant com treballa el seu pare al taller. I també li agrada jugar amb els amics i fer la croqueta pel passadís. Un dia l’Octavi s’adona que les coses estan canviant i, com que no és un superheroi per transformar el món al seu gust, haurà de fer-hi front a la seva manera.

Anna Manso (text) i Gabriel Salvadó (il.lustracions) ens parlen de la idea de suficiència, de quan se’n té prou…

Una història per reflexionar.

«Un violí sona bé quan té les cordes ben tensades. Així doncs, posant-hi encara més tensió, sonaria millor? No, simplement es trencarien les cordes i deixaria de funcionar. Voler-ne cada vegada més, del que sigui, potser no és sempre bo. Val la pena pensar quan n’hi ha prou.» Ferran Sáez Mateu

 (Ed. La meva Arcàdia)

A partir de nou anys.

“L’avi sempre explicava contes inventats i si el miraves fixament als ulls hi podies endevinar mil imatges, fins i tot les veles desplegades d’un vaixell pirata! Ara que l’avi ja no hi és, el protagonista d’aquest llibre segueix les històries a través d’un mirall molt especial que el durà a conèixer personatges inesperats: una colla de formigues inquietes, una rata fastigosa i cruel, una zebra i una girafa sense manies…, i tots, d’una manera o altra, l’ensenyaran a veure el món d’una manera diferent.”

Jaume Cela i Juli Palou (text) i Cristina Losantos (il.lustracions)  parlen de veure el món a través de la mirada de l’altre.

Una història per fer pensar.

«Mirem aquells que ens envolten i veiem com van vestits, de quin color són els seus cabells o la seva pell, quina llengua parlen… Però, sabem qui és l’altre? Sabem què en podem esperar? Moltes vegades, la por ens impedeix arribar a saber-ho. Però si tenim una actitud oberta, aprendrem a dir nos-altres.» Marina Garcés

 (Ed. La meva Arcàdia)

A partir de nou anys.

Una altra història de Tomi Ungerer que ens parla de la diferència i la diversitat. La seva valoració, sovint ens obre camins.

“Una cangureta que neix amb ales i de gran és un animal exepcional i resol la seva vida de manera molt positiva”.

Amb tocs d’humor i casualitats oportunes.

 (Ed. Kalandraka)

A partir de set/vuit anys.

“La història d’uns veïns que viuen en dos pisos del mateix replà. Un veí llegeix un llibre però sent molt soroll des de l’altre pis. Qui està fent aquest rebombori?”

Koen Van Biesen és l’autor d’aquest  llibre il·lustrat que parla d’una manera divertida de la convivència i de la lectura i el plaer de llegir.

Per treballar els sons i les onomatopeies amb el més petits.

 (Ed. Tramuntana)

A partir de vuit anys.

Natahalie Dargent (autora) i Mandana Sadat (il.lustradora) ens expliquen una història de transformacions, del cicle de la vida, del pas del temps, de la memòria… Contextualitzat en un país oriental.

“Una veu de nena ens narra tot un any de la vida de la protagonista: una eruga que construeix el seu capoll i passa l’hivern fins que arriba la primavera i es converteix en una magnífica papallona.”

Miguel Angel Mendo (traducció).

 (Ed. Kókinos)

A partir de nou anys.

Chris Haughton (autor) ens explica la història d’uns caçadors que no tenen èxit en el seu intent d’agafar un ocell. El més petit ho aconseguirà fent servir un mètode diferent. 

Història per explicar als més petits, i observar les il·lustracions, molt divertides. Humor per aprendre a fer servir l’enteniment i la intel·ligència a l’hora d’aplicar qualsevol estratègia per aconseguir el què es vol. La força no és prou.

(Ed. Milrazones)

A partir de tres anys.

Jan Ormerod (autor) i Andrew Joyner (il.lustrador) ens expliquen, amb humor, aquesta història on es destaca què difícil i meravellós és rebre un nou germà i quants sentiments i emocions se’ns desvetllen.

“El germanet de la Carolina Cocodrila sempre baveja, però la Mama Cocodrila només parla de com n’és de preciós. La Carolina està molt gelosa. Per això decideix anar a la botiga de bebès i canviar el seu bavós germanet per un altre de nou. En trobarà cap que li faci el pes?”

 (Ed. Ekaré)

A partir de quatre/cinc anys.