L’últim violí

L’Octavi s’ho passa molt bé mirant com treballa el seu pare al taller. I també li agrada jugar amb els amics i fer la croqueta pel passadís. Un dia l’Octavi s’adona que les coses estan canviant i, com que no és un superheroi per transformar el món al seu gust, haurà de fer-hi front a la seva manera.

Anna Manso (text) i Gabriel Salvadó (il.lustracions) ens parlen de la idea de suficiència, de quan se’n té prou…

Una història per reflexionar.

«Un violí sona bé quan té les cordes ben tensades. Així doncs, posant-hi encara més tensió, sonaria millor? No, simplement es trencarien les cordes i deixaria de funcionar. Voler-ne cada vegada més, del que sigui, potser no és sempre bo. Val la pena pensar quan n’hi ha prou.» Ferran Sáez Mateu

 (Ed. La meva Arcàdia)

A partir de nou anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *